La revolució energètica no necessita xalets

Desembre 2023 –  «¿Y por qué no lo hacemos?» Eixes sis paraules unides, tan comunes i repetides i que tenen en el seu poder ser un plural obert, inclusiu, poden ser el germen de grans canvis. Així va succeir en un bar al sud-est de la Comunidad de Madrid, durant un dia de juny de 2021, quan la calor ja començava a guanyar notorietat. Assegudes en una taula, una docena de persones parlaven de les qüestions que els preocupaven. Entre elles, apareixen l’augment de la factura de la llum i el canvi climàtic. És en aquest moment quan una d’elles ho expressa: «¿Y por qué no ponemos paneles solares para autoconsumo en nuestro barrio?» Hui, poc més de dos anys després, ja tenen pràcticament acabades les instal·lacions col·lectives i podran començar el procés per connectar-se a la xarxa.

Begoña Pineda és, com ens diu ella, «una veïna corrent». Una persona que no sabia llenguatge tècnic en materia energética i que, assegura, com la resta de companys i companyes que formen part d’aquest projecte, «hem aprés el que no et pots imaginar». Begoña, igual que les seues veïnes i veïns amb qui ha iniciat aquest camí, viu en una urbanització amb «un gran esperit social»: la urbanització Pablo Iglesias de Rivas Vaciamadrid.

Per entendre l’esperit social d’aquesta urbanització cal que ens remuntem a principis de la dècada dels huitanta. Va ser a la tardor de 1982 quan es va tallar la cinta que donava per inaugurada la Societat Cooperativa Pablo Iglesias, una urbanització composada per 939 habitatges i que, com explicava un dels seus arquitectes, Manuel Ayllón, a Planeta Rivas, replicava «l’estil dels projectes cooperatius realitzats pels sindicats belgues i alemanys, i els espais de convivència desenvolupats pels sindicats italians a Milà». Quatre dècades més tard, aquest model, conformat per blocs tipus amb sis habitatges en la part inferior i quatre en la superior, i amb els terrats plans, que possibiliten instal·lar panells fotovoltaics sense haver de perforar, suposa un avantatge per a l’impuls de LaPabloRenovable. Es tracta d’una iniciativa que prompte convertirà la urbanització Pablo Iglesias de Rivas Vaciamadrid en el barri solar més gran de l’Estat i que, tot i no haverse constituït encara com a comunitat energètica, ja ha rebut reconeixements com el segon premi de la 6a edició del Germinador Social, de Som Energia y Coop57, el primer premi a la crítica social del Carnaval de Rivas i la menció especial del jurat en valors socials del Festival de Cine Creat.Rivas.

Un dels aspectes més destacats de LaPabloRenovable és com han aconseguit fer d’aquest gran esperit social que caracteritza la urbanització un projecte des de baix cap a dalt amb una forta implicació veïnal. Com explica Begoña Pineda, van haver de posar una data límit per a unir-se al projecte «perquè les peticions eren constants cada dia». Sense grans plataformes, mitjançant reunions, vídeos, una bustiada i el bocaorella, la iniciativa sorgida d’un espai de distensió entre un grup d’amistats va aconseguir motivar a més de 500 famílies a sumar-se al projecte, «gairebé el 55% dels habitatges de la urbanització».

La organització i la coordinació del total de 512 famílies, però, no és una tasca fàcil. I menys tenint en compte que la urbanització Pablo Iglesias està articulada al voltant de deu comunitats de propietàries D’aquí, han eixit persones voluntàries de les diferents assemblees, que s’han organitzat en diferents comissions de treball, que fan possible que tota persona puga aportar el seu granet de sorra. Begoña, per exemple, forma part de la comissió de comunicació, però també hi ha una comissió tècnica, una per a l’estudi d’assegurances, una per a l’IRPF, etc.

Tot i encara no produir la seua pròpia energia, sols el procés que estan recorrent en comunitat ja ha provocat canvis. Com ressalta Begoña, l’impuls del barri solar «ha servit per crear barri, per conéixer-nos millor, per preocupar-nos per les altres persones i per més coses» perquè, afirma emocionada, «La Pablo no es quedarà sols en això, seguirà per nous camins».  

