Per açò hem estat, per açò seguim i per açò seguirem

“Bona part dels serveis dels que hui gaudim són fruit del treball altruista de la societat civil que es va organitzar, però no sols en el passat la societat civil organitzada va marcar el camí. Si actualment mirem el món des del feminisme, des de l’ecologisme o des de l’educació en valors és pel seu treball”

Fa mig segle començaven a albirar-se, arreu de l’Estat, aromes de democràcia. Malgrat que encara faltaven tres anys perquè morís el dictador, i cinc perquè s’aprovés la Constitució, els primers anys de la dècada dels setanta suposaren passes enormes en favor de la llibertat, accentuant, cada vegada més, els canvis que s’anaren gestant des de la dècada anterior. Uns canvis impulsats per la societat civil que, organitzada, va ser precursora del sistema democràtic que ara tenim. 

Ni podem ni volem negar que el sistema actual té moltes mancances. Una llibertat d’expressió sovint coartada per als de baix, una distribució cada vegada més desigual de la riquesa, un model ecològicament insostenible, una opressió estructural de les dones, etc. Però tampoc podem ni volem ancorar-nos en els aspectes negatius. Des de principis dels anys setanta, hem avançat molt. Avanços sorgits de les reivindicacions de la societat civil, que ha demostrat sempre anar per davant de la política institucional en quant a reivindicacions de drets i llibertats i marcar, a mitjà i llarg termini, els valors i imaginaris que regeixen en la societat. 

I és que bona part dels serveis dels que hui gaudim són fruit del treball altruista de la societat civil que es va organitzar. Escoles infantils, escoles d’adults, programes d’alfabetització, economats, programes d’atenció mèdica, educació sexual i planificació familiar o gestió de l’activitat cultural i festiva, entre altres, no s’entendrien sense les associacions veïnals de les quals som hereves. Igual passa amb els drets: el reconeixement i la legalització del matrimoni homosexual, de la capacitat jurídica de les dones per actuar lliurement sense dependència legal del marit, el dret universal a la sanitat pública o el dret al divorci estan també estretament relacionats amb el treball altruista del moviment associatiu. 

Però no sols en el passat la societat civil organitzada va marcar el camí. Si actualment mirem el món des del feminisme, des de l’ecologisme o des de l’educació en valors és pel seu treball.  

Ara bé, la necessitat d’associar-nos és, hui, major que mai. En les darreres dècades la desafecció política no ha parat d’augmentar, i els plantejaments reaccionaris tornen a sobrevolar-nos en un context creixent d’individualització de la societat. A més, l’escalada bel·licista està qüestionant l’antimilitarisme, un acord social gestat des de fa temps gràcies als moviments d’oposició a l’entrada d’Espanya a l’OTAN, contra la invasió d’Iraq o el moviment d’insubmissió contra el servei militar obligatori. 

Davant aquests perills, sols ens queda l’opció de seguir (o tornar a) organitzar-nos. A (re)educar-nos en la cultura del debat, per poder afrontar col·lectivament els reptes que tenim enfront. Ja siga des del lleure, la cultura, la festa, l’esport, la música, la defensa del territori, la cooperació, la defensa dels drets humans o l’organització veïnal. Des de tots els àmbits podem i tenim el deure de treballar en l’educació en valors. Aquesta educació no formal i altruista, que ha d’anar alineada amb una evolució de l’educació formal, és l’única que ens permetrà avançar en la justícia social i en la construcció d’un futur sostenible, igualitari, inclusiu i integrador.   

Així mateix per davant tenim també els reptes de fer front a la cada vegada major burocratització de l’administració pública i les seues traves, que només podrem superar apostant per fórmules com la unió, la fusió o la federació d’entitats, de diversificar les fonts d’ingressos i incrementar la base social i la participació. I tot açò sense abandonar els valors que sempre ens han impulsat a ser.

“Hem tingut el privilegi de poder estar al vostre costat i ho seguirem fent fins que vosaltres, les persones que transformeu el món a diari de manera anònima, considereu que la nostra tasca ja s’ha assolit i ja no som necessàries”

Des de la Fundació Horta Sud, hem tingut el privilegi de poder estar al vostre costat i ser part d’aquest camí compartit durant els últims cinquanta anys. Evolucionant a diari, intentant adaptar-nos en cada moment a les necessitats imperants del moviment associatiu. I ho seguirem fent fins que vosaltres, les persones que transformeu el món a diari de manera anònima, considereu que la nostra tasca ja s’ha assolit del tot i que ja no som necessàries.  

Ens devem a vosaltres. A les històries de superació. A les lluitadores i lluitadors invisibles. A les i als que es desperten somiant un món més just i treballen per aconseguir-ho. I també al nostre territori. Un territori que van separar físicament però que no van poder fragmentar i que, poc a poc, amb els esforços col·lectius, estem tornant a unir. Ens devem a l’herència dels i les nostres majors. D’elles i ells vam sorgir, per vosaltres seguim i per les futures generacions seguirem. 

Moltes gràcies pel vostre treball incansable i per fer d’aquest, un món més bonic.