La taula de mobilitat sostenible recull compromisos per a millorar les vies ciclistes

20 Maig 2021 – “Torrent no és Londres o Amsterdam, però sí que és Pontevedra”. Toni Velarde, del Col·lectiu Soterranya, ho té clar: una ciutat xicoteta (80.000 persones), amb unes característiques sociodemogràfiques i, fins i tot, culturals i religioses similars. Per aquest motiu l’exemple de Pontevedra en matèria de mobilitat sostenible “ha de ser una referència pels municipis de la nostra comarca”.

Després de la presentació a càrrec dels regidors Raul Claramonte i Pascual Martínez, de l’Ajuntament de Torrent, i del director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, van prendre la paraula Eva Villaverde i César Mosquera, regidors del Concello de Pontevedra.

Des que van començar a governar el municipi gallec fa ja més de vint anys (1999), Pontevedra s’ha convertit en un referent mundial per la pacificació del seu municipi. Tot i que, segons Villaverde, no estan en disposició de “donar classes a ningú”, sí que hi ha com a mínim un aspecte que la resta de governs (locals, autonòmics, estatals…) haurien de prendre d’exemple: la concepció de l’espai públic com un dret bàsic, no privatiu, a partir del qual es desenvolupa la interacció social.

Un altre factor a tenir en compte és, simplement, la fermesa política. Mosquera, regidor des de 1991 i en l’equip de govern des de 1999 ho recorda com un dels seus majors triomfs: “cuando llegamos, peatonalizamos todo el casco urbano en menos de un mes, a pesar de que había oposición al cambio”. Els anys, però, li han demostrat una cosa: “siempre habrá resistencias, tanto reales cómo, sobre todo, fictícias. Con el tiempo te das cuenta que la oposición es muy pequeña, pero muy ruidosa”.

Però Pontevedra no és l’exemple més proper que tenim d’aposta per la pacificació de la ciutat. València, des de 2015, treballa en aquesta línia des de la regidoria de mobilitat sostenible. El seu màxim càrrec, Giuseppe Grezzi, va estar també a la jornada per explicar-nos la seua experiència. Com ha aconseguit una de les ciutats espanyoles amb més utilització de cotxe i moto passar a què només un 23% de la població es desplace de forma habitual en vehicle motoritzat? Les claus: l’urbanisme tàctic i la mobilitat contraintuïtiva. Garantir el dret principal a l’ocupació de l’espai públic als vianants, a més de teixir una xarxa radial de carrils bici han set les claus del desenvolupament sostenible de València, que ara ja mira a 2030 amb els objectius de connectar de forma sostenible la ciutat amb l’àrea metropolitana i amb els polígons industrials.

I és que les accions que afecten València també afecten, de manera directa, a la seua àrea metropolitana i al revés. Per això, tot seguit, ha tingut lloc la taula de reconstrucció, que ha comptat amb la participació de Toni Velarde, del Col·lectiu Soterranya, Marian Sintes, de ConBici, Eva Sanz, presidenta de la Mancomunitat Horta Sud, Dolors Gimeno, diputada provincial de mobilitat sostenible i Roser Obrer, directora general de mobilitat sostenible i moderada per la periodista del Levante-EMV Laura Sena.

En la taula, els representants de les principals associacions sectorials de la comarca i de les institucions amb competències sobre la infraestructura ciclista de l’Horta Sud han parlat de com aconseguir aquestes millores i quines han de ser. Concretament, la taula ha posat sobre la taula diferents mancances i necessitats de la comarca:

– Les connexions deficitàries entre els municipis de la comarca, així com amb els polígons i amb la ciutat de València.
– La necessitat de pacificar les ciutats, i que es pose al centre de les polítiques de mobilitat als vianants i ciclistes i no als vehicles motoritzats.
– La importància d’actuar de forma coordinada entre institucions competents i amb la participació activa i en condició d’igual de les associacions.
– El canvi de model, passant de crear noves vies a adaptar a una forma sostenible les vies existents.
– La tasca imprescindible de no només ampliar la via ciclista, sinó fer-ho seguint criteris d’utilitat que les facen vies pràctiques i amb un ús que sobrepasse el lúdic.

Detectades les mancances i necessitats, s’han assolit els següents compromisos:

– La creació de taules de coordinació periòdiques en matèria de mobilitat ciclista en les que participen, en condició d’iguals, els actors presents en la taula així com d’altres que puguen ser competents o autoritats en la matèria.
– La presentació, en un període de quatre anys, de projectes europeus que busquen la vertebració ciclista de la comarca, presentats per la Mancomunitat Horta Sud i treballats en coordinació entre els agents socials sectorials i polítics competents.
– La sol·licitud, als municipis de la comarca, d’aplicació de mesures de pacificació del trànsit i de transició cap a un model urbanístic que pose a vianants i ciclistes al centre.

A més d’això, la Fundació Horta Sud, en el seu compromís de millora de la comarca i en la seua vocació de servei públic, posarà a disposició de totes les institucions i entitats una infografia sobre els beneficis d’utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport principal i presentarà per registre d’entrada una moció de mínims pels vint municipis de la comarca, en la lògica dels arguments exposats per totes les persones que han intervingut en la taula de reconstrucció.