Premis Castell d’Alaquàs 2024: Discurs de Paco Pons Alfonso

11 d’octubre de 2024 – Alaquàs va reconéixer, per dotzé any consecutiu, a persones i entitats destacades del seu municipi en les categories d’Arts; Ciència, Tecnologia i Emprenedoria, i Humanitats i Esports, Ciències Socials i Solidaritat. Aquest any, les persones i entitats premiades van ser: a títol pòstum, l’il·lustrador Gerard Miquel en la categoria d’Arts; el Club d’Escacs d’Alaquàs en la categoria d’Humanitats i Esport, Ciències Socials i Solidaritat i, finalment, Paco Pons en la categoria de Ciència, Tecnologia i Emprenedoria.

A continuació, publiquem íntegrament el discurs, en rebre el reconeixement, de Paco Pons, empresari i líder social, que forma part també de la base social de la Fundació Horta Sud i molt vinculat al teixit associatiu d’Alaquàs i de la comarca de l’Horta Sud.

Estes arrels són l’origen que em nuguen a Alaquàs, el nostre poble, amb el qual sempre m’he sentit compromés, com també a la Comarca de l’Horta Sud.

Molt bona nit a totes i tots.

Felicitats als premiats d’este any, Gerard Miquel i El Club d’Escacs d’Alaquàs.

Gerard, amic i company amb el qual he compartit projectes com la Fulla de l’Olivar, la persona que més ha sabut captar i representar a través de la il·lustració l’essència d’Alaquàs i sobretot, el Cant de la Carxofa.

El Club d’Escacs, tan important per a tantes persones d’Alaquàs.

Quins merescuts reconeixements!

Soc fill de Paquita de Ca Caietano i d´Enrique de Ca Jeroni. Ma mare va nàixer i viure al “barri” que havia construït el seu besavi, “l’abuelo Redó”. I l’abuelo Caietano va instaurar allí mateix un comerç. El cognom dels avantpassats Alfonso està present a Alaquàs des d’abans de 1.700. Hui en dia, els meus néts Aleix i Martina, que són per a Elvira i per a mi “la mesura de totes les coses” i que representen el futur del nostre poble, junt amb Joan Enric i Cristina, els seus pares, viuen també al cor del “barri”. Hui estan ací.

I també des de la distància m’acompanya Francesc, que per motius laborals està ara mateix a Madrid i no pot estar present.

Mon pare va nàixer al Molí situat al Carrer Major fent Cantó al Carrer Nou I l’abuelo Jeroni –llaurador i ramader-, creador d’una extensa nissaga, va nàixer al Molí de la Campaneta, a l’Horta de València.

Faig referència a estos orígens perquè poden ser els de qualsevol alaquaser o alaquasera que viu, sent i estima el seu poble generació rere generació que ha viscut a l’ombra i caliu del Castell i de l’Olivar.

Hui és un dia d’agraïments.

Gràcies

a totes les persones amb les quals vaig compartint la meua vida i el meu compromís social, polític i ciutadà, perquè d’això es tracta: de viure “compassadament”, associativament”.

Gràcies

al Jurat dels Premis Castell d’Alaquàs 2024.

Gràcies

al Jurat dels Premis Castell d’Alaquàs 2024.

Gràcies

A Pilar Latorre Morant i Enric Juan Redal, els quals han presentat la meua candidatura.

Gràcies

a l’Ajuntament d’Alaquàs per la iniciativa de la convocatòria.

Gràcies.

Toni Saura, alcalde d’Alaquàs.

Hui és un dia de parlar en plural, de nosaltres.

Hui estic rodejat d’amigues i amics, de companyes i companys, de la meua ampla família, dels Pons, dels Alfonso, dels García Campos, dels Pons García, dels Pons Ponce.

Família que ha anat impregnant-me de valors i oferint-me un full de ruta ben clar durant tota la meua vida.

Gràcies!

Hui La presència i l’acompanyament ací de tantes persones estimades no és casual.

Si alce la mirada, em reconec en totes i cadascuna d’elles. És un acompanyament profund que té la raó de ser en el fet de compartir tots i cadascun dels projectes vitals que col·lectivament hem anat desplegant. Cap projecte l’he fet individualment. Cap.

Hui estem ací per celebrar projectes de vida, somnis, treballs cooperatius, voluntariat i sobretot, utopies.

