Serà Horta Sud 2030 tanca l’any reflexionant sobre el model econòmic

9 desembre 2021 – Catarroja va acollir dijous passat la darrera taula de reconstrucció de l’any del projecte Serà Horta Sud 2030. Després d’haver debatut sobre el model de mobilitat i el model energètic, en aquesta ocasió es va posar sobre la taula el model econòmic de la comarca.

La jornada va seguir la línia de les dues anteriors, cercant postures compartides entre els diferents agents comarcals per traçar una línia d’acords i compromisos de millora per l’Horta Sud.

Per complir amb aquest objectiu, participaren en la jornada representació política de la Generalitat i de la majoria de municipis de la comarca, sindicats, teixit empresarial i associacions.

Accions local per aconseguir victòries globals

Tretze dels vint municipis de la comarca van assistir a la jornada celebrada al Centre Integrat Públic de Formació Professional de Catarroja. També els dos sindicats principals, CCOO i UGT. I numeroses empreses arrelades a la comarca, així com associacions empresarials de l’Horta Sud i la universitat de la comarca, Florida Universitària.

Aquest interés dels diferents agents socials, econòmics i polítics de la comarca constatava, ja abans de començar la jornada, dues coses. La primera, la transversalitat per poder aconseguir millores en qüestions de model econòmic. La segona, la importància dels agents amb arrelament al territori per a la reconstrucció.

En aquesta línia es va expressar també el Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball Rafa Climent. Climent, va ser l’encarregat, juntament amb l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, i la presidenta de la Mancomunitat Horta Sud, Eva Sanz, d’inaugurar la trobada. El Conseller va posar èmfasi en la necessitat de les accions locals de millora per aconseguir objectius globals, com la governança global o l’assoliment dels grans objectius de desenvolupament sostenible.

Aquesta, va ser una idea que s’anà repetint al llarg de la jornada. I és que tots els agents competents coincidiren en la importància de prendre les decisions des de l’àmbit més local possible.

Una radiografia comarcal  

Després de les presentacions, el director de Florida Universitària, Enrique Garcia, va posar sobre la taula les principals fortaleses i debilitats de l’Horta Sud. Garcia va facilitar a totes les persones assistents una anàlisi imprescindible per a plantejar el futur del model econòmic comarcal. I ho va fer des del prisma que ell ocupa, el de l’acadèmia.

Com a fortaleses, l’Horta Sud destaca pel seu dinamisme, caràcter innovador, emprenedoria, cooperativisme i caràcter social i inquiet. Així mateix, es troba davant quatre reptes d’abordatge imprescindible en el curt termini, com són: la millora i l’enfortiment de la competitivitat de les empreses, la millora de l’ocupació, l’assoliment d’un finançament just que permeta el desenvolupament econòmic del territori, i la millora de la formació, que permeta a l’Horta Sud convertir-se en una comarca basada en el coneixement i la professionalització.

Finalment, Garcia va concloure apuntant a les línies de futur que han de guiar a l’Horta Sud. Segons el director de Florida Universitària, i el consens de les persones que, posteriorment, participaren en la taula, cal assolir un escenari competitiu. Aquesta competitivitat, però, ha de venir marcada per un model verd, digital i sostenible. I cal també que siga un model connectat, que genere riquesa i que genere, també, coneixement i innovació.

La veu de les empreses

Després del descans, foren dues empreses referents en la comarca les què prengueren la paraula. En ella, participaren Andreu World, empresa líder en fabricació i exportació de mobiliari, i Fundació Novaterra, empresa social amb gran implementació al territori.

Entre altres aspectes, el representant d’Andreu World, José Palau, va destacar la importància de les infraestructures per a poder millorar la competitivitat empresarial. Especialment, va posar èmfasi en el corredor mediterrani, però en general en les millores “per terra, mar i aire”.

Per la seua banda, Emili Altur, representant de la Fundació Novaterra, va destacar especialment les complexitats burocràtiques que es troba el tercer sector davant l’administració. Unes dificultats que, assegura, moltes vegades poden fer trontollar projectes i accions, ja que “les empreses requereixen molta més celeritat”.

Institucions i associacions empresarials troben consensos per a reconstrucció

Com ja és habitual en les jornades del projecte Serà Horta Sud 2030, la taula de reconstrucció va ser el punt de culminació de la trobada. En aquesta ocasió, es van asseure a debatre Mancomunitat, Foro Empresarial de l’Horta Sud, Direcció General d’Indústria i Energia i IVACE. Concretament, les entitats anteriors van ser representades per Lorena Silvent, José Duran, Empar Martínez i Javir Minguez, respectivament.

La taula va fer pal·lesa una necessitat de coordinació efectiva entre les diferents administracions i les associacions empresarials, que es comprometeren a emplaçar-se per a treballar en millores. Així mateix, es va posar de relleu la importància de crear una figura intermitja per ajudar en les tramitacions i, especialment, en fer de pont entre la informació que ix dels estaments polítics i la què arriba a l’empresariat.

Igualment, la Mancomunitat Horta Sud va assumir el compromís de facilitar als ajuntaments de la comarca la firma de convenir per a l’agilització dels tràmits burocràtics.

Serà Horta Sud 2030: un projecte per a la reconstrucció comarcal

El projecte Serà Horta Sud 2030 és un projecte que sorgeix de la col·laboració entre la Fundació Horta Sud, el teixit associatiu i empresarial de la comarca, la Mancomunitat Horta Sud i la Diputació de València, i que té com a finalitat conscienciar, debatre i proposar mesures i accions alineades amb el compliment de l’Agenda Urbana 2030 i els ODS per a la vertebració i millora de la comarca i la qualitat de vida de la seua gent.

Per a fer-ho, el projecte es divideix en tres eixos:

• Un observatori comarcal, que plasma de forma objectiva l’estat real de la comarca, permetent fixar les bases per a la millora de l’Horta Sud.
• La celebració de taules de reconstrucció; jornades adreçades especialment a personal tècnic i polític, teixit associatiu i persones expertes, on es debaten i es cerquen consensos de millora a través de les dades copsades en l’observatori.
• Una campanya de comunicació que permeta conscienciar i sensibilitzar a la societat sobre la importància d’avançar de forma alineada amb el compliment de l’Agenda Urbana 2030 i els ODS.