Construir la memòria artística de les associacions per a saber cap a on anem: Fils de l’Horta continua el seu camí
Les associacions de la comarca plasmen la seua memòria, el seu present i el seu futur a través de l’art participatiu
30 d’octubre de 2026 – «Què passaria si d’ací a cinc anys no estiguereu?». De segur que no és la primera vegada que escolteu aquesta pregunta. Que l’escolteu, o simplement que vos la feu internament. Pensar quina petjada estem deixant en el vostre entorn, en el vostre barri, en el vostre poble. Perquè pensar en com estem transformant el territori és, en definitiva, un punt de partida per a fer un exercici de memòria, però també de mirar cap al futur, per a saber què volem millorar.
L’art sempre ha sigut una ferramenta d’expressió de memòria i, alhora, de canvi. Amb les noves tecnologies, tindre bases de dades i guardar arxius pot ser més senzill que fa unes dècades, però pot ser el repte siga saber com gestionar la gran quantitat d’informació que volem guardar com a societat. Les associacions bé ho saben.
Moltes tenen documentació física –des de butlletins fins a llibres d’actes o àlbums de fotos–, digitalitzada –justificacions d’ajudes, vídeos en un disc dur– o un diari on deixar plasmada la seua activitat –què és si no un perfil d’Instagram?–. Gràcies a tota aquesta informació, qualsevol persona pot conéixer i entendre com funciona una associació determinada, qui la composa i quin és el seu paper en la societat. Potser les mateixes entitats no siguen conscients del gran paper que tenen, però l’art té la capacitat d’interioritzar el discurs.
En aquesta línia és important no només construir un arxiu amb tot açò, sinó fer-ho conjuntament. Perquè la memòria col·lectiva ens permet construir un camí més fort, sòlid i que perdure en el temps. Eixe és el punt de partida de Fils de l’Horta, un projecte artístic que pretén ser un arxiu viu, obert i en moviment en què les associacions de la comarca puguen plasmar a través de l’art d’on venen, com estan, cap a on van, què volen fer i com volen fer-ho. Aquesta no és una iniciativa definitiva, sinó que va evolucionant i creant camí a poc a poc.
Unes jornades per a mirar cap al futur
La manera d’aterrar Fils de l’Horta és molt pràctica. Sota el lema «Mirem cap al futur», s’organitzen jornades amb associacions pels diferents municipis de la comarca. Cada associació participant pot intervindre lliurement en una cartolina en format A2, compartint allò que considera important sobre la seua entitat al voltant de la pregunta: «Com estarà la meua associació transformant el territori d’ací a cinc anys?». Davant una qüestió tan ampla, la manera de respondre també pot ser ampla.
Les diferents associacions que han participat has respost de moltes maneres. En l’A2 han fet dibuixos; han pegat retalls dels seus llibres d’actes, llibrets; han fet «collages» amb fotos seues o teles d’indumentària tradicional, han escrit versos de poemes que senten que els defineixen… perquè de sentir va Fils de l’Horta.
I és que aquest projecte va sorgir poc abans de la DANA arran la investigació de tesi doctoral de Ruth M. Doménech. Al principi, es va plantejar com un procés participatiu d’art comunitari en varies sessions amb què «construir el relat de l’associacionisme». En mig del procés va vindre la DANA, però van ser les mateixes entitats participants les que van demanar que continuara. L’essència de la iniciativa era la mateixa, però la forma en què les associacions es veien era diferent, prenent més consciència de la seua importància.
Un recorregut en construcció
En l’actualitat s’han fet quasi una desena de jornades i han participat 15 entitats de diferents punts de la comarca. Només en 2026, s’han fet jornades a Alaquàs, Catarroja i Aldaia, però a finals d’any estan previstes més a Catarroja, Quart de Poblet i Alfafar. Això demostra que el projecte està viu, que es construeix dia a dia i que té un llarg recorregut.
La col·laboració, clau en tots els processos
Construir conjuntament és un dels mantres de Fils de l’Horta i de la Fundació Horta Sud, i per a posar en marxa i mantindre iniciatives com aquesta és necessària la col·laboració de moltes persones i entitats.
Projectes com aquest són possibles gràcies a entitats públiques com l’Ajuntament d’Alfafar, d’Aldaia, de Quart de Poblet i de Catarroja, a més de la col·laboració de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions de la Conselleria de Justícia, Transparència i Participació.
Però, cap d’ells seria possible sense la mirada, l’energia i el compromís de totes les persones i associacions que han participat i que continuen participant, per tal de construir i millorar el territori i la comunitat.
