La importància del treball de l’Educació i el treball en la comunitat

“L’únic important és que estem modelant al futur de la nostra societat, i volem que siga, si cap, millor que la nostra, que desapareguen injustícies, que la inclusió siga la de tractar-nos a totes i tots per igual”

L’esport com a eina d’ensenyament i educació és un concepte que és tan vell com el propi esport en si. Però no perquè l’esport en si tinga uns valors intrínsecs de salut, respecte, integració, convivència… Les persones i les associacions involucrades en este són qui promouen estos valors dins de la pràctica esportiva.

Veiem moltes vegades conflictes que venen de l’esport i tot el que envolta (aficionats, famílies, barris, poblacions…). És això producte de l’esport? Doncs no, estes maneres de fer de la violència verbal i/o física venen de les persones i de la societat en que s’han educat (competència, lideratge, supervivència…). La societat actual ens espenta a ser millors cada vegada, a xafar a la resta per aconseguir el nostre propòsit, a no cedir davant pensaments reconciliadors, si estos ens van a llevar privilegis adquirits, idealitzats com a necessaris o que venen en camí.

La nostra aposta és donar-nos al 120% per un projecte inclusiu, per ensenyar els valors de l’agenda del 2030 sense importar-nos on arribarem, l’únic important és que estem modelant al futur de la nostra societat, i volem que siga, si cap, millor que la nostra, que desapareguen injustícies, que la inclusió siga la de tractar-nos a totes i tots per igual, que la convivència es done en paraules i no en bufetades, que les personetes que tenim al nostre càrrec unes hores al dia tinguen uns referents de pau, amistat i concòrdia, i amb tot això puguen en una balança compensar els despropòsits que han de vore a casa, al carrer i en les xarxes, i així que puguen incidir en mostrar el seu coratge per arribar a ser el que anyoren i no al que de vegades la nostra societat ens espenta.

Doncs bé, tota esta llavor està en les persones, però mai pot ser cosa d’una, ha d’estar recolzada per una societat (administracions, associacions, entitats educatives o en defensa dels valors socials…). Sense l’ajuda i la persistència d’estes agrupacions no es fan possibles estes grans idees, i més si cap, sense estos recolzaments no tindrem perdurança del projecte més enllà del nostre periode d’esforç. A més, l’associacionisme li dóna un caràcter més potent al projecte, siga per aglomeració de gent, siga per poder de les diferents institucions que es troben darrere, siga per la persistència de quatre “bojos/es” que fan que el seu temps lliure tinga un component de modelador de la societat que ens envolta.

I no hauríem d’oblidar l’efecte que l’educació de menuts desenvolupa en les famílies, la població es multiplica i tot eixe xicotet esforç que es va començar per 10 jovens i que després d’uns pocs anys agrupa a al voltant de 100, no es queda en eixes 100, arriba a 80 famílies que al mateix moment incideix en la gent del seu voltant. Per tant, podríem dir que l’educació, en que tant es desvivim cada dia no es treball en balde, si no més bé treball que moldeja a la comunitat com una xarxa de peixcadors, en que el tironet que li fas a un dels quadradets d’esta arriba a modificar/millorar en part una gran quantitat dels quadrets que en formen part.

Esforça’t en l’educació per un millor món!!