Les falles: vertebració, cultura i transformació social

4 març 2022 – Situats en el temps de franquejar el pòrtic de les Falles de 2022 i transcorreguts dos anys d’entrebancs patits a causa de la pandèmia de la Covid-19 en el món faller, com ha passat en molts altres sectors i àmbits de la nostra societat, sembla que anem a reprendre per tot arreu del nostre territori els rituals i actes festius del calendari faller, recuperant vivències, experiències i sentiments compartits, el nostre tarannà col·lectiu, que semblaven s’havien perdut i ja no tornaríen més, però que anem a rescatar, de nou, d’una manera més o menys intensa, sigam fallers i falleres de casal o no.

Així i tot, si pulsem en l’ambient de la festa fallera i el seu voltant, s’entrecreuen percepcions i opinions molt diverses, fins i tot contraposades, des de les més optimistes que es conjuren en recuperar un temps perdut i tornar a reviure unes Falles al complet, sense restriccions de cap tipus, com si no haguera passat res, a visions més pessimistes, o tal vegada més realistes, que albiren unes Falles que ja no es podran celebrar com estavem acostumats.

I és que en la història de les Falles mai han faltat posicionaments i controvèrsies respecte d’una festa sempre en el punt de mira i en la seua instrumentalització, però en l’actualitat ens donen unes certes condicions per arribar a un punt d’inflexió en tot allò que pot incidir en l’evolució i avanç de la festa del foc: des de l’economia global fins al desenvolupament sostenible, passant per la modulació de noves dinàmiques quant a la convivència i la sociabilitat festiva.

Certament, l’economia de la festa no deixa de ser l’assumpte prevalent, el que més genera un estat d’opinió ple de controvèrsies en mitjans, fòrums i xarxes, on les diferents corporacions involucrades alcen la seua veu d’alarma sobre la perdurabilitat de les Falles tal i com es coneixen fins ara.

Tot apunta cap a una sobredimensió en l’organització i funcionament de la festa fallera que ha arribat a un sostre, en una espiral sense límits al llarg dels temps i que mai semblava esgotar-se, fora de tota realitat, reflectit com un mirall en el monumentalisme de les falles.

Però, tal vegada, front als interessos creats que s’amaguen en els discursos legitimats de tots aquells sectors que volen treure bon profit de la festa, moltes vegades discursos planyívols apel·lant a un rescat salvífic que vinga per via del mannà polític i no tant per la gobernança, s’estiga deixant de costat altres aspectes rellevants que caldria posar més en valor, entre altres la importància de les Falles i el moviment faller en la vertebració del territori, la seua capacitat dinamitzadora i transformadora des del vessant sociocultural i, com no, l’assumpció d’uns nous valors en l’horitzó d’una societat més igualitària i, alhora, inclusiva.

La inscripció de les Falles en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, de tot allò que es va apreciar a partir de la candidatura presentada, una de les característiques més considerades va ser la capacitat de mobilització col·lectiva que s’origina per quasi tot el territori valencià, tot un potencial humà intergeneracional que caldria orientar cap a una celebració festiva més sostenible, més participativa, més plural i, sobretot, més tolerant.

Des d’aquesta dimensió patrimonial i, alhora, vertebradora, el moviment faller haurà de prendre més consciència d’un protagonisme que haurà de ser compartit amb altres entitats cíviques, amb la incorporació de noves propostes compromeses amb la realitat social i cultural en la qual ens trobem, més enllà de l’interés principal i motivador al voltant de la celebració festiva i el seu gaudi.

Unes noves propostes que li han d’atorgar a les Falles una capacitat transformadora a través d’iniciatives en favor de la nostra cultura i la nostra societat. I, a més a més, amb la construcció d’un relat de bones pràctiques al voltant de la convivència, la integració, la inclusió i la diversitat.

Foto: Jorge Gil