Comunitat i col·lectivitat per la bona vida

“Són temps de desequilibris, crisis desconegudes què ens fan veure que els avanços aconseguits no són de cap manera irreversibles i que lluny de caure en desanin, crispacions, poralitzacions, desinformacions que ens debiliten com a col·lectiu, com a poble o societat organitzada, mirem, totes i tots, de trobar  mètodes, noves formes d’organitzar-nos per aconseguir la defensa, les propostes necessàries i ajustades, per a mantindre tot el que hem aconseguit, tot el que ens afecta en el territori que ens acull i on construïm les nostres vides

La cooperació, el treball en comú, la vida pràcticament comunitària, ha estat present a la meua vida des dels inicis i, al pas del temps, i amb una edat suficient per a fer balanç, entenc com mai el que significa ser filla i estar criada en una família de llauradors; una criança lligada a la terra, a la ruralitat amb tots el seus valors, al treball amb sentit, les estacions, les collites i els festejos, les cures i els afectes, el que és comunal. 

Com eixa comunitat ha anat construint-me, en les distintes etapes de la vida, en els valors cooperatius i associatius, des de les comunitats de base cristiana, la justícia social, la cooperació, la defensa de la democràcia, la no-violència i la vida comunitària en els anys més jovens fins a l’actualitat, on després d’uns anys fora de casa, d’esta València, que vols i dol, el fet de retornar, em confronta de vell nou en la defensa territorial; la defensa de l’Horta Sud, del territori mai reconegut ni valorat com a sostenidor de la vida en esta ciutat, ni en les seues gents, els aborígens amb sabers ancestrals, que menys preuats i tot fins hui en dia, resisteixen com a guardians del territori, dels sabers, dels fruits del seus treballs amb sentit, el mediambient i la biodiversitat tant amenaçada en estos temps. 

El fet de retornar a Castellar-l’Oliveral amb una vida més familiar, però no menys comunitària i sacsejada de nou per les contínues i diverses amenaces al benestar col·lectiu, el caliu i acompanyament de l’associacionisme més local carregat una vegada més d’indignació i esperança, sigué el marc on seguir construint les nostres vides en col·lectiu. 

L’Associació de Veïnes i Veïns de Castellar-l’Oliveral, una associació fortament arrelada al barri, des de fa anys per totes les persones que un dia vam decidir prendre en les nostres mans, no sols la responsabilitat de les nostres vides i necessitats personals, sinó també les col·lectives, les del barri, poble o ciutat amb les nobles aspiracions d’una vida i societat millor, més ajustada a les necessitats i quotidianitats de totes i tots, de la vida. 

Sí, ara sé que es tracta de la cultura de la vida, en què la seua demanda, lluites, reivindicacions, no sols incideixen en les decisions polítiques, mentrestant, cuidem del territori, de les millores condicions per a la vida, bé aconseguint els equipaments necessaris als barris (transport públic adequat, salut, urbanisme no especulatiu, cultura, el que és públic i comú),

bé alçant la mirada més enllà del que és local, per a treballar en xarxa amb altres col·lectius organitzats, sabedors com som, de la interdependència, de l’ecodependència que tenim com a espècie, com a individus. 

En 2015, connectar amb Per l’Horta, em dona l’oportunitat de sanar, d’integrar l’experiència de l’expropiació,i entre moltes / molts, el apropiar-mos del dret a decidir el model de ciutat, les polítiques i la defensa de l’horta. 

Poc cal dir després d’estos 50 anys d’experiències associatives a l’Horta Sud a la ciutat, els resultats aconseguits, parlen per si sols. 

“Es tracta de la cultura de la vida, en què demanda, lluites, reivindicacions, no sols incideixen en les decisions polítiques; mentrestant, cuidem del territori, de les millores condicions per a la vida, bé aconseguint els equipaments necessaris als barris, bé alçant la mirada mes enllà del que és local”

Mentrestant, enfrontem reptes mai pensats; són temps de desequilibris, crisis desconegudes què ens fan veure que els avanços aconseguits no són de cap manera irreversibles i que lluny de caure en desanin, crispacions, poralitzacions, desinformacions que ens debiliten com a col·lectiu, com a poble o societat organitzada, mirem, totes i tots, de trobar  mètodes, noves formes d’organitzar-nos per aconseguir la defensa, les propostes necessàries i ajustades, per a mantindre tot el que hem aconseguit, tot el que ens afecta en el territori que ens acull i on construïm les nostres vides; encoratjats enfront dels reptes propers i llunyans, socials, ambientals, econòmics, de salut i de benestar; jo diria de felicitat. Mirem amb una ment nova de fer comunitat, de cuidar-mos, de cuidar l’entorn amb respecte, de crear, amb els nostres actes, paraules i fets, confiança, concòrdia i un nou model que possibilite la vida; una bona vida.