Pobles Circulars amb visió bioterritorial a través del compostatge 

2 març 2022  – “El sòl és d’on venim i és allà on anem, per açò l’hem de regenerar i donar-li la vida que ha de tindre”. Des d’Albal, però també des de Paiporta, treballen en aquesta línia amb el projecte ‘Pobles Circulars’. Amb una visió que supera demarcacions polítiques, que entén la vida des d’una mirada bioterritorial. Del Camp a la Taula i Artistes Asimètrics tenen clar que ara mateix no s’està cuidant la terra com es mereix, i que la sostenibilitat “no ha de ser sostenir el que hi ha ara”, sinó regenerar-ho. En un any i mig de vida, i mitjançant el compostatge, han aconseguit conscienciar i fer partícipa a la població, ampliar el projecte i, sobretot, fer replantejar a la població la nostra relació amb la terra. I tot des d’una transversalitat que supera tota barrera d’edat o ideològica.

Amb Pobles Circulars tenen en ment diversos projectes, com ara la producció pròpia d’aliments, per seguir avançant en el canvi de paradigma. “D’ací a uns anys, del sòl només en traurem plàstics perquè és el que hi estem abocant” i a més, “tenint el compte l’augment exponencial de la població, podrem fer més menjar, però l’aigua i l’aire seran els mateixos”; per tant, “o cuidem aquests recursos o ho passarem molt malament”. Es tracta, en definitiva, de “reconéixer la nostra possibilitat en la realitat de la vida”.

El compost com a eina

L’any passat, a Del Camp a la Taula, van gestionar fins a setze tones d’orgànic sense impropis. Però el compost no és l’objectiu del projecte, sinó la ferramenta per aconseguir-lo. L’objectiu: recuperar el sòl i donar-li la importància que té. Es tracta, en definitiva, d’un canvi de mentalitat, per açò, la ciutadania d’Albal no sols és beneficiària dels resultats del projecte, sinó que també hi participa activament. I d’un canvi de model, perquè “tots els residus que es generen ací a Albal, es queden ací, per a transformar-se ací i per a regenerar la terra d’ací”.

Mitjançant el compostatge, des de Del Camp a la Taula han aconseguit sensibilitzar i conscienciar a gran part de la població d’Albal. A través de “la força de la pedagogia” i, especialment, tractant a la ciutadania no sols com a consumidores, sinó com a responsables, com a part activa del canvi. I és que tota persona que vulga, pot apropar-se als seus camps, conéixer el projecte i treballar-hi. Però també aprofitar-ne els recursos. De fet, tota la ciutadania d’Albal gaudeix del producte del seu treball, amb el qual impulsen dinàmiques de regeneració en els jardins i els parcs del poble. A Del Camp a la Taula no venen el compost, va a demanda.

Un model contrastat, en creixement i replicable

Actualment, al municipi de l’Horta Sud ja hi ha vint-i-quatre contenidors d’Albal Circular. Es tracta d’un contenidor d’orgànic però més xicotet. Poc a poc, van ampliant la flota de contenidors, però de forma prudencial per assegurar tenir capacitat per compostar tot el que arriba. Realitzen un triatge a mà, que tira endavant amb moltes hores de voluntariat o, millor dit, de militància. Gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament d’Albal, aquest els envia dues vegades a la setmana els camions per poder fer tot el procés. Però Albal Circular té cura de tot el procés, i per garantir l’èxit requereix disposar d’una clau per poder tirar el fem als seus contenidors. Gràcies a aquesta mesura, i al treball constant de sensibilització, han aconseguit reduir els impropis al mínim, un 0,1%: “Si tu vols tirar fem a Albal Circular t’has d’apuntar i anar a per una clau. Ningú te l’envia a casa, perquè si no estàs disposat a fer aquest mínim esforç, segur que no participaràs de forma adequada”.

Aquesta realitat contrasta amb la dels municipis on s’impulsen campanyes de sensibilització però sense una base social al darrera: “molts ajuntaments omplen tot el poble de contenidors i fan cursos de sensibilització però la població no els utilitza o hi deixen gran quantitat d’impropis”. Açò es deu, sobretot, a que “l’ajuntament rep una subvenció i desenvolupa un programa, però quan s’acaba la subvenció s’acaba el programa”, però “nosaltres estem treballant perquè açò siga diferent, un canvi de cultura”.

L’experiència de Paiporta

Del Camp a la Taula, d’Albal Circular, no és més que la punta de llança d’un projecte que es vol ampliar amb visió bioterritorial. “Volem que Pobles Circulars siga una eina per donar a conéixer el que fem ací i que es pot replicar”. De fet, destaquen que “Paiporta Circular és el vertader exemple”, perquè “nosaltres som els primers que hem tirat, però l’exemple de veres és Paiporta perquè ells han demostrat que es pot fer i que es pot replicar”. A més, Paiporta Circular i Albal Circular treballen de la mà: “A Paiporta tenim la sort de tenir horts urbans, però no tenim un projecte veïnal. A Albal al revés. I així ens anem complementant”.

Tant Albal Circular com Paiporta Circular destaquen els avantatges d’aquesta manera alternativa de fer: “és fertilitat per les plantes i nutrició per la terra”. I, al mateix temps, estalvia diners i, sobretot, recursos, ja que es rega entre cinc i sis vegades menys que la terra a la que estem acostumats, “que no reté l’aigua i quan plou perd la poca matèria orgànica que té”; a més, quan hi ha pluges abundants, s’innunda molt menys. Una realitat que van poder observar de primera mà l’any passat a Albal, i que va servir per constatar, una vegada més, la importància del canvi de paradigma.