Per l’Horta: “L’Àrea Metropolitana té les condicions ideals per fer una altra política”

19 desembre 2022 – Passaven pocs minuts de les 17:30 h quan les portes del Museu Comarcal de l’Horta Sud es van obrir. Gradualment, anaven arribant la trentena de persones que van omplir el menjador de la casa-museu, “una casa oberta a tothom”, com recordava el director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, a les persones que no es van voler perdre l’entrega del reconeixement.

Durant mitja hora, aproximadament, les abraçades de retrobament i els records de les històries compartides van ser la imatge més repetida. Quan les campanes de Torrent van anunciar les 18:00 h va arribar el moment del reconeixement a Per l’Horta. Un reconeixement simbòlic, però que volia agrair a l’entitat els seus més de vint anys activa en tots els fronts, treballant incansablement per defensar el territori i, en extensió, la vida.

Un reconeixement extensiu a qui posa “el cos, l’estima i l’ànima”

L’acte de lliurement del guardó de reconeixement -per primer cop en format estatueta, dissenyada per Eugenio Simó-, va començar amb les paraules d’Imma López. La presidenta de la Fundació va destacar el treball de Per l’Horta “de protecció de l’Horta, la millora de la qualitat de vida de les persones que l’habiten i la treballen, i la seua funció col·lectiva per fer front a l’emergència climàtica”. López també va destacar el “valor incalculable pel País Valencià” d’una entitat com Per l’Horta, que “mai ha abaixat la veu per preservar el territori, posant en valor el seu paisatge i el seu patrimoni agrícola, hídric, cultural i històric”.

Va ser Alba Mompó de Per l’Horta, tot seguit, qui va recollir el guardó i va destacar la importància d’aquest tipus de reconeixements que “permeten crear sinergies més necessàries que mai”. Així mateix, Mompó va voler fer extensiu el reconeixement no sols a Per l’Horta, sinó també a “totes les persones que posen el cos, l’estima i l’ànima per defensar el territori”.

Resistència davant la criminalització 

Dos dies abans de l’entrega de la Menció Colibrí 2022 coneixíem que la Fiscalia demanava entre cinc i huit mesos de presó per les activistes encausades arran del desallotjament i enderrocament del Forn de Barraca. Així ho recordaven des de Per l’Horta, que asseguraren que “s’està criminalitzant la defensa del territori i, conseqüentment, la defensa de la vida”.

Per l’entitat sorgida després de la presentació de la ILP per la protecció de l’Horta, l’any 2001, cal defensar la importància de l’Horta especialment des de tres vessants: el seu paper agrícola, com a rebost de la ciutat; el seu paper ambiental, com a protectora dels efectes del canvi climàtic; i el seu paper identitari, com a bressol de la nostra cultura. En aquest sentit, defensen la importància de poder fer d’altaveu de les persones que treballen l’Horta, “perquè si no defensem a les persones no podrem defensar el territori”.

Decreixement, democratització i solidaritat

L’arquitecte i activista Carles Dolç, present també en la conversa oberta, va tirar la mirada enrere per recordar que, al País Valencià, “fa quaranta anys que existeix moviment de defensa del territori”. Així i tot, Dolç va voler reconéixer la tasca de Per l’Horta, que ha provocat un canvi en la manera de fer del moviment: “abans, es tractava d’un moviment de reacció mentre que, des de fa vint anys, Per l’Horta també proposa”.

Dolç també va marcar com a clau la necessitat de fer canvis tant a escala personal com col·lectiva, per poder fer front a “l’emergència planetària en la qual ens trobem”. En aquest sentit, “cal redefinir conceptes com creixement o poder”, perquè “hem de deixar d’entendre creixement únicament com a creixement econòmic” i, sobretot, “desvincular la idea de creixement econòmic com quelcom positiu necessàriament”.

Així ho demostra l’actual especulació en el camp de l’energia renovable. Un model “enfocat a una minoria rica” que “abusa de les persones del món rural” -defensen des de Per l’Horta-, “fent-les fora de casa seua per subministrar a la ciutat”. Tot açò, a més, “sense tenir en compte l’energia que es perd posteriorment pel transport”, com tampoc el “parlar de decreixement, imprescindible per revertir la situació”.

L’Horta: un “horitzó” que alimenta

“Quin és el valor real d’eixir de casa i veure més que asfalt?”. En les darreres dècades, “sembla que les administracions només saben trobar ingressos a través de malmetre el territori”. Per l’associació Per l’Horta és imprescindible que el nivell polític trobe formulacions alternatives, mediambientalment i socialment responsables, per financiar-se. I això passa, asseguren, per “considerar l’Horta com un jardí que, a més, ens dóna de menjar”.

De fet, una de les seues majors crítiques és la falta de creença, per part de les esferes polítiques, de la importància de l’Horta: “Encara que sembla que no ens ho creguem, poques àrees metropolitanes del món tenen condicions com les de l’àrea metropolitana de València, amb una Horta que pot alimentar a la seua població directament i de proximitat”. Per açò, asseguren, existeixen “les condicions ideals per fer una altra política”, posant al centre la importància de la sobirania alimentària. I, com deia Carles Dolç sobre l’associació, no sols és una associació de protesta, sinó que també tenen propostes concretes i factibles: “fer bancs de terres, crear cultura de recuperar la terra, promoure la venda directa…”.

La necessitat d’un relleu organitzat

Davant la situació d’emergència climàtica i de criminalització de la defensa del territori, “és necessari tenir molta força associativa”. Per Carles Dolç, no és casual que en l’actualitat la major part dels conflictes urbans estiguen relacionats amb intents d’urbanització en els terrenys amb més valor ambiental: “Estem en un sistema econòmic i polític molt complex, on les lluites i els conflictes en són una part gairebé imprescindible”. Per açò, defensa Dolç, “la joventut és qui ha d’agafar el relleu i n’hi ha de disposada”. Tanmateix, Dolç té clar que “al País Valencià no tenim una força associativa especialment forta i és necessari que cresca” per tal de poder fer front als embats que es generen en els diferents fronts.

Per l’Horta seguirà bategant al ritme del cor de la carxofa, i, amb ella, la resta de col·lectius que treballen també a diari per defensar el territori. De tota la societat depén mantenir la força d’aquest batec per protegir el territori, per protegir la vida.