El paper de la societat civil en la recuperació, en la reunió d’Ambaixadors del Pacte Climàtic Europeu 

25 de març de 2025 – El Casino de Paiporta va ser un punt clau de l’emergència a l’Horta Sud després de la DANA. Allà s’hi van allotjar diferents associacions, com l’Agrupació Cultural i Esportiva dels Bombers de Barcelona (ACE), es va convertir en punt de repartiment d’aliments del World Central Kitchen (WCK) i va ser centre de trobada i recés de milers de persones voluntàries vingudes d’arreu. Ara, gairebé cinc mesos després de la DANA, el Casino està treballant en una rehabilitació que permeta que l’espai torne a ser un centre per a la vida social del municipi. Així ho va explicar Luis Ródenas, president de l’Ateneu Cultural i Recreatiu de Paiporta (El Casino) i que va estar present a la inauguració de la reunió d’Ambaixadors del Pacte Climàtic Europeu. 

Amb ell estigueren també l’ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima Carmen Marqués Ruiz, l’alcalde d’Utiel, Ricardo Gabaldón, el regidor de Transició Ecològica i Medi Ambient de l’ajuntament de Paiporta, Oscar Pellicer, l’alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, i el director de la Fundació Horta Sud i ambaixador també del Pacte Europeu, Julio Huerta. 

Durant la presentació de la jornada es van ja fixar alguns aspectes clau, com la importància de la coordinació política i social, tant per a prevenir futures catàstrofes com per a avançar cap a una recuperació dels municipis que tinguen en compte a totes les persones que els habiten. En aquest mateix sentit, el director de la Fundació, Julio Huerta, va afegir que «es fa imprescindible simplificar la burocràcia per a entitats socials, persones físiques i xicotetes empreses i comerços en un context com l’actual» i que «cal assegurar que el procés de recuperació es faça de baix cap a dalt, per assegurar que les polítiques corresponen a les necessitats reals i al coneixement de causa de la població». 

Una altra paraula molt repetida en els primers compassos de la jornada va ser la de ciència, i especialment «la importància de posar la ciència al capdavant». Una ciència que, això sí, «ha d’anar sempre de la mà amb la societat civil, interpel·lar-la i sumar-hi». Aquesta premissa es va fer encara més evident en la taula de científiques expertes, on van participar Fernando Valladares, investigador del CSIC, Ana Camarasa, geògrafa de la Universitat de València, i Enrique Cifres, vicepresident de l’ICOLD, la Comissió Internacional de Grans Preses. Tots ells van destacar la importància de fer la ciència atractiva per a la ciutadania, per tal que s’informen rigorosament i, sobretot, comprenguen el punt actual de la situació climàtica.  

El paper de la societat civil 

Després de la taula amb científiques va ser el moment de la taula de societat civil. La taula, moderada pel president de la Fundación Sustenta, Jesús Martínez, va comptar amb José A. Bas Morales, Director de l’IES Salvador Gadea d’Aldaia, Fernando Pérez Adalid, sargent de Bombers, Verónica March, periodista paiportina i fallera de la Falla Cervantes, i Aleix Pujol, responsable de comunicació de la Fundació Horta Sud.  

Aquesta taula va permetre posar sobre la taula les vivències de la DANA des del punt de vista educatiu, de serveis essencials d’emergència i des del moviment associatiu. En ella, es va destacar el paper que havia jugat la societat civil en la fase d’emergència: «tan bon punt netejades les cases, els casals fallers es van posar en marxa per ajudar a la resta del municipi», i tot açò «sense oblidar el pont de la solidaritat i l’allau de voluntariat provinent de tot el territori per ajudar».  

Una de les reflexions compartides de la taula va ser «la constatació que la població jove, per molt estigmatitzada que estiga, va ser-hi en els moments més crucials», fet que s’ha de relacionar amb la necessitat d’adaptar-nos a les noves tendències d’implicació de les persones més joves, que «no és que no estiguen, sinó que moltes vegades no aconseguim interpel·lar-les».  

Així mateix, la taula va finalitzar amb la mirada cap a la necessitat d’enfortir les organitzacions com a element clau de transformació: «tot i que l’ajuda individual va ser molt necessària, les organitzacions van ser qui va ser capaç d’organitzar, canalitzar i repartir tant els recursos materials que arribaven com gestionar el voluntariat». A més, van destacar, «amb una mirada panoràmica que prioritzava les necessitats del barri o municipi». 

Reunió d’ambaixadors i ruta climàtica 

Finalment, la jornada de matí va concloure amb una taula composada per huit ambaixadors i ambaixadores pel clima a l’Estat espanyol, que van centrar la mirada en la vinculació entre la DANA i el canvi climàtic. Un dels aspectes més destacats va ser la necessitat de revisar el model de vida que tenim, amb vides centrades en espais hiperantropogenitzats, així com la necessitat de treballar en dues línies paral·leles: la mitigació dels efectes del canvi climàtic i l’adaptació a ell, ja que «com ha quedat sobradament demostrat, el canvi climàtic ja és una realitat i no un futur possible». 

De vesprada, la trobada va continuar amb una ruta climàtica organitzada per l’ambaixadora Natascha Wahlberg Macias, en col·laboració amb ambaixadors i ambaixadores locals i líders també locals.