Versos que recuperen els orígens per mantenir la identitat

30 març 2022  – La figura de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és una de les més reconegudes de les lletres valencianes. Burjassot, la vila que el va veure nàixer, en recorda la seua figura i l’herència dels seus versos per diferents indrets del municipi. Ho fa a través de poemes gravats en panells ceràmics en alguns dels seus punts, poemes interactius recitats en altres o una estàtua del poeta en la plaça de l’Ajuntament.

Però més enllà d’aquests punts que configuren una ruta interactiva oberta tot l’any, altres iniciatives sorgides del moviment associatiu aproximen la figura i l’obra d’Estellés a xiquets i xiquetes i a joves, persones en les quals perdura el llegat del poeta, però que molt sovint en desconeixen la seua essència.

Versos arrelats a Burjassot

L’obra d’Estellés transcorre, en gran part, a Burjassot. Un poble que, asseguren des de l’Associació Cultural El Bassot, “no és que visca d’esquena a l’horta, però que la via del tren li fa de barrera”. Trencar aquesta barrera física implica, per tant, conéixer la terra, valorar els orígens i, en definitiva, recuperar la identitat”. Es tracta, doncs, d’una qüestió transcendental, especialment amb la població més jove.

Per trencar aquesta barrera, la Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord, la Fundació Escola Valenciana i l’Associació Cultural El Bassot impulsen rutes literàries vinculades a la figura del poeta per a l’alumnat de primària i secundària tant de Burjassot com de la resta de municipis de l’Horta Nord que ho desitgen. Ho fan a través d’una metodologia molt senzilla: oferir les rutes als centres educatius en horari lectiu, en grups d’aproximadament vint-i-cinc alumnes (una classe), amb el valor afegit de poder eixir de l’aula per aprendre fora d’ella.

La iniciativa no parteix del no-res. De fet, l’Associació Cultural El Bassot organitza aquestes rutes des de fa anys pels voltants de la data de naixement d’Estellés, a principis de setembre, per a tota la ciutadania. Unes rutes que, a través del boca-orella, han anat guanyant notorietat i les han consolidat com una activitat esperada i celebrada any a any. No es tracta, per tant, d’innovar, sinó de fer extensiva l’obra i figura del poeta a aquelles persones més joves i, majoritàriament, més allunyades d’ell, al mateix temps que es potencia la vertebració del territori i es recupera l’origen àrab de Burjassot, el pouet, l’horta…

Així mateix, les rutes estan narrades per uns guies d’excepció. Són el net i la neta del mateix Estellés, guies turístics de professió, qui aproximen a la canalla l’obra i figura del seu iaio, aportant, per tant, no sols un treball professional sinó també un vincle personal a les visites.

Aprendre des d’un llenguatge compartit

Per molts xiquets i xiquetes, la poesia apareix com un llenguatge allunyat que no els interpel·la. Amb aquest projecte, les associacions que l’impulsen han constatat, però, que no és el llenguatge el que no els interpel·la, sinó la forma d’ensenyar-lo: “amb les rutes literàries, eixim del mètode convencional de llegiu aquest text que després farem examen. Va més enllà que aprenguen si són poemes amb rima assonant o consonant, quines metàfores hi ha, etc.”.

De fet, asseguren, pels més menuts (entre cinquè i sisè de primària) l’obra del burjassoter els fa molt senzill entendre la poesia. El motiu: “els versos d’Estellés són molt populars, i miren sempre al seu voltant”, el que fa que “entenguen la poesia com una manera bonica de contar el que tens al costat. No es tracta sols de recursos literaris o mètrics, es tracta també de parlar dels llauradors, de l’horta, del mercat… en definitiva, de coses que coneixen i que prenen un major valor a través de les paraules d’Estellés”.

Però ja no són sols els més menuts els qui demanen i gaudeixen de la ruta. Ara, també s’hi ha sumat les escoles d’adults, i s’han vinculat les rutes al voluntariat pel valencià.

Un projecte intergeneracional

Entre l’alumnat de secundària, la ruta literària Vicent Andrés Estellés també és una activitat molt desitjada. Tant, que s’ha convertit gairebé en un habitual que diversos alumnes s’apunten després, pel seu compte, a la ruta de la València d’Estellés.

Els trets diferencials de la ruta, com que siguen els mateixos descendents d’Estellés qui la facen, la il·lustració de les rutes amb imatges de Burjassot antic i versos alternatius als que hi ha escrits pel poble que llegeixen entre tot l’alumnat, o la possibilitat d’entrar a un dels forns -en desús però encara amb tota la maquinària- on va treballar el poeta, fan que siga una visita especial per tot aquell que la realitza. Sobretot, perquè aconsegueixen fer real una figura. Que la gent el reconega a ell i al seu llegat més enllà d’un nom i una data, i que coneguen que “vivia en aquesta casa, treballava en aquest forn, té família… i, en definitiva, era una persona de carn i ossos com tots nosaltres”.

Així mateix, les rutes literàries d’Estellés han servit -i segueixen servint- com un punt de trobada intergeneracional entre iaios i xiquets. Tant és així que fruit d’aquestes rutes, moltes vegades, els més joves pregunten als més majors per paraules utilitzades per Estellés i que ja han desaparegut del nostre ús lingüístic diari. Unes rutes que serveixen, doncs, també, per evitar que es perden les paraules i els orígens i, en definitiva, la identitat.