L’Horta Sud
La comarca de l’Horta Sud està composta per 20 municipis valencians i compta amb institucions i entitats de llarga trajectòria històrica al territori.
Introducció
L’espai físic constitueix el medi on l’ésser humà desenvolupa la seua existència. Com bé diu l’historiador i ex director del Museu Comarcal de l’Horta Sud, Adrià Bessó, al llibre “Mirades sobre l’Horta Sud”, la successió de comunitats humanes pertanyents a diferents cultures que es produeix al llarg dels segles dins d’un mateix espai, aporta diverses formes d’entendre el territori, la convivència entres les persones o la cultura.
Moltes d’elles perviuen durant segles fins a arribar al moment actual. Aquest ha estat el cas de l’Horta Sud, on ja des de l’època romana les diferents civilitzacions que han habitat l’espai comarcal han anat deixant les seues empremtes que han aportat els trets que configuren la personalitat d’aquesta comarca valenciana.
La comarca Horta Sud és la segona més poblada de tot el territori valencià amb quasi mig milió d’habitants
Història de l’Horta Sud
Naixement i configuració de l’Horta Sud
Antigament la comarca anomenada l’Horta de València incloïa les comarques de l’Horta Nord i l’Horta Sud. No obstant això, i com a conseqüència del creixement poblacional, es donà pas a la divisió territorial de les tres comarques actuals de l’Horta: l’Horta Nord, València Ciutat i l’Horta Sud. La divisió de l’antiga comarca en tres espais respon a la classificació que va fer el professor Eugenio Burriel l’any 1971, en el seu llibre La huerta de Valencia: zona sur. Estudio de geografia agraria, en què el riu Túria marcava la hipotètica frontera entre el nord i el sud.
La comarca de l’Horta Sud és, per tant, de creació moderna, i hi comprén una part de l’antiga comarca de la Ribera Baixa i part de la històrica Horta de València. Totes aquestes comarques antigues foren recollides al mapa de comarques valencianes d’Emili Beüt “Comarques naturals del Regne de València” publicat l’any 1934. Però, si podem datar el naixement de l’Horta Sud, aquest seria l’any 1982, quan adquireix dimensió administrativa i cultural de la mà dels ajuntaments democràtics i de la societat civil, concretament per part de l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO) de l’Horta Sud i de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. Aquests dos organismes, nascuts amb la finalitat d’articular les relacions intermunicipals – tant a l’àmbit cultural com a l’àmbit polític – recolliren en els seus estatuts el seu àmbit d’actuació territorial, que ja incloïa els 20 municipis de la comarca.
Disputes entre l’Horta Sud i València Ciutat
Si ens remuntem més enrere en el temps, la història de l’Horta Sud sempre ha anat ben associada a la de València Ciutat. Les relacions entre ambdues comarques es remunten al segle XIX, on començava a forjar-se una lluita de poder per l’expansió de la capital i la resistència de l’autonomia municipal dels 20 pobles que formen la comarca de l’Horta Sud.
Així doncs, entre els anys 1870 i 1900, València Ciutat annexionava 19 pobles del seu entorn com Patraix, Russafa, Beniferri, Benicalap, el Palmar, Campanar o Carpesa. Tots ells acabarien convertint-se en barris perifèrics o pedanies de la ciutat i hui es queixen de la falta o de la poca dotació de serveis.
El segon moviment d’expansió de la ciutat de València va ser durant la dictadura de Primo de Rivera, ja per l’any 1929. El Govern del règim aprovà, a petició de València, un decret d’annexió de 13 municipis més de l’Horta en un radi de quatre quilòmetres des del camí de Trànsits. Localitats de l’Horta Nord com Paterna, Burjassot o Alboraia, o de l’Horta Sud com Quart de Poblet, Sedaví o Alfafar, figuraven dins del pla. Tot i això, una oposició ferma dels Ajuntaments va obligar a revocar la decisió.
