Comunitats Energètiques

Desembre 2023 – La crisi climàtica, ecològica i social actuals es combinen amb una crisi energètica cada vegada més urgent que deixa a milions de persones a tot el món sense accés a l’energia i, per tant, sense accés a uns recursos bàsics i necessaris per a poder desenvolupar vides dignes, augmentant amb això la desigualtat social i la precarització.

Davant esta concatenació de crisis, sustentades per un model econòmic capitalista, neoliberal i neocolonial, que persisteix per l’ús massiu de combustibles fòssils i altres fonts d’energia ecocides, i en un punt d’inflexió per a aconseguir no sobrepassar els 1,5 °C d’increment de la temperatura mitjana global, l’aposta per una transició energètica justa amb les persones i el planeta resulta vital.

La transició energètica cap a fonts d’energia renovable és inevitable, però no val qualsevol tipus de transició, és necessari democratitzar l’energia i fer-la accessible a tota la població a través de l’energia comunitària i les comunitats energètiques.

La campanya ‘Tomemos la energía’, que portem desenvolupant en els últims anys des d’Amigos de la Tierra, posa el focus en les comunitats energètiques com a agents de canvi, ja que suposen una profunda transformació ecosocial en promoure una descentralització no sols física i material de l’energia sinó també de poder, situant la sobirania i la governança en mans de la ciutadania. D’altra banda, incideix en la rellevància de fomentar la seua creació des de tots els àmbits, incloses les administracions públiques, ja que des de les polítiques públiques, a nivell regional i estatal, es poden possibilitar els mitjans materials, normatius i/o econòmics per a impulsar l’energia comunitària i afavorir la participació de col·lectius i persones que en general estan fora dels processos de presa de decisions en l’àmbit energètic.

Amb l’energia en mans de les persones, de manera col·lectiva, es pot fer front als reptes climàtics, ecològics i socials en comú i de manera complementària. L’energia comunitària va més enllà d’un canvi tecnològic o de la substitució d’una energia bruta per una altra neta. Les comunitats energètiques tenen un rol fonamental en la generació, distribució, gestió de la demanda, emmagatzematge i consum energètic, però també en l’impuls d’una nova cultura energètica a través del transport i la mobilitat sostenible, l’estalvi, l’eficiència, la rehabilitació o com a eina enfront de la pobresa energètica. Impulsar les comunitats energètiques permet la revitalització de l’economia local en facilitar que els beneficis, tant econòmics com socials, de les instal·lacions renovables es queden en els territoris, en generar ocupacions i, per tant, fixar població, en disminuir les factures dels subministraments energètics, en possibilitar la independència enfront de l’oligopoli, en augmentar l’eficiència i reduir el consum energètic, etc. Es tracta, per tant, de processos de transformació social a través dels quals es promouen els drets energètics adaptats a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals pròpies de cada territori i propiciant la salut i la qualitat de vida de les persones i el planeta. S’ha constatat que les comunitats energètiques reforcen el benestar social i econòmic de la seua comunitat, al mateix temps que redueixen les emissions de C02. En el cas de l’Estat espanyol, l’estalvi d’emissions podria aconseguir els 17 milions de tones de C02 equivalent a l’any. 

La ciutadania, una vegada més, està sent pionera en enfrontar-se a les nombroses barreres que obstaculitzen el correcte desplegament de les comunitats energètiques, 

entre les quals destaquen les barreres tècniques, econòmiques, de finançament, legals i socials. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha demorat quasi dos anys la transposició de les directives europees al marc normatiu estatal i l’ha fet amb una proposta de Reial Decret que manca d’ambició al no desenvolupar l’abast del seu articulat i no resoldre les dificultats a les quals s’enfronten estos projectes ciutadans que continuen xocant contra un mur d’obstacles, la qual cosa és aprofitada per l’oligopoli per a, com en el cas de transnacionals com Repsol o EDP, constituir les seues pròpies «comunitats energètiques». Projectes que només responen als interessos particulars dels seus accionistes, és a dir, maximitzar els seus beneficis econòmics, corrent el risc de continuar amb les pràctiques abusives de les grans empreses del sector mentre practiquen un poc de greenwashing.

Per tant, és necessari i urgent que les polítiques públiques duguen a terme un canvi estructural i profund en el funcionament del sistema energètic, el qual s’ha demostrat incompatible amb el dret a l’energia, dret instrumental per a l’exercici d’altres drets fonamentals com el dret a la salut, a l’educació, a l’oci o a l’alimentació, irrenunciables per al desenvolupament de vides que meresquen ser viscudes. Un nou model que prioritze les llars en situació de precarietat energètica per a les subvencions a la rehabilitació, que finance la formació de comunitats energètiques en les zones de menor renda o major segregació, que promoga una tarifa social progressiva i justa per als subministraments energètics, que possibilite la participació per igual, que prohibisca els talls i condone els deutes o que establisca un nou marc legislatiu en el qual la ciutadania dispute la mercantilització de l’energia i el poder de l’oligopoli. Un nou model que permeta que l’energia comunitària siga la resposta als macroprojectes de renovables, l’especulació i l’absència de planificació i una eina per a fer front a la pobresa energètica.

Des de les comunitats energètiques es busca impulsar un altre model energètic, descentralitzat, just, renovable i descarbonitzat, tant en l’àmbit urbà com molt especialment en l’àmbit rural. I, per a això, és fonamental desenvolupar projectes, escalables i replicables, que incorporen l’experiència de les cooperatives elèctriques ciutadanes i d’altres projectes de l’economia social i solidària, en xicotetes poblacions d’àrees escassament poblades, sustentats en recursos renovables i endògens que permeten la sobirania energètica dels territoris però també de les persones. 

Les comunitats energètiques, per tant, constitueixen una eina de canvi de model ecosocial, promovent una descentralització del sistema energètic, impulsant la participació ciutadana real, contribuint a la cohesió social i a la creació de comunitats resilients amb enfocaments de gènere i interseccionals que tinguen en compte a col·lectius històricament infrarepresentats. I, per descomptat, garanteixen un augment de la independència energètica enfront de grans multinacionals, potenciant la sobirania energètica i reduint la factura energètica a final de mes. D’esta manera es proporciona un model econòmic i social molt sòlid que aborda els desafiaments actuals per a construir comunitats més sostenibles, justes, resilients i que no deixen a ningú arrere.