“La sanitat i la salut han de servir per a fer barri”: salut comunitària per a la millora física i mental

1 octubre 2021 – “No sé si será porque somos el Cabanyal, por el mar o por nosotras, ¡pero lo estamos petando!”. Amb aplaudiments i una energia calmada impròpia dels temps actuals, que ens obliguen sempre a córrer, comencen el dia les gairebé vint persones que s’han sumat a la recepta de la seua doctora del centre de salut de Serrería 1, Carolina Mir.

Des de fa unes setmanes diverses associacions, moviments socials i mitjans de comunicació s’estan interessant per la seua activitat. I és que moltes cures no necessàriament requereixen medicaments. Carolina Mir ha aplicat, des que va arribar a Serreria, la salut comunitària en tot el seu sentit, com ja va fer en el centre de salut del barri de La Fuensanta, on estava anteriorment.

En el cas del centre de salut de Serreria, Mir ha impulsat els passejos conjunts. És a dir, recepta passejos. I cada dia són més les persones que s’hi afegeixen, perquè el passejar conjuntament té implicacions més enllà de la salut física i millora també la salut mental.

Canviar el paradigma dels centres de salut

La idea de receptar passejos no és només una acció concreta, sinó un primer pas cap a un nou paradigma d’entendre la salut i les relacions socials. La doctora Mir ho té clar: “la nostra intenció és que el projecte s’extrapole a tot arreu”, i que la salut comunitària siga la manera habitual de tractar les qüestions sanitàries.

A falta de cinc minuts per l’inici del passeig, i abans de passar llista als assistents, Mir ens explica per què considera necessari aconseguir “que la gent no vinga al centre de salut només quan està malalta, sinó també quan està sana”. Com a espai només per a persones malaltes, el centre de salut es converteix en un espai a evitar, on es genera poca interacció social i on no es crea comunitat. Després de la reflexió, les pacients, entre riures i bromes, exclamen: “Carolina, que eres una revolucionaria!”.

Als pocs segons, es posen serioses: “los paseos están muy bien y vamos a mantenerlos, pero vamos a hacer más actividades”, i tanquen: “¡los paseos son sólo el principio e ya somos veinte personas!”

Pacients sense medicaments

Les “passejades receptades” s’han convertit ja en un nou espai de socialització del barri. Habitualment els passejos van fins al mar, però en la nostra visita anem fins a Las Naves, on els han preparat un xicotet acte en commemoració del dia de la gent gran que se celebra l’1 d’octubre. Mentre caminem, podem parlar amb persones que porten des de l’inici en el projecte i que són les encarregades de “liderar” els passejos. Elles són part activa del teixit associatiu del barri, una vinculada a l’Associació Veïnal del Cabanyal i, l’latra, al Teatre La Estrella i expliquen la història del Cabanyal fins a arribar al present, així com de problemàtiques com el projecte d’ampliació del port.

Però també xarrem de treball, de l’estat d’ànim i de les inquietuds i problemes de cadascuna. Sortir de casa, conéixer gent, evitar la soledat i treballar les cures. I sororitat. Gairebé totes les persones assistents són dones, d’edats compreses aproximadament entre els seixanta i els huitanta anys. Amb experiències i contextos vitals diferents, però unides per pertànyer a un barri i viure’l des de l’experiència de ser dona.

Els passejos creen barri i fan que la gent es conega. De fet, l’experiència s’ha fet tant coneguda que, quan arriba l’última  dona que s’ha incorporat al projecte, ens explica que la seua filla “vive en Singapur y me ha dicho que venga”. Ella, acostumava a passejar sola per l’Avinguda de Blasco-Ibáñez. Ara, ho fa acompanyada i creant comunitat.

Fer xarxa, fer barri

Algunes de les persones que participen del programa provenen d’una vida activa d’associacionisme: “tanto yo como mi familia pertenecemos a la cofraría y también a la falla, y si mi nieto hace algo mal, lo que más le afecta, es si le digo que lo voy a borrar de la falla”. Però també hi ha persones que, fins al moment, no havien tingut una vida activa d’associacionisme.

Ara, formen part d’un projecte de salut comunitària que mobilitza els actius de la comunitat, i ja pensen en les noves activitats que faran: “estem parlant ja de fer tallers al centre de salut i, a mesura que consolidem projectes, anar ampliant l’oferta”. I ho faran a través d’una comissió de salut comunitària en gent gran del centre de salut Serreria 1, transformant les seues vides i de la gent del barri des del col·lectiu.