Ja finalment amb el franquisme, i seguint amb aquesta lluita entre la ciutat de València i les dos comarques de l’Horta, el conflicte s’institucionalitzà. L’any 1946 es creava la Corporación Gran Valencia, sorgida per a gestionar el pla urbanístic de la capital i 27 pobles de l’Horta. Aquest organisme va acabar servint als interessos urbanístics de València Ciutat, i va sotmetre la comarca al desenvolupisme de la capital. No obstant això, la Corporación Gran Valencia desaparegué el 1983 davant la pressió exercida pels alcaldes democràtics, això sí, deixant una empremta d’urbanisme caòtic i desordenat. Periòdics comarcals com l’Horta i 7 Dies de la Comarca es feren ressò a principis de la dècada dels huitanta sobre aquesta desfeta urbanística propiciada per aquest organisme nascut a la dictadura franquista.
Uns anys més tard, ja en 1986 es creava el Consell Metropolità de l’Horta (CMH) que tenia algunes competències com la gestió de residus, el cicle integral de l’aigua, urbanisme i transports. Fou, al cap i a fi, l’únic intent seriós d’articular l’Àrea Metropolitana de València, tot i que també acabà fracassant. I és que la reducció de poder a la qual es va veure sotmesa, sobretot per l’aprovació de les Normes de Coordinació Metropolitana i l’eliminació de les competències de transport i urbanisme en 1995, significaren en la pràctica buidar el Consell de contingut. Així doncs, en 1999 la Generalitat Valenciana acabà dissolent el CMH, tot creant dos entitats metropolitanes (una d’aigües i altra de residus), també buides de contingut i controlades per l’Ajuntament de València. Com a conseqüència trobem un reforçament de l’atomització municipal i la frontera de la desconfiança entre la comarca i la capital valenciana.
Conseqüències de la manca de planificació comarcal
I a poc a poc arribem a la situació actual, a principis del segle XXI. La no existència d’un organisme de Coordinació Supramunicipal en matèries tan importants com l’urbanisme i el medi ambient revoca en què les decisions d’aquestes àrees es prenen des de la Generalitat Valenciana o des del Congrés dels Diputats a Madrid, ometent per tant el principi de subsidiarietat, pel qual, l’organisme o entitat més pròxima al problema té més facilitat per solucionar-lo.
El moment actual valencià requereix una vertebració territorial fonamentada en la potenciació de les comarques, sent capaços de generar sinergies entre els municipis. En el cas de l’Horta Sud, existeix la inevitable necessitat de portar endavant un model de planificació integral entre València i la comarca. L’estudi L’Horta Sud en el Horizonte del año 2015 apunta algunes idees a través d’una anàlisi de les febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats de la comarca. Un document imprescindible per a conéixer la realitat actual de l’Horta Sud i preveure alguns escenaris de futur.
Demografia
Municipis
La comarca Horta Sud està composta per un total de 20 municipis, que són els següents: Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lloc Nou de la Corona, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent i Xirivella.
Economia i Població
L’Horta Sud, tal com la coneixem hui en termes industrials i de serveis, va començar a configurar-se a partir de 1960. Així doncs, i a partir d’eixa dècada, la comarca va accelerar el seu pas d’una societat fonamentalment agrícola a una altra majoritàriament industrial i de serveis. És així com els municipis que conformen l’Horta Sud experimenten un creixement urbà espectacular, acompanyat d’un fort canvi industrial i demogràfic, en gran mesura propiciat per la immigració procedent d’Andalusia, Castella la Manxa i Extremadura. Fou, no obstant, un creixement urbanístic desordenat i que tingué com a resultat la creació de barris obrers marginals en alguns dels municipis. Les transformacions sense planificació viscudes durant aquesta etapa condicionaren en bona mesura alguns dels problemes actuals en matèria urbanística i mediambiental.
El creixement industrial i urbà ha tingut com a contrapartida el retrocés de l’agricultura. La població activa agrícola que treballava al camp en 1960 era del 45% i actualment està per davall del 3%. A això cal afegir la baixa rendibilitat dels cultius del minifundisme, la regressió de l’horta tradicional o la conversió de la citricultura pràcticament en el monocultiu de la comarca, deixant l’arrosar a l’Albufera.
Per altra banda, i pel que fa al potencial demogràfic, l’Horta Sud és la segona comarca més poblada amb 454.668 habitants i més industrialitzada de tot el territori valencià. Es tracta d’un dels motors cabdals de l’economia valenciana.
