Acció Cultural: més de mig segle d’associacionisme valencià

“Acció Cultural promou i organitza tot tipus d’activitats i campanyes. Però ho fem sobre la base d’un pensament estratègic: no es tracta de fer per fer, sinó de saber analitzar la realitat canviant i el context, i identificar les iniciatives que cal impulsar en cada moment per tal d’aconseguir un efecte multiplicador. Aquestes iniciatives de vegades poden passar per la mobilització, i d’altres per la negociació i la creació de consensos”

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és una associació creada el 1971 (i legalitzada a la fi de la dictadura, el 1978). Tenim més de 50 anys, 4.000 socis i sòcies, i implantació en tot el territori valencià, amb una xarxa de casals i la seu central en l’edifici Octubre de València, que és també centre de programació cultural i lloc de trobada i reunions de tot tipus d’associacions.

La nostra missió fundacional és doble:

-La defensa dels drets civils (en una societat marcada per una transició a la democràcia molt conflictiva, i on encara ara els drets de reunió, manifestació i llibertat d’expressió són agredits) i de la consciència civil que se’n deriva: per tant, parlem també d’autogovern, finançament i valors de progrés.

-I la promoció de la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, i la defensa de la no discriminació per raó d’origen, religió, sexe o -també- llengua: perquè tot i que el valencià és llengua oficial, els valencianoparlants continuem patint situacions de discriminació inacceptables.

50 anys de treball en positiu

Acció Cultural promou i organitza tot tipus d’activitats i campanyes. Però ho fem sobre la base d’un pensament estratègic: no es tracta de fer per fer, sinó de saber analitzar la realitat canviant i el context, i identificar les iniciatives que cal impulsar en cada moment per tal d’aconseguir un efecte multiplicador. Aquestes iniciatives de vegades poden passar per la mobilització, i d’altres per la negociació i la creació de consensos.

Al començament de la transició, la gran preocupació d’ACPV era poder fer efectiu l’ensenyament en valencià una vegada s’aprovara una llei que ho permetés, després de 40 anys de dictadura. De manera que vam crear el Centre Carles Salvador, el qual va formar més de 10.000 futurs professors que van poder aplicar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. El Centre ha continuat, i ja ha format més de 60.000 alumnes.

La inauguració de TV3 va oferir una nova oportunitat: que, per primera vegada, tinguérem oferta de televisió i ràdio en la nostra llengua. Així que vam crear la xarxa de repetidors que durant 25 anys fer arribar TV3 i de Catalunya Ràdio al País Valencià. I vam fer la campanya per un Canal 9 en valencià, i vàrem aconseguir que tots els ajuntaments de les comarques castellanoparlants donaren suport a la iniciativa.

Als anys 90, el repte era connectar novament amb els joves, que no havien conegut la transició. L’instrument, i va ser un èxit, fou la música. Amb el concurs i les gires Tirant de Rock vam promoure el sorgiment dels primers grups de rock i pop en valencià, i amb els aplecs de la plaça de bous vam crear un públic que va convertir la nostra llengua, novament, en una distinció de modernitat i joventut.

Aleshores, ACPV va haver de fer front a l’anunci electoral de Zaplana de fer del valencià una assignatura voluntària i de crear el “Sureste” (aproximant Alacant a Múrcia i allunyant-la de València). Vam crear el Bloc Jaume I i les multidinàries mobilitzacions de 1995, que van impedir la realització d’ambdues amenaces i van posar els fonaments de la xarxa de Casals Jaume I. Aquesta xarxa va servir d’estructura territorial d’un moviment de resistència lingüística i cultural als governs antivalencians del PP des d’on poder, a poc a poc, recuperar força mentre es produïa la renovació política necessària que permetria, finalment, el canvi de cicle social i polític del 2015.

Abans, però, ACPV intuí la importància de fer front al repte de la ciutat de València. Per això vam crear l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània al centre de València, un edifici que, a més de ser la nostra seu central, és lloc de reunió d’associacions i moviments socials, amb una programació cultural amb públics diversos i que gaudeix d’un molt bon ressò.

Què fa Acció Cultural?

El canvi de cicle social i polític del 2015 significà un nou repte estratègic: passar de “la resistència” a “la proposta”. Aquest repte exigia començar per la renovació dels òrgans directius, i per l’elaboració de plans de treball amb objectius clars en els àmbits econòmic, organitzatiu i d’activitats, acompanyats de sistemes d’avaluació i correcció.

En aquest sentit, ACPV ha mostrat la capacitat de proposar i impulsar objectius concrets per avançar en la línia estratègica de la igualtat lingüística i de les necessitats concretes del poble valencià: hem treballat per la plena participació de la Conselleria de Cultura en l’Institut Ramon Llull o la col·laboració actual entre TV3 i À Punt. També en són exemples la reforma de la Llei de la Funció Pública per a introduir el requisit lingüístic; o la creixent consciència de la discriminació que pateix el poble valencià per part del Govern espanyol i la necessitat d’un finançament just i de l’articulació real del Corredor Mediterrani; o la normalització de la col·laboració entre les Conselleries de Cultura valenciana, catalana i balear (la Declaració de Palma). I igualment ho és la defensa dels nostres drets lingüístics, gràcies a l’impuls de la consciència de la necessitat de denunciar els casos de discriminació i de la positiva resposta de la Direcció General de Política Lingüística amb la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat.

“La nostra funció, ara, és ser capaços de construïr un discurs en positiu i il·lusionant que siga capaç de cohesionar i mobilitzar per a ser l’instrument útil de l’objectiu de no només no fer passes enrera, sinó continuar avançant en matèria de dignificació del valencià i de drets cívics i democràtics”

I ara, ACPV ha iniciat l’elaboració d’un nou Pla Estratègic, amb un nou impuls de renovació dels òrgans de direcció de país i comarcals, una redefinició d’objectius i mitjans per a assolir-los, una continuació del creixement de socis, i del progressiu increment d’ingressos propis. Un nou Pla que, a més, tindrà en compte el canvi de context polític i institucional que s’ha produït al País Valencià: la nostra funció, ara, és ser capaços de construïr un discurs en positiu i il·lusionant que siga capaç de cohesionar i mobilitzar per a ser l’instrument útil de l’objectiu de no només no fer passes enrera, sinó continuar avançant en matèria de dignificació del valencià i de drets cívics i democràtics.

Així doncs, ACPV tenim l’ambició de ser-ne més i assolir nous avenços. Amb realisme, ambició, determinació, planificació, organització i capacitat de crear aliances i bastir consensos. Perquè hem avançat molt en l’objectiu de construir el País Valencià, i hem –i podem- avançar molt més.