Després d’un any intens d’esforç col·lectiu i aprenentatges, rebem el 2026 amb energia i compromís 

30 de desembre de 2025 – Com no podia ser d’una altra manera, 2025 ha estat marcat per la DANA del 29 d’octubre de 2024. Una catàstrofe que a l’Horta Sud, així com a altres comarques valencianes, ens va afectar plenament i de forma directa i la recuperació de la qual marcarà els pròxims anys del nostre territori. Aquest 2025 ha vingut marcat per l’actuació entre l’emergència -durant els primers mesos- i el desenvolupament social, on encara ens trobem immerses i que es dilatarà en el temps. La recuperació d’una ferida com la que afrontem actualment requereix recuperar infraestructures físiques, però també emocionals. Aquests llaços són els més complexos de (re)articular i que requereixen de la comunitat. Són els que no poden afrontar-se des de la individualitat, i on el teixit associatiu juga un paper clau. 

Igual que va succeir durant la pandèmia provocada per la COVID-19, les associacions van ser les més ràpides i eficients en articular la resposta en emergència. Però també més enllà de l’emergència: en la recuperació i el desenvolupament posterior. Des de la seua quotidianitat, aquesta que treballa pel bé comú des de l’anonimat, han continuat articulant respostes per al territori, adaptant-les a la nova realitat i a les noves necessitats de la comunitat. 

Un bon exemple d’açò són les associacions ecologistes i de defensa del territori, que han liderat accions de neteja i recuperació de les zones afectades, especialment l’horta i l’albufera, alhora que han reivindicat criteris responsables en la reconstrucció i continuat denunciant les propostes urbanístiques no ajustades a la preservació del medi ambient i que ignoren l’emergència climàtica. Al mateix temps, han continuat generant pensament i coneixement compartit. Espais com la Universitat d’Estiu de l’Horta han permés abordar la desinformació i les fake news al voltant de la DANA, entendre el territori des d’una mirada rigorosa i aprofundir en l’impacte del canvi climàtic. Altres organitzacions com Del Camp a la Taula o Agró també s’han sumat a aquest treball formatiu que ha reforçat la resiliència comunitària i la capacitat de prevenció davant futures emergències. 

Les entitats de persones amb diversitat funcional i de persones majors —com APAMI o ALDIS— han centrat els seus esforços en recuperar rutines i serveis, una qüestió clau després de la DANA. A través d’escoles d’estiu, activitats de lleure, assessorament continuat i iniciatives comunitàries, han treballat per garantir l’autonomia i el benestar de les persones usuàries en un context especialment difícil, tant des del punt de vista material com emocional. En paral·lel, la Xarxa Comunitària de Paiporta, una organització de persones majors, ha impulsat activitats intergeneracionals com a part de la seua estratègia de reconstrucció del teixit social. Aquestes trobades han reunit persones majors i joves en espais de diàleg, memòria i convivència, posant en valor l’intercanvi de sabers i experiències com a eina de cura comunitària. Accions com aquestes han contribuït a combatre la soledat no desitjada, reforçar els vincles socials i evidenciar que la connexió entre generacions és fonamental per avançar cap a una comunitat més cohesionada, activa i resilient. 

En l’àmbit esportiu, els clubs de la comarca han continuat actius i compromesos amb la comunitat, oferint espais per a mantindre un oci saludable i una vida associativa viva malgrat les dificultats. Iniciatives com les del Club Taulains d’Alfafar, que impulsa activitats esportives obertes al veïnat; el Club Esportiu Handbol Paiporta, que col·labora amb les Cases de Joventut per a formar monitores i monitors de temps lliure; o els clubs de karate i arts marcials que han organitzat un festival educatiu i inclusiu, són només alguns exemples del treball que manté en moviment l’Horta Sud. 

La música tampoc s’ha aturat. Un bon exemple de tenacitat i compromís col·lectiu és la Banda de Majors de l’Horta Sud, que continua assajant gràcies a l’hospitalitat de la banda de Xirivella, mentre la seua seu —la Casa de la Música d’Aldaia— encara roman inhabilitada per les conseqüències de la DANA. Aquest suport mutu ha permés que el seu projecte musical i social seguisca vibrant. 

