“La nostra falla és un espai de solidaritat obert al barri”
A la Falla Mont de Pietat de Xirivella, la primera en tenir delegació d’inclusió i solidaritat, creen comunitat i treballen en xarxa per transformar el món des de la reinvenció de les accions quotidianes

Per la falla Mont de Pietat és imprescindible “obrir la falla al barri, a la ciutadania”, i que quede clar que “no sols som aquests bojos que fan soroll, cremen una falla que contamina, tiren petards i no permeten l’entrada al seu casal”. A la Mont de Pietat, diuen, “no només preservem la cultura i les tradicions de la nostra terra, també som solidaris i volem ser partícips dels problemes del nostre barri i ajudar en la mesura de les nostres possibilitats”.
7 març 2022 – Reinventar la quotidianitat pot ser, moltes vegades, l’acció més revolucionària. Quan a la Falla Mont de Pietat de Xirivella van constituir la primera delegació d’inclusió i solidaritat del món faller en tot el País Valencià, no esperaven convertir-se en referència, en punta de llança, de projectes socials i, sobretot, d’una nova forma d’entendre la forma de fer en el moviment fester.
A la Mont de Pietat tenen clar que no són necessàries accions extraordinàries per generar canvis: “el que calen són projectes comuns, motivació i treball col·lectiu”. La qüestió és “fer d’accions xicotetes, accions de gran transcendència per la vida de les persones”. I totes aquestes accions, amb un denominador comú: crear comunitat.
Però la forma d’entendre la inclusió i la solidaritat en la falla no sols és externa. La representació de la delegació la componen set dones, de les quals tres d’elles amb una discapacitat reconeguda. “Cadascuna tenim les nostres fortaleses i les nostres debilitats, i açò fa que constituïm un gran equip”.

Cabell i malles que transformen la realitat
Quan l’any 2016 la falla Mont de Pietat va posar en marxa el projecte ‘Moños Rosas’, ràpidament es va crear una gran xarxa de solidaritat que va fer de la iniciativa un projecte d’èxit. La recollida de cabell i malles de fallera es va estendre molt més enllà de Xirivella, i també molt més enllà del món faller.
‘Moños rosas’ recull cabell i malles de fallera per elaborar amb elles perruques oncològiques per xiques i dones que tenen càncer, perquè “seguir veient-se amb cabell és un factor bàsic en la lluita contra el càncer, ja que ajuda a sobreportar la malaltia amb major autoestima i força”. Però també serveix per conscienciar sobre la malaltia.
La força del projecte va ser i segueix sent tal que només en l’Horta Sud s’han recollit més de 4.000 monyos. Tenint en compte que per fer una perruca oncològica se’n necessiten una trentena, sols amb l’aportació de les persones de la comarca es van poder crear perruques per més de 130 dones i xiques malaltes de càncer.
I és que més enllà del projecte ‘Moños Rosas’ també és possible aconseguir perruques oncològiques, però amb unes grans diferències. La primera, el preu. Al provenir de donacions i treball de gestió sense ànim de lucre, el seu cost es redueix gairebé en un 80%. A més, si les persones beneficiàries són menors de díhuit anys o tenen una renda menor a 450€ al mes, se’ls dóna gratis la perruca oncològica. Es tracta, en definitiva, d’una democratització de les perruques que va més enllà d’una democratització de l’estètica; es democratitza l’autoestima i, en definitiva, el sobreportar de la malaltia.
Però no sols el preu és una gran diferència. ‘Moños Rosas’ porta el cabell a ‘Mechones Solidarios’, una associació malaguenya que confecciona les perruques, i que dóna tot el cabell que rep, no sols una part com si fan altres entitats que recullen, a priori, de forma solidària. A més, les treballadores de l’associació andalusa són dones parades de llarga duració o víctimes de violència de gènere, que troben amb ‘Mechones Solidarios’ una manera efectiva de reeixir i reincorporar-se a una societat i a un sistema que les ha expulsat, simplement, pel seu gènere.
Treballar en xarxa per canviar el món
Un dels moments que més recorden de ‘Moños Rosas’ a la Mont de Pietat neix de la col·laboració amb TALHA Xirivella, l’associació local de suport al poble sahrauí. Des de la delegació d’inclusió i solidaritat de la falla recorden quan, en una d’aquestes col·laboracions entre entitats, van aconseguir que vingueren cinc xics i xiques sahrauís a Xirivella i com, en senyal d’agraïment, una de les xiques només d’arribar els va dir que es volia tallar el monyo i que en fessen una perruca per algú que la necessités.
