Benetússer acull la taula de reconstrucció comarcal sobre model energètic

5 juliol 2021 – Poc més d’un mes després que se celebrara en Torrent la taula de reconstrucció sobre mobilitat sostenible, Benetússer va ser el municipi amfitrió de la taula de reconstrucció sobre model energètic, on es va posar a debat com avançar en la transició energètica des de la col·laboració entre societat civil i administracions públiques.

La taula va tenir lloc en el Xalet de la Xapa i va ajuntar a una quarantena de persones provinents de diferents àmbits. Entre els assistents hi havia representants de diversos municipis de la comarca, així com persones del teixit associatiu, moltes d’elles vinculades a la transició energètica.

La importància de la transparència per a la transició energètica

La jornada de reconstrucció comarcal va començar, just després de la benviguda a càrrec d’Ana Martín, regidora de l’Ajuntament de Benetússer, i Julio Huerta, director de la Fundació Horta Sud, amb una ponència sobre ‘Governança i gestió pressupostària de l’Administració’ a càrrec de l’expert en consultoria energètica en les administracions públiques Ángel Ruiz.

Ruiz, que ha assessorat diversos municipis de la Comunitat, com ara Benetússer, Albalat dels Sorells o la mateixa ciutat de València, va destacar la importància de canviar la forma d’entendre la transparència per avançar cap a la transició energètica: “donar dades no és ser transparents; per parlar de transparència cal que la informació adopte significat per qui la rep”.

I és que, segons Ruiz, la transparència només cal que s’aplique “des del sentit comú”. Fent-ho ací, s’aconsegueix millorar el control i la fiscalització, aprofitar la intel·ligència col·lectiva i enfortir la participació ciutadana, reduint, al mateix temps, la desconfiança de la població en l’administració pública.

Tot i que la transparència és imprescindible en tots els àmbits, en el sector energètic és dels més importants, ja que es tracta d’un dels costos més elevats de l’administració i és imprescindible conéixer el cost real abans d’actuar.

Voluntat política, treball constant i sistematització

Un dels referents en transició energètica a escala municipal en l’Estat espanyol és l’Ajuntament de Rubí (Barcelona). A través del programa Rubí Brilla, que es va iniciar fa ja onze anys, des del consistori català han aconseguit reduir de forma exponencial els costos energètics municipals. La coordinadora fins fa menys d’un mes del programa Rubí Brilla, Marta Morera, va explicar a través de vídeo com es fa, en un municipi similar pel que fa a població a Torrent, per canviar el model energètic. Morera, no va poder assistir presencialment a causa del seu recent nomenament com a directora de l’Institut Català de l’Energia.

Morera va destacar, primerament, la possibilitat d’aconseguir transformacions malgrat tenir poc personal i pocs diners. El projecte de Rubí va començar amb només dues persones a temps complet i una a temps parcial, i gairebé sense atribucions econòmiques. Les claus: recollir dades de qualitat que permeten ser sistematitzades, aplicar el mètode de Pareto i transformar el cost en inversió. Morera, però, també va defensar la importància d’un lideratge polític fort i compromés, i que l’estratègia adoptada no tinga pressa en apostar per les energies renovables, ja que “tot i que són imprescindibles, primer cal optimitzar el consum, perquè si no estarem sobredimensionant”. Una vegada optimitzat el consum és quan cal promoure l’energia renovable i l’autoconsum, facilitar i millorar procediments i augmentar les bonificacions fiscals.

Després de Morera van intervenir -presencialment, en un diàleg moderat pel tècnic de l’Institut Valencià de l’Edificació Pablo Carnero– l’alcalde d’Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt, i el director de la Fundació València Clima i Energia, Carlos Sánchez. La xerrada entre els representants de dos municipis totalment diferents pel que fa a estructura i demografia va servir per plasmar que, dins de les possibilitats, la línia és la mateixa i les dificultats molt similars. Entre altres qüestions, es van destacar la necessitat de mesurar de forma objectiva l’estat del consum i de la demanda energètica del municipi per a poder optimitzar i avançar en la matèria, i de fer participant a la ciutadania, implicant-la a través de la reducció de tràmits i l’augment de les bonificacions fiscals per a la instal·lació d’energies renovables d’autoconsum.

La necessitat de mancomunar serveis i col·laborar activament

Una vegada escoltada la ponència de l’expert Ángel Ruiz i les experiències d’èxit d’Albalat dels Sorells, Rubí i València, representants de les tres administracions competents en l’àmbit valencià i la societat civil organitzada van debatre sobre com avançar en la transició energètica en l’Horta Sud. Concretament, van participar en la taula Josep Cabanes, alcalde de Sedaví i vicepresident de la Mancomunitat Horta Sud, Joan Aguado, cap de secció de transició energètica de la Diputació de València, Celsa Monrós, directora general de canvi climàtic de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Energètica, i Salva Moncayo, coordinador tècnic d’Aeioluz, sota la moderació, com en la taula anterior, de Pablo Carnero.

D’aquesta taula, se’n va desprendre la dificultat d’obtenir dades unificades en matèria energètica i, conseqüentment, de millorar, així com la necessitat de col·laborar conjuntament entre administracions i societat civil per a involucrar als ajuntaments a treballar en aquesta tendència, teixint xarxes i promovent l’intercanvi d’informació i coneixements. De fet, aquest darrer és el principal compromís per part de Diputació i Generalitat, al que s’hi suma el compromís de treballar per a mancomunar els serveis energètics en els municipis de l’Horta Sud per part de la Mancomunitat.

Serà Horta Sud 2030: un projecte per a la reconstrucció comarcal

El projecte Serà Horta Sud 2030 és un projecte que sorgeix de la col·laboració entre la Fundació Horta Sud, el teixit associatiu i empresarial de la comarca, la Mancomunitat Horta Sud i la Diputació de València, i que té com a finalitat conscienciar, debatre i proposar mesures i accions alineades amb el compliment de l’Agenda Urbana 2030 i els ODS per a la vertebració i millora de la comarca i la qualitat de vida de la seua gent.

Per a fer-ho, el projecte es divideix en tres eixos:

• Un observatori comarcal, que plasma de forma objectiva l’estat real de la comarca, permetent fixar les bases per a la millora de l’Horta Sud.
• La celebració de taules de reconstrucció; jornades adreçades especialment a personal tècnic i polític, teixit associatiu i persones expertes, on es debaten i es cerquen consensos de millora a través de les dades copsades en l’observatori.
• Una campanya de comunicació que permeta conscienciar i sensibilitzar a la societat sobre la importància d’avançar de forma alineada amb el compliment de l’Agenda Urbana 2030 i els ODS.