Presentat l’estudi sobre el model energètic dels municipis de l’Horta Sud

22 novembre 2021  –  L’aliança Serà Horta Sud 2030 va presentar la setmana passada l’estudi ‘Serà Energia Neta, Serà Horta Sud’, on es fa un diagnòstic sobre el model energètic actual i es plantegen actuacions concretes per a avançar en la transició energètica en la comarca. Concretament, l’estudi posa el focus en dos punts d’actuació: la potenciació, per part de les administracions públiques, de l’autoconsum energètic, afavorint la seua instal·lació mitjançant bonificacions, i la reducció de despeses superflues en les mateixes administracions, optimitzant els consums municipals.

L’estudi pren de referència les dades aportades per tretze dels vint municipis de l’Horta Sud, públiques en l’observatori comarcal Serà Horta Sud 2030, i les treballa d’acord amb els punts de debat, acords i consensos sorgits de la taula de reconstrucció sobre model energètic que va tenir lloc el 30 de juny al Xalet de la Xapa de Benetússer, en sincronia amb l’ODS 7, d’energia neta i assequible, i l’Objectiu Estratègic número 3 de l’Agenda Urbana 2030, per a previndre i reduir els impactes del canvi climàtic i millorar la resiliència.

La dificultat de quantificar els consums

La primera peça clau per a la transició energètica és saber quant gastem i en què. Açò és especialment imprescindible en les administracions públiques, que han d’abanderar aquesta lluita i actuar de punt de referència per a la ciutadania i les empreses.

Així i tot, l’estudi constata la dificultat d’obtenir les dades sobre el consum elèctric dels municipis i, també, d’analitzar-los, donat que cada municipi té una idiosincràcia pròpia, amb grans diferències de superfície, serveis, estructura, etc. La dificultat per a l’anàlisi, però, no és un problema de primer ordre, ja que les xifres de consum no han de servir per evidenciar quins municipis actuen millor o pitjor, sinó per establir un punt de partida sobre el qual treballar i millorar en tots els casos.

Si que és un problema rellevant la dificultat d’obtenir les dades. En primer lloc, un terç dels municipis no han facilitat les dades sol·licitades. Açò impossibilita poder fer un control acurat sobre l’evolució dels municipis de l’Horta Sud cap a la transició energètica. En segon lloc, perquè la factura elèctrica d’un ajuntament és una de les despeses que més ens consta a la ciutadania i la fragmentació dels contractes i de les partides pressupostàries fan molt complexa l’operació de seguiment i evolució de les despeses. Malgrat tot, estimem que aquest cost oscil·la, en els municipis de l’Horta Sud, entre els 500.000 euros i un milió d’euros anual.

Producció municipal d’energia neta

Es considera important, també, que els municipis siguen punta de llança en la producció d’energia renovable. Per fer front a l’enorme despesa municipal i a l’emergència climàtica, l’energia renovable es converteix en imprescindible.

En l’Horta Sud, les diferències en kW d’energia renovable municipal instal·lada són molt grans entre els diferents pobles i ciutats, destacant especialment els 430 kW de Picanya o els 365 kW de Catarroja. Així i tot, es constata com gairebé tots els municipis que han facilitat les seues dades produeixen, en menor o major mesura, energia renovable, fet que constata una certa conscienciació.

Cal, doncs, que aquests valors servisquen de referència per a millorar i també per a crear sinergies entre municipis, per a conéixer les experiències més avançades i treballar conjuntament amb l’assoliment de nivells similars.

La facilitació de l’autoconsum, el gran repte

Per fer front a l’emergència climàtica és necessari,  també, que la ciutadania done un pas endavant i es convertisca en partícipa de les transformacions necessàries. Açò, cal incentivar-ho des de les administracions públiques, i les bonificacions i la facilitació de la tramitació, l’eliminació de la burocràcia innecesària, són elements imprescindibles.

Cal destacar que des de la finalització de la recollida de dades a juliol de 2021 fins ara hi ha hagut diversos municipis que han aprovat bonificacions de l’IBI i de l’ICIO. En aquell moment, sols eren set dels vint municipis els que bonificaven l’IBI per instal·lació d’autoconsum elèctric. A més, d’aquests set, només Catarroja tenia la bonificació màxima: el 50% durant 5 anys.

Respecte a l’ICIO, més de la meitat dels municipis de la comarca el bonificaven (onze de vint). I d’aquests, sis en bonificaven el màxim permés (95%).

Agafant com a referència uns valors normalitzats de cost de l’IBI i de l’ICIO per a la instal·lació d’autoconsum energètic, es pot comprovar com en tres municipis de la comarca l’estalvi gràcies a les bonificacions és superior als 500€: 1.440€ a Catarroja, 940€ a Paiporta i 555€ a Alaquàs. Negativament, trobem que en set municipis no hi ha cap estalvi per la ciutadania, encara que aquest resultat serà més positiu en la següent versió de l’estudi, ja que alguns d’aquests municipis han aplicat bonificacions en els darrers mesos.

L’aspecte més millorable en la comarca en aquest sentit és la facilitació de les instal·lacions d’autoconsum. En només quatre municipis (Aldaia, Mislata i Picassent en tots els casos i Alaquàs en casc protegit) és suficient una declaració responsable per a efectuar la instal·lació.

Una comarca de futur: les propostes de millora

L’estudi ‘Serà Energia Neta, Serà Horta Sud’ no es queda sols en el diagnòstic de la situació. També proposa actuacions concretes per a totes les administracions competents amb la finalitat d’avançar de forma conjunta i coordinada cap a un model energètic sostenible.

En la mateixa línia que el diagnòstic, les propostes sorgeixen dels debats, acords i consensos sorgits de la taula de reconstrucció. Entre aquestes propostes destaquen:

Ajuntaments: aplicar totes les mesures possibles per a potenciar i afavorir l’autoconsum energètic en la ciutadania (bonificacions i reducció de tràmits); garantir un servei públic d’assessorament i acompanyament a la ciutadania per a la instal·lació de plaques fotovoltàiques; optimització del consum energètic en les instal·lacions municipals i en la via pública; contractar personal tècnic expert dedicat en exclusiva a la transició energètica; impulsar el projecte 50/50 en els centres escolars municipals o, augmentar progressivament les partides dedicades al PACES.

Mancomunitat Horta Sud: impulsar un projecte comarcal de transició energètica i cerca de fons europeus per a situar a l’Horta Sud com a territori referent en el canvi de model energètic; promoure la coordinació efectiva entre les administracions competents i fer-ho conjuntament amb les associacions, com ara Aeioluz, o, impulsar una campanya comarcal de comunicació i sensibilització sobre la necessitat de la transició energètica.

Diputació de València: donar suport a la Mancomunitat i als ajuntaments per a implementar les mesures anteriors; organitzar jornades de sensibilització i formacions en transició energètica per a personal electe i tècnic de les administracions públiques i, publicar periòdicament els PACES actualitzats de tots els municipis de la comarca.

Direcció General de Canvi Climàtic: donar suport a la Mancomunitat i als ajuntaments per a implementar les mesures anteriors i organitzar jornades de sensibilització i formacions en transició energètica per a personal electe i tècnic de les administracions públiques.

A totes les administracions, a més, se les ha instat a aprovar per ple la moció presentada amb les propostes sorgides de l’informe per a remarcar el seu compromís amb la transició energètica i mostrar així que estan alineades amb el Pacte Europeu pel Clima, que fa unes setmanes va validar els compromisos del Serà Horta Sud 2030 com a accions útils per fer front a l’emergència climàtica.