El meu impuls vital té la seua raó de ser en els projectes compartits. Veure, jutjar i actuar ha estat el mètode que ha guiat les accions a la meua vida, i al seu moment, a molts joves.

Per a la qual cosa han estat fonamentals els entorns de l’Acció Catòlica, el Club Juvenil de l’Amistat, el Grup de Reflexió Cristiana d’Alaquàs, la formació als Jesuïtes… i la Participació Activa en la societat civil organitzada com sindicats i associacions varies. Tots els grups, totes les persones amb les quals he compartit estes experiències m´han anat conduïnt i vinculant cap a un humanisme cristià.

Una de les fonts intel·lectuals més importants a la nostra joventut fou el filòsof Emmanuell Mouniere, fundador del Personalisme Comunitari, el qual contempla i valora a la persona com un fi en si mateix i defensa que tots els éssers humans som iguals.

Alfonso Carlos Comín és un altre pensador que ens influïx,  i ens va fer pensar en el compromís social i polític.

Ell va ser un cristià que trencà moldes vullgué reconciliar esquerra i fe.

Este pensament em porta a mi i a altres joves a assumir com a propi el binomi de cristianisme i socialisme.

L’any -77 faig un pas decisiu a la meua vida al passar del compromís social al compromís professional vinculant-me al cooperativisme valencià en la posada en marxa de l’Escola La Florida, gràcies a la motivació proposta i exemple i testimoni de Pepe Soriano, impulsor de tants projectes cooperatius.

L’Institut d’Estudis Comarcal (IDECO) és també una experiència compartida per al desenvolupament de la comarca de l´Horta Sud . Pepe Ferrís és una de les persones més significatives  en la construcció de la Comarca i un engegador nat de la Fundació Horta Sud. A ell li deguem molta part de la nostra sensibilitat i de la meua concienciació comarcal.

Actualment el meu compromís comarcal passa per la participació en el Foro Empresarial Horta Sud, projecte compartit, entre altres persones, amb dos amics i joves empresaris  alaquasers, Arnau García i Salva Forment. Amb ells impulsem també Joves Empresaris d´Alaquàs.

El compromís polític em va conduir a assumir al Govern de la Generalitat la responsabilitat de la política industrial valenciana, de la innovació i de la formació i inserció professional gràcies a la confiança de Martin Sevilla i Joan Lerma amb la idea vertebradora del nostre país.

L’any -96, junt amb l’empresariat valencià dissenyem la creació de la Patronal Espanyola de la Fusta i el Moble, i la seua posada en marxa a Madrid. El meu agraïment a Antonio Baixauli per la seua confiança i treball conjunt al llarg d’estos anys.

Hui en dia, el voluntariat i la lluita per la igualtat continua sent el meu punt de mira, dedicant temps i treball al voluntariat de Càritas en temes d’ocupació i empreses amb cor i també en Salut Mental -València, ASIEM.

El món del Debat i de les deliberacions en Alaquàs que pren forma col·lectiva en Alaquàs Debat.

El compromís amb la cultura i la festa com Moros i Cristians Perolers que engegarem un grup d’alaquasers i alaquaseres l’any -79 entre els quals vull posar en relleu al meu gran amic Quico Moret.

La clavaria del Crist de l’any -95 d’on arranca l’Associació d’amics i amigues del Cant de la Carxofa. La promoció cultural a través del Patronat de Capella de Ministrers, compartit, entre altres, amb una alaquasera, Tere Estreder.

Per totes estes raons vull fer meu el poema d’Andrés Estellés que tots coneguem: Asumiràs la veu d’un poble.

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

Per acabar m’agradaria apuntar al futur i renovar el meu compromís amb Alaquàs, davant de tots vosaltres:

L’Alaquàs de 2024 és ample de mires, com l’olivera de la plana, és divers com totes les olives de l’olivar, és comunitari.

Alaquàs és un poble d’aliances que pot i deu promoure una economia local viva per convertir la riquesa en prosperitat de tota la seua gent.

Alaquàs pot enfortir encara més el teixit econòmic, social i cultural a través de la cooperació i la col·laboració.

A Alaquàs, la democràcia i els drets humans han de ser la nostra guia.

Alaquàs és el nostre lloc al món, i al nostre poble li ho dec i li ho deguem tot.

Renovem el nostre compromís local.