De moment, LaPabloRenovable ja ha modificat les dinàmiques de la urbanització: «abans d’iniciar el projecte, amb moltes persones només et deies hola i adeu, mentre que ara hi parles i açò fa que sàpigues qui són, on viuen, com estan, què necessiten…». Però, al mateix temps, La Pablo ja està tenint influència més enllà dels seus blocs: «hem notat que ha ajudat a crear consciència i a que molts edificis de Rivas hagen instal·lat els seus panells fotovoltaics per al funcionament d’equipaments com l’enllumenat o els ascensors». I amb el coneixement d’aquesta capacitat de generar canvis, tenen clar quin és un dels seus majors reptes i objectius: «produir un canvi de consciència col·lectiu, que les persones facen un canvi de xip i que entenguen que no és necessari un xalet per produir energia solar» perquè, asseguren, «tot bloc amb terrat pot fer-ho».

Nous horitzons compartits

Com es deu veure la urbanització Pablo Iglesias si la sobrevoles? Ara, quan just han finalitzat les obres d’instal·lació, ens en podem fer una idea clara. Hi veuríem fins a 43 instal·lacions fotovoltaiques que fan apuntar al cel, en busca de la llum solar, un total de 1.900 panells solars. Però, què suposen aquestes plaques negres? Poden significar el reflex de la transició eco-social. Per la seua capacitat de produir energia, però també per l’espai ocupat per a la col·locació dels panells, que no va més enllà dels terrats dels propis blocs, i pel model comunitari de gestió.

Si ens imaginem ara quin és l’efecte que produeixen, podem imaginar-nos les rentadores, els ordinadors o els televisors encesos en l’interior d’un habitatge mentre fora fa sol, consumint únicament l’energia que estan generant aquests panells solars. Un total de gairebé quatre panells per família, que equivalen a una potencia de 1.500 W per a cadascuna d’elles. I si això ho mirem a nivell ambiental, com explica Begoña Pineda, «suposarà un estalvi d’emissions d’unes 263 tones de CO2 anuals». Aquesta última part, a diferència de la vista d’ocell, encara no està succeint i seguim havent d’imaginar-la, perquè ara comença la part de gestió amb l’empresa distribuïdora per poder fer la connexió a la xarxa.

Les veïnes i veïns de LaPabloRenovable, afronten aquest pas conscients que pot ser feixuc i carregós, però ja pensen en les accions una vegada això haja passat. Elles no tenen bateries físiques per a emmagatzemar l’energia, ja que no resulta un mètode suficientment interessant pel seu cas concret. Per açò, un debat que estan ja plantejant per a futur -quan segurament ja estaran constituïdes com a entitat- és la gestió dels excedents. Sobre la taula, les opcions d’enviar-la a la xarxa elèctrica i rebre una compensació en la factura o la de contractar tarifes amb bateries virtuals.

Però aquí torna a entrar en joc l’esperit social de La Pablo. Encara que el cost per accedir a la copropietat de la producció comunitària no és molt excessiu -en total, explica Begoña Pineda, uns 3.300 € per família- són conscients que algunes persones del barri no s’ho poden permetre. I aquest serà un dels reptes que, assegura, hauran de veure com abordar: com poder-ho fer perquè, en consonància amb l’ajuntament, la població amb menys recursos puga rebre energia de més instal·lacions fotovoltaiques que es realitzen.

Desvincular la part social de la part ambiental no entra en els plantejaments de LaPabloRenovable ni, en general, de la urbanització Pablo Iglesias que, de ben segur, seguirà avançant en la transició eco-social perquè, com explica Begoña Pineda amb alegria, «ja hi ha moltes persones que volien entrar al projecte i per temps no han pogut, la majoria d’elles perquè són noves al barri» pel que, molt probablement, «LaPabloRenovable 2.0 serà una realitat en breu», al mateix temps que «La-PabloRenovable s’obrirà a nous horitzons».