L’activitat empresarial és rica i diversificada. Tradicionalment la comarca ha estat coneguda per empreses menudes de caràcter familiar, majoritàriament de moble, tot i que en els últims anys han proliferat les grans superfícies comercials situades a Alfafar, Sedaví, Xirivella i Aldaia, així com empreses de distribució i altres relacionades amb les noves tecnologies, vinculades moltes d’elles a les grans multinacionals.
Pel que fa a l’economia cooperativa, trobem casos que fan considerar a la comarca de l’Horta Sud com el bressol del cooperativisme valencià. Prengué un gran impuls en les dècades de 1960 i 1970, amb exemples com la Cooperativa de Vivendes Populars, l’Escola Florida de Catarroja, COINSER, la Nostra Escola Comarcal de Picassent o Consum, que obrí el seu primer establiment a Alaquàs en 1976.
Cultura
Estem davant d’una comarca amb una llarga història i un gran patrimoni cultural. Parlem de què l’Horta Sud compta amb 13 col·leccions museogràfiques i 8 museus reconeguts com són el Castell d’Alaquàs, la Rajoleria de Paiporta, Museu del Palmito d’Aldaia, el Museu de Ceràmica de Manises, El Museu Comarcal de l’Horta Sud a Torrent, el Museu d’Història i d’Arqueologia de Silla o el Museu d’Història de Benetússer.
La comarca també té 71 edificis declarats Bé d’Interés de Rellevància Local, 14 edificis declarats Bé d’Interés Cultural (BIC) i 85 jaciments arqueològics, a més d’un monument nacional com és el Castell d’Alaquàs.
#SomHortaSud
#SomHortaSud és una campanya conjunta de la Fundació Horta Sud i de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud que posa en valor el patrimoni artístic i cultural dels 20 municipis que conformen la comarca. Amb aquesta campanya es pretén potenciar la identitat comarcal i donar a conéixer alguns dels edificis més representatius de la comarca.
Ha estat Virginia Mínguez, il·lustradora valenciana, l’encarregada de crear les il·lustracions a través dels seus pinzells i colors. En total va plasmar la riquesa arquitectònica de 20 edificis de l’Horta Sud: Alaquàs (Castell d’Alaquàs), Albal (Cinema Rivelles), Alcàsser (Mercat Municipal), Aldaia (Museu del Palmito), Alfafar (Biblioteca Municipal, seu antiga del Sindicat Arrosser), Benetússer (Molí-Fàbrica Arrossera de Sant Josep), Beniparrell (Església Parroquial de Santa Bàrbara), Catarroja (Mercat Municipal), Llocnou de la Corona (Església Mare de Déu del Rosari), Manises (Edifici L’Art), Massanassa (Ajuntament), Mislata (Creu Coberta), Paiporta (Museu de la Rajoleria), Picanya (Biblioteca i Centre d’Estudi), Picassent (Torre d’Espioca), Quart de Poblet (El Casino), Sedaví (Ajuntament), Silla (El Port), Torrent (Torre del Castell) i Xirivella (Mercat Municipal). A més també s’han realitzat les il·lustracions dels edificis de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud i del Museu Comarcal de l’Horta Sud, tots dos ubicats a Torrent.
Moviment Associatiu: La força de l’associacionisme a la comarca
El teixit associatiu a l’Horta Sud té un gran potencial. Segons l’Estudi d’Avaluació de l’Impacte de les Associacions a l’Horta Sud publicat per la Fundació Horta Sud l’any 2017, el nombre d’activitats puntuals a l’any que realitzen les associacions a la comarca són 16.312, unes 800 activitats puntuals per municipi, amb una mitjana de participants de 106 persones per activitat. Per altra banda, el nombre d’activitats periòdiques que s’organitzen setmanalment als municipis de la comarca són 18.603, més de 900 activitats periòdiques per municipi, amb una mitjana de participants de 25 persones per cada activitat.
Tal com mostren les xifres, el moviment associatiu gestiona i dinamitza gran part de l’activitat sociocultural dels municipis de l’Horta Sud. Organitza tot tipus d’activitats extraescolars, socials, esportives, culturals, educatives, musicals, juvenils, etc.
