“Amb les falles no pretenem crear càtedra, només donar visibilitat d’alguna temàtica social i generar debat“

Foto: Jorge Gil

9 març 2022 – “Les falles són un múscul associatiu molt important, i si aconseguim que treballen a l’uníson en el mateix projecte es poden fer coses molt grans”. Raúl Martínez ‘Chuky’, dirigeix un estudi faller que abandera els monuments de comissions falleres tant de València ciutat com de l’àrea metropolitana. Des d’un taller familiar de tercera generació situat a Benaguasil, Chuky i el seu equip, de quatre persones més reforços puntuals, posen en l’agenda pública i mediàtica malalties com l’alzheimer, el parkinson, la síndrome de Down infantil o la paràlisi cerebral; visibilitzen projectes socials com Payasospital, i consciencien sobre col·lectius vulnerats com les persones homosexuals o, en aquest 2022, les persones transsexuals.  

Encara que ja queda lluny aquell 2014, quan es va plantar el primer projecte social impulsat per l’estudi a la Comissió Fallera Ferroviària Bailén-Xàtiva, ‘Chuky’ l’explica i rememora l’emoció com si fora un projecte actual. I és que, amb una temàtica de gran pes vital per l’artista, va aconseguir posar en el centre de la festa la conscienciació sobre l’alzheimer. Però també va servir perquè la Ferroviària pogués complir molts dels objectius que s’havien marcat gràcies al ressò de l’obra i, sobretot, per marcar un camí que segueix, hui dia, més viu que mai. 

Tant és així que, un any després, a la Ferroviària se li va sumar la Comissió Castelló-Sogorb, i a partir d’ací diverses comissions més. Algunes per iniciativa del propi artista, altres també per iniciativa de la comissió. Fins a arribar a les falles plantades en setembre de 2021, on quatre dels huit projectes de l’estudi  eren de projectes socