Continuem connectant empreses compromeses i associacions de l’Horta Sud

19 de juny de 2024 – Eren les deu del matí i una quarentena de persones ens reuníem al pati del Museu Comarcal de l’Horta Sud. Allà començava una jornada diferent, que era la primera vegada que es feia, i que tenia un propòsit simple: continuar connectant al teixit associatiu i les empreses compromeses. La diferència, per tant, responia no al què sinó al com. Es tractava de visitar in situ diferents projectes d’associacions ubicats en diferents municipis de l’Horta Sud. Per açò, després de la benvinguda i esmorzar per conéixer-nos entre totes i tots, tocava pujar a un autobús. La primera parada: Albal. Després l’autobús tornaria a Torrent, al barri del Xenillet, i, finalment, ens portaria fins a Manises. Amb aquesta ruta podíem conéixer de primera mà tres Projectes Que Canvien El Món: Mans al Terra, Col·lectiu Soterranya i Fundación Movimiento Ciudadano.

Més de quinze empreses compromeses

Entre les persones assistents hi havia representació de gairebé vint empreses i entitats compromeses de la comarca, de València i, fins i tot, de fora de l’Estat, així com l’Asociación Española de Fundaciones, entitat col·laboradora de l’esdeveniment. A més de les dues empreses que ja formen part de «Projectes Que Canvien El Món», Caixa Popular i Grupo Ugarte Automoción, estaven també presents les cooperatives educatives Florida Universitària i La Nostra Escola Comarcal, el Club de Empresas Responsables y Sostenibles (CE/R+S), Aigües de València, Aigües de l’Horta, Impuls, Comismar, Comelsa (Milar) o Grupo Nostresport. També hi hagué presència d’empreses dedicades a la comunicació i al disseny, com Lacomunicación, Eugenio Simó, Mayte Mar o Gráficas Royanes, i entitats socials com el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana (COEESCV) o la Fundació Servipoli, així com l’entitat filantròpica nord-americana Mott Foundation.

Primera parada: La Chandra

La primera parada va ser a l’horta d’Albal. Esperant, junt a la carretera, estava Salvador Pérez, de Mans al Terra. Ell seria l’encarregat de presentar l’espai agroeducatiu La Chandra, on s’ubica l’activitat de l’entitat, recentment constituïda com a fundació. El missatge de Salva és clar: treballen perquè «es deixe d’entendre la resta com a residu i passe a entendre’s com un recurs». Per a açò, en el seu espai de «regeneració del sòl», tenen hort i gallines, però també composteres, biogàs i, fins i tot, una domo. Però per a Salva «el compostatge o la producció com a tal no és el fi, sinó la ferramenta». Es tracta d’un projecte per empoderar a la ciutadania, forjar comunitat i fer-ho, sobretot, «recuperant la connexió amb la terra i amb el sòl que són, en definitiva, la vida».

Segona parada: Torrent

Després d’uns quaranta minuts a La Chandra, tocava començar el camí invers. Eixir de l’horta i tornar a l’autobús. Era el moment de tornar a Torrent, però en aquesta ocasió al barri del Xenillet, per conéixer el projecte del Col·lectiu Soterranya.

Van ser Victor Navarreta i Toni Velarde qui van obrir-nos les portes tant de l’«Espai de Solidaritat Parreño» com del taller de «Bicis per a totes». Entre les bicis que tenen per a recuperar, Victor i Toni ens explicaven el projecte, que, des que es va constituir fa vint anys l’associació, porta ja recuperades 1.127 bicicletes per a persones que ho necessiten, «sobretot com a ferramenta per anar a treballar o, directament, com a ferramenta de treball, per a poder viure». Des del col·lectiu, que repara i recupera des del voluntariat, asseguren que han de fer, cada vegada que entra una petició, «una selecció», perquè «ens entren moltes més peticions de les que podem assumir».

Però també vam visitar l’«Espai de Solidaritat Parreño», que ells mateixos defineixen com «un clúster solidari al barri del Xenillet», i on es reuneixen persones del barri de diferents edats i orígens. Allà disposen, entre altres, d’una «biblioteca popular» o de sales de jocs i tallers adaptats per les diferents edats i necessitats. Per Victor i Toni, «Soterranya és un espai obert al barri que es fixa en el que uneix i no en el que separa, i treballa des d’aquesta línia per donar suport des de l’empoderament».

Tercera parada: Manises

Acabava així la visita a Soterranya, però no hi havia temps per parar. L’autobús ja esperava per emprendre el camí cap a l’últim projecte visitat: la Fundación Movimiento Ciudadano. En aquesta fundació és on s’aglutina gran part del teixit associatiu del barri, i la identitat del qual es transmet directament a les parets. Com apuntava Enrique Deltoro, de la fundació de Manises, «l’edifici va ser construït pels veïns i veïnes del barri amb les seues pròpies mans, i a dia de hui es manté aquesta essència». Com en un històric ateneu republicà, en aquest espai de Manises s’ubiquen les seus de diverses associacions: l’Associació Veïnal Sant Francesc i Alameda, l’Associació de Dones ANTARES, el Club de Muntanya Manises, l’Ateneu Cultural Ciutat de Manises, Proyecto Empar, Escola de Cases, Associació Impuls i Esplai Natura.

La visita a Manises va acabar amb una paella comunitària per a totes les persones assistents, on les tres entitats socials i les diferents empreses assistents van seguir connectant, compartint coneixement i experiències.

Connectar per enfortir i empoderar

Amb aquesta inciativa de Responsabilitat Social Comunitària, es va posar el valor tant la tasca essencial de les entitats socials com el compromís social de les empreses compromeses, visibilitzant projectes d’associacions que «treballen per a millorar la comunitat i la vida de les persones que la conformen» i creant ponts que connecten a entitats i empreses que puguen prestar suport «no sols econòmic, sinó també de temps, de talent, de coneixement, de contactes o de difusió».

En aquesta línia, des de la Fundació s’ha establert l’objectiu de continuar donant els passos necessaris cap a la Responsabilitat Social Comunitària; una RSC que no és corporativa, sinó comunitària, perquè les empreses no han d’entendre la responsabilitat social com ser assistencialistes de la comunitat, ja que formen part d’ella. En aquesta mateixa línia, es pretén arribar a 50.000 € en la convocatòria anual de Projectes Que Canvien El Món de 2027, que permeta doblar el número de projectes interassociatius que es poden subvencionar anualment.