Però amb TALHA no és amb l’única associació que treballen. De fet, a la Mont de Pietat tenen com un dels seus lemes “juntos y revueltos”, nom d’un dels seus projectes socials. Treballen de la mà amb altres falles amb projectes socials (de Xirivella, d’altres municipis de l’Horta Sud i de València), amb associacions ecologistes com La Xiri o Gira-Sòls, de cooperació com CEAR, ONG Quisqueya o Asociación Juan Pardo para la ayuda al desarrollo de la infancia en Iberoamérica, assistencials com Creu Roja o Càrites, d’inclusió com Hábiles y Capaces (Hayca), ONCE, FEDERAS, Aspanion o ADIXI, d’igualtat com la Coordinadora de Dones per la Igualtat de Xirivella o Mechones Solidarios, educatives com Escuelas San José, d’educació i sensibilització com Malagasy Gospel o Agua de Coco o d’acompanyament com Mamás en Acción o AECC. Així mateix, també han col·laborat activament en la recaptació de fons per a projectes com ‘Mi princesa Claudia’ o ‘Mario Quintanilla’ i treballat amb residències de gent major com Savia.
Amb les associacions ecologistes han impulsat diversos projectes de sostenibilitat, netejant i reforestant zones del municipi, i treballen per transitar, dia a dia, cap a unes falles més sostenibles en tots els seus aspectes: des de les accions més xicotetes fins a les més complexes. Mitjançant tallers de formació i conscienciació, fa anys que van eliminar ja el plàstic del dia a dia de la falla. Mentrestant, treballen sense fre cercant alternatives més sostenibles pel què fa a la construcció dels monuments fallers.
Una falla oberta a tothom
Per altra banda, gràcies a la col·laboració amb CEAR van fer partícips de les falles, des de dins, a refugiats afincats al País Valencià. Una falla traduïda a sis idiomes i una invitació a passar-hi el dia perquè pogueren gaudir la celebració com uns membres més de la falla. Com les persones cegues que, gràcies a la inclusió de panells en Braille en col·laboració amb la ONCE, poden conéixer tot sobre la falla. O les persones sordes que, fruit de la col·laboració de la falla amb Fesord CV, ja fa uns anys que poden gaudir de l’himne regional a través de pictogrames.
Unes accions xicotetes, amb un gran impacte d’integració. Perquè per la falla Mont de Pietat és imprescindible “obrir la falla al barri, a la ciutadania”, i que quede clar que “no sols som aquests bojos que fan soroll, cremen una falla que contamina, tiren petards i no permeten l’entrada al seu casal”. A la Mont de Pietat, diuen, “no només preservem la cultura i les tradicions de la nostra terra, també som solidaris i volem ser partícips dels problemes del nostre barri i ajudar en la mesura de les nostres possibilitats”.
Per açò, la falla Mont de Pietat està sempre oberta al barri, i sempre en positiu: “Açò és amor”, com resava un dels monuments més emblemàtics de la comissió. Tant és així que el dia d’obertura de la carpa, organitzen una gran gal·la solidària que arreplega a totes les associacions de Xirivella. “És l’únic dia de l’any en què ens ajuntem totes les associacions del municipi”. I encara més: “Aquell dia, els fallers i les falleres no ens assentem. Aquell dia nosaltres no som les protagonistes, ho són elles, la resta d’associacions del municipi que dia a dia treballen per fer un món millor”.
Altres notícies d’interés
L’arbre de la vida
Que 2014 siga conegut en la comissió com “l’any de l’arbre” no és casualitat. El monument d’aquell any, el què adopta la frase de Galeano, no és més que “un arbre xicotet i molt senzill, fet de llistons clavats que feien de branques, i els homes grisos de Momo al seu voltant que reflectien situacions quotidianes”. Des de la senzillesa, deien: “aquesta és la societat que tenim, plena de persones grises que estan ací perquè els toca, però que no aporten res”. I remataven “tots podem canviar-ho”.
El funcionament: “veniu aquí, porteu un quilo d’aliments i us donem una cinta de color (elaborada per Adisto) perquè hi afegiu el vostre desig i la tireu a l’arbre perquè es complisca”. Un projecte conformat per moltes petites accions durant tot l’any, que va recollir motxilles, material escolar, aliments, mantes, etc. Tot, en definitiva, el què les associacions demanaven.
Però hi ha un altre motiu que fa de 2014 “l’any de l’arbre”. Per primera vegada, la comissió va impulsar la reforestació proporcional a l’empremta ecològica ocasionada per la cremà, i també van fer vasos ecològics en la falla, treballant per “fer de la falla un model circular”. Des de llavors, cada any les institucions els passen el càlcul de l’empremta de CO2, els indiquen quines espècies plantar i reforesten a la Serra Perrenxisa. A més, des de l’any passat, reforesten juntament amb la Falla Nicolau Andreu i Adjecents, que s’ha sumat també a la iniciativa sostenible.