13 propostes per a que les Administracions públiques recolzen al moviment associatiu

19 Maig 2020 – Durant la crisi sanitària del COVID-19 les associacions hem sigut capaços d’identificar aquelles necessitats de la població que no estaven sent cobertes i les hem atés, donant ajuda en la proximitat i en la quotidianitat. Les associacions hem desenvolupat fórmules innovadores per a reorientar la nostra activitat davant les dificultats i hem ideat diferents formes d’actuar durant el confinament, sense deixar d’atendre a les persones més vulnerables o de pal·liar la situació de crisi sanitària i social. Hem posat en marxa les nostres xarxes veïnals i de suport mutu que han cobert una àmplia gamma de necessitats a diferents col·lectius, com persones amb diversitat funcional, persones majors, persones amb necessitats bàsiques, xiquets i xiquetes i població en general.

Acompanyament telefònic, lectura de llibres o, simplement, suport emocional; realització de tallers; accions per a assegurar l’alimentació (ajuda a la compra, bancs d’aliments, etc.); ajuda a la cura, entreteniment i suport a l’estudi dels més menuts; ajuda per a l’abastiment de medicaments, tirar el fem o passejar gossos; col·laboració en la identificació de casos de desatenció sanitària, social i de violència de gènere; oferiment d’assessoria legal a altres associacions; confecció de mascaretes i altres peces de protecció; compartir wifi, etc. Són algunes de les accions que hem fet. La societat també ens necessitava en aquests moments difícils i hem donat resposta. A la pàgina web de la Fundació Horta Sud hi ha una mostra d’aquestes iniciatives: #AraMesQueMai.

Malgrat tot, no és fàcil que l’Administració Pública reconega la nostra tasca com un servei essencial que naix del mateix moviment associatiu. Tampoc és fàcil que l’administració ens considere un sector amb el qual cal coordinar-se per planificar la recuperació. I continua sense considerar al moviment associatiu com un sector generador de treball, malgrat que els estudis fets per distintes entitats i universitats demostren que serà el sector que més ocupació genere en el futur.

Només des de la solidaritat col·lectiva reconstruirem socialment els nostres barris, pobles i ciutats. Per a això necessitarem tot el capital humà i la intel·ligència de la qual disposem. I, en tot açò, el moviment associatiu té un paper fonamental perquè més del 40% de la població pertany a una associació. Necessitarem retrobar-nos, sentir que pertanyem a una comunitat o a un grup. Necessitarem celebrar, festejar, compartir, discutir, il·lusionar-nos amb els nostres projectes col·lectius, treballar-nos les frustracions i les pors, apassionar-nos amb les nostres activitats i rituals, ajudar als altres i canviar la devastadora realitat des de baix.

El gran capital social i la intel·ligència col·lectiva del moviment associatiu no el podem menysprear perquè el necessitem. Atenem la major part del treball en l’atenció als col·lectius més vulnerables i sostenim pràcticament tota l’activitat esportiva, musical, d’oci i temps lliure, extraescolar… Les associacions som capaços d’organitzar les Falles, Gaiates, Fogueres, Fires, la Setmana Santa, les festes dels municipis, etc. Són, sobretot, capaces de mantenir la vida social dels municipis.

Tot això en un context de crisi social i econòmica que reclamarà una reorientació dels recursos i pressupostos de totes les Administracions públiques: local, autonòmica, estatal i europea. Per tant, presentem les següents propostes per a les administracions públiques respecte a les associacions.