No podem oblidar tampoc les falles, un col·lectiu greument afectat, que des del primer moment es va bolcar en la mobilització i solidaritat, juntament amb altres entitats culturals. Elles han mantingut l’activitat cultural i comunitària amb tallers, música, convivència i tradició que es trasllada a cada casal, generant suport mutu i reforçant el teixit veïnal. I, al seu costat, moltes altres entitats —juvenils, educatives, culturals i d’oci— han continuat actives, adaptant-se i buscant alternatives perquè la vida associativa no es detinga.  

Totes aquestes entitats, i moltes més, han estat acompanyades i rebut l’ajuda de la Fundació. La nostra acció s’ha centrat en donar resposta en l’emergència i posar ciments a la recuperació. I ho hem fet com sempre: des de l’escolta activa, la proximitat i la col·laboració horitzontal, treballant amb elles per a reforçar la seua capacitat d’actuació.  

En concret, al llarg de 2025, hem donat suport a més de 435 entitats i destinat més de 3 milions d’euros, que han possibilitat un impacte directe sobre més de 135.000 persones. Tota la informació completa es pot consultar a «Quan la comunitat sosté», una publicació on repleguem l’acció de la Fundació en el transcurs d’un any natural des de la DANA.  

En relació als fons econòmics, aquests s’han canalitzat de manera diversa per donar resposta a les necessitats del moment. En primer lloc, amb ajudes directes per a poder reparar locals i reprendre l’activitat associativa. En aquest context d’emergència, els objectius eren dos: que cap associació haguera de tancar i que totes elles pogueren reprendre la seua activitat el més prompte possible. Per fer-ho possible, hi vam destinar gairebé 1,5 milions d’euros. En aquesta primera fase, i per tal d’acomplir els objectius marcats, vam establir criteris d’igualtat basats en les pèrdues, cobrint fins a un 20% de les pèrdues i amb una aportació màxima de 20.000 € per entitat. Així mateix, vam promoure també iniciatives específiques dins d’aquesta primera fase, com el matchfunding o Agermanem-nos, per donar suport a les comissions falleres, un dels àmbits associatius més afectats, per a ajudar-les a recuperar infraestructures i material i continuar reforçant el seu paper com a centres de solidaritat i dinamització comunitària.  

Paral·lelament, i fruit de l’escolta activa, poguérem donar resposta a algunes de les principals necessitats en espècie del moviment associatiu. L’exemple principal, gràcies a la col·laboració d’empreses com Hiberus i Capgemini, és la distribució d’ordinadors portàtils a més de 350 associacions. Aquesta acció ha permés a moltes associacions reprendre la seua activitat i, al mateix temps, contribuir a la desprecarització del moviment associatiu, aportant un ordinador per entitat i evitant que hagueren d’utilitzar el personal d’una de les persones de l’entitat per a les gestions del dia a dia de l’associació. 

Un cop refetes les infraestructures i cobertes les necessitats més urgents, s’ha pogut mirar cap al futur i impulsar projectes que reforcen el teixit social de la comarca. A través de la convocatòria Transformem en Xarxa —impulsada per Caixa Popular, Grupo Ugarte Automoción, Florida Universitària, Fundación Telefónica, Lacomunicación i Comelsa-Milar—, 69 projectes promoguts per més de 200 entitats de benestar, educació, cultura, esport i medi ambient, han contribuït a recuperar l’energia comunitària després de la DANA. 

En l’adaptació permanent a les necessitats detectades per la pròpia comunitat, destaquen tres iniciatives: Projecte Benestar, Salvem les Fotos i l’Espai Comunitari. 

El Projecte Benestar, de la mà amb la Fundación Vicente Ferrer, promou l’empoderament de les entitats de persones majors i altres col·lectius vulonerabilitzats, mitjançant un acompanyament individualitzat. Aquestes més de 20 entitats reben suport en la gestió documental, formació digital i acompanyament emocional, amb l’objectiu de reduir la bretxa digital i reforçar el benestar de les persones beneficiàries. Cal tenir en compte l’augment de la seua vulnerabilització, especialment en les qüestions digitals, ja que moltes van perdre tota la documentació de l’associació, els registres de persones sòcies, els estatuts, etc. en la DANA i les relacions amb l’administració i diferents serveis cal realitzar-la telemàticament. 

Un altre element important en la recuperació social és la recuperació dels records familiars. Uns records familiars que, a més, constitueixen patrimoni col·lectiu. Són les fotos que, dins el projecte Salvem les Fotos, s’estan recuperant en diferents laboratoris. La iniciativa, impulsada per la Universitat de València i que compta amb la participació de diverses entitats, té un dels seus laboratoris al Museu Comarcal de l’Horta Sud. En aquest laboratori, compta amb el suport de la Fundació, que gràcies a les aportacions col·lectives hem pogut contractar a 6 persones per a la realització de les tasques de recuperació de fotografies. Així mateix, gestionem també el voluntariat i altres aspectes administratius per fer possible el funcionament diari del laboratori. Cal tenir en compte que al laboratori ubicat al Museu, s’està treballant en la recuperació de les fotografies banyades per la DANA de més de 460 famílies, més de 400.000 imatges. Al Museu també s’hi pot visitar l’exposició «Memòria i Resiliència. La fotografia com a testimoniatge de vida».  

Amb una mirada oberta al futur que volem construir, trobem l’impuls de l’Espai Comunitari. Un projecte iniciat amb la col·laboració de la Fundació Princesa de Girona i que compta ja amb el suport de diverses fundacions i entitats, i que convertirà un edifici de gairebé 800 m2 ubicat al cor del Camí Reial en un punt de referència per a la dinamització de la comarca i la coordinació de xarxes en el dia a dia, i que estarà també preparar per a donar resposta davant possibles emergències futures. 

Tota aquesta acció ha sigut possible gràcies a més de 17.000  donants, entre fundacions, entitats, empreses i persones a títol individual. I ho ha estat des de la filantropia comunitària, aquesta que suma els esforços de totes i cadascuna de les parts de la societat i de les quals tota persona pot ser partícipa, independentment de si pot aportar una gran quantitat de recursos o una quantitat menor. Amb aquesta fórmula, hem pogut garantir que cap entitat haja tancat i que totes hagen pogut reprendre l’activitat, així com difondre i fer d’altaveu de la situació i la prospecció de l’Horta Sud en diversos fòrums. Entre ells, en trobades organitzades pel Pacte Climàtic Europeu, les universitats públiques valencianes o Greenpeace. 

De cara a 2026, però, el repte continua present. Les tres iniciatives principals iniciades en la DANA, com són l’Espai Comunitari, Salvem les Fotos i el Projecte Benestar, continuen i constitueixen els principals reptes: poder acabar les obres de l’Espai i iniciar-hi l’activitat, poder recuperar les més de 400.000 fotografies que queden per recuperar al Museu i empoderar a les associacions del Projecte Benestar perquè puguen realitzar la seua activitat amb autonomia. 

També continuen, per a 2026, les ajudes per a projectes Transformem en Xarxa, la convocatòria dels quals ja està oberta i dotada amb 200.000 €, gràcies a la suma de grans fundacions, empreses i entitats. I, tot açò, sense oblidar la tasca del dia a dia, menys visible durant el període de la DANA però que ha continuat present, i més que mai: l’acompanyament i formació adaptada per a associacions, la reflexió compartida a través de la Revista Papers o el Grup d’Art Comunitari, la reflexió i estratègia conjunta sobre el futur de la comarca mitjançant Serà Horta Sud 2030; la participació activa en la xarxa de fundacions comunitàries promoguda per l’Asociación Española de Fundaciones, la participació en fòrums i debats de la societat civil, etc.  

A més, enguany, hem rebut reconeixements que posen en valor el treball comunitari i que des de la Fundació no podem més que fer-los extensius a totes les entitats del territori i a les més de 17.000 persones que formen part de la Fundació. Entre aquests reconeixements hi trobem el XXIV Premi Sant Jordi, atorgat per la Fundació Scout Sant Jordi, per la tasca d’acompanyament al moviment associatiu; la Menció en Innovació Social atorgada per la Fundación CapGemini; el Premi per l’ús social de la llengua de la Fundació FULL o la Menció especial a la corresponsabilitat territorial 2025 atorgada pel Consorci Pactem Nord. 

Des de l’equip de la Fundació acomiadem aquest 2025 amb un agraïment a totes les persones tant físiques com jurídiques que, tant des de dins com des de fora del territori afectat, feu possible aquesta recuperació i desenvolupament. I de cara a 2026 continuarem des de l’essència que manté viva a la Fundació des de fa més de cinquanta anys: l’escolta activa, l’acompanyament i el treball en xarxa des de l’acció local amb mirada global. En definitiva, treballant per enfortir a la comunitat del territori des de l’acció comunitària, implicant a totes les persones i agents, independentment de la seua capacitat material. Comptem amb tu per afrontar conjuntament els reptes de 2026!