A més a més el moviment associatiu genera una gran quantitat d’ingressos. Segons l’estudi, els ingressos totals superen els 60 milions d’euros. El 36% dels ingressos són per subvencions, el 21 % per quotes de les persones associades, el 14% és per donatius, el 13% és per patrocinis d’empreses privades, el 13% de la prestació de serveis propis i un 3% de l’explotació dels recursos propis. Per tant, i com a conseqüència d’aquesta anàlisi, es pot confirmar que el moviment associatiu multiplica per tres cada euro públic que rep.
En total, parlem de més de 2.000 associacions a l’Horta Sud, més de 200.000 persones associades (quasi un 40% de la població total de la comarca); quasi 22.000 persones voluntàries que realitzen 2.750 hores a la setmana per municipi; a més es generen 3.451 llocs de treball i 800 activitats puntuals a l’any per localitat. En total, 60.000.000 € d’ingressos que signifiquen multiplicar per tres cadascun de l’euro públic que reben.
Per altra banda, les Ajudes a Projectes Interassociatius que atorga la Fundació Horta Sud, ja compta amb més de 25 anys d’història i treballa en esta línia de foment de l’associacionisme a la comarca. L’objectiu és impulsar el treball cooperatiu de diferents associacions de l’Horta Sud i que s’ajunten per crear un projecte de transformació social.
La Fundació Horta Sud porta treballant en el teixit associatiu de la comarca des de 1972
Administració pública i política de l’Horta Sud
Actualment l’única entitat supramunicipal de caràcter representatiu dels municipis de l’Horta Sud és la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. És a ella a qui li correspon l’organització i prestació en forma mancomunada de les obres, serveis i activitats de la seua competència, així com la gestió, impulsió i exercici de les finalitats encomanades pels Municipis i que la integren, per a la consecució d’interessos comuns d’àmbit supramunicipal.
A més, la Mancomunitat dona suport a diverses iniciatives a favor del desenvolupament de la ciutadania i la governança democràtica i la promoció de nous mètodes de lluita contra tota mena de discriminació, impulsant un espai per a dones i homes on, a través del coneixement, es facilite la transformació social i es reivindique el protagonisme de la dona en la societat actual.
L’himne de l’Horta Sud
Des de 2011 la comarca compta amb un himne propi gràcies a una iniciativa promoguda per l’Agrupació Musical Els Majors de l’Horta Sud, en col·laboració amb la Mancomunitat.
I és que pertànyer a la comarca de l’Horta Sud no és solament una qüestió geogràfica. Formar part d’ella suposa tindre aspiracions similars, inquietuds semblants i necessitats comunes.
L’himne Comarca l’Horta Sud es va presentar de forma oficial en març de 2011 durant el transcurs d’un concert solidari organitzat per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana de la comarca de l’Horta Sud a benefici d’Haití. Allí van estar presents alcaldes i alcaldesses, federacions de bandes de la província de València i agrupacions musicals dels vint municipis que conformen la comarca. Hilari Gascó Melguizo ha estat l’autor de la lletra d’aquest himne que, amb la música composta per Vicente Ramón Tarazona Pons, es convertirà en part del repertori musical que podran interpretar les agrupacions de la comarca:
Himne de l’Horta Sud
A les terres valencianes que d’artistes són cresol, l’afició a la bona música sona i brilla al faristol.
Els pobles de l’Horta Sud, amb amistat i afició, fan molta música bona assajant amb il·lusió.
I l’edat gens ens importa sempre jóvens per tocar, la batuta és la vareta màgica… per disfrutar, la batuta és la vareta màgica… per disfrutar.
I les “tecles” de l’edat que són de tots els colors en sentar-se a l’atril són destresa, ritme i cor.
Recordant fites passades els vells jóvens musicals.
Institucions de la comarca
La història institucional corrobora la realitat de la comarca de l’Horta Sud. Són moltes les entitats que han nascut al llarg dels anys. Podem destacar algunes d’elles amb un llarg recorregut:
- La primera que naix amb aquest àmbit territorial és la Fundació Horta Sud l’any 1972 amb la mirada posada en el desenvolupament sociocomunitari de la comarca. L’objectiu és enfortir el moviment associatiu, essencial per configurar una societat més justa i compromesa amb els drets humans i els valors democràtics que treballa pel progrés des de la diversitat de les persones.
- La Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud és una altra de les institucions comarcals que té un paper fonamental en la vertebració del territori. Va nàixer l’any 1982 de la mà dels 20 ajuntaments de la comarca.
- La dècada dels huitanta també veia nàixer, en concret l’any 1982, a l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO), com a resposta a la necessitat de comptar amb una institució animadora de la vida cultural de la comarca.
- L’any 1999 es va crear la Coordinadora pel València pròpia de l’Horta Sud amb el nom de Guaix, un col·lectiu que forma part d’Escola Valenciana i que actualment reuneix a la seua Trobada d’Escoles en valencià comarcal més de 20.000 persones.
- A la comarca també trobem altres entitats històriques com el Foro Empresarial de l’Horta Sud, la Coordinadora Comarcal de Falles de l’Horta Sud, Federació Comarcal de Bandes de Música, Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de l’Horta Sud, els Scouts, Esplais, Associacions Veïnals, Cases de Joventut, Per l’Horta, Xarxa d’Entitats pel Patrimoni, etc.
Capital de l’Horta Sud
Torrent, amb més de 80.000 habitants, és la capital de la comarca i la segona ciutat amb més extensió de l’Horta Sud, per darrere de Picassent, amb 69,2 km².
La capital es troba a la perifèria de la comarca, la qual cosa l’ha afectat històricament en veure’s influïda per alguns trets de les comarques amb les quals limita. I és que, tot i que el nucli de població s’assenta en la plana litoral, tradicionalment dedicada a cultius de l’horta, quasi tot el terme s’estén cap als secans del ponent, on limita ja amb la Ribera Alta i la Foia de Bunyol.
A Torrent trobem també nombrosos jaciments arqueològics. Precisament dels romans prové la paraula torrens que, referida al barranc que passa junt al nucli urbà, deriva amb el temps a l’actual nom de Torrent.
Hui en dia, la capital de l’Horta Sud, com també altres poblacions de la comarca, continua patint les conseqüències del desfasament entre la xarxa viària i el notable creixement urbà experimentat sobretot durant les dècades dels seixanta i setanta. Aquest creixement va ser motivat fonamentalment per l’arribada d’immigrants procedents de comarques de l’interior del territori valencià i d’altres regions deprimides de l’Estat, davant la gran demanda de llocs de treball que estava generant el fort desenvolupament industrial.
A Torrent podem trobar llocs emblemàtics com són el Mas del Jutge, el Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” i seu de la Fundació Horta Sud, la Torre islàmica, l’Església parroquial de l’Assumpció, la Serra Perenxisa o l’Auditori.
Llocs d’Interés
A banda dels ja esmentats edificis emblemàtics de l’Horta Sud en l’apartat de Cultura, es poden destacar dos més:
Museu Comarcal
El Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” és un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca de l’Horta Sud. Podeu trobar-ne tota la informació ací.
Albufera
L’Albufera de Silla compta amb un port típic, sense afegitons de ciment. Des d’aquesta localitat de la comarca és possible realitzar excursions en barca o passejar pels corredors verds que ens permeten fer-nos una idea del que degué ser la zona en temps passats. Potser l’Albufera siga el patrimoni més gran que té l’Horta Sud i de vegades no som conscients de la seua importància.
Es tracta doncs, d’un port que podem trobar als afores de Silla i que hui en dia està molt concorregut com a conseqüència de la quantitat d’activitats d’oci que es realitzen i dels passejos de la gent del poble.
El port conserva algunes infraestructures antigues com el pont de fusta, la casa i el magatzem, el motor o algunes barques que serveixen de decoració, encara que la majoria d’elles tenen propietari i són utilitzades per a fer passejos per l’Albufera o per a pescar.
Actualment, al port de Silla es donen cabuda a una gran quantitat d’activitats d’oci, algunes d’elles vinculades al Club Deportivo el Saladar que va ser construït l’any 1973 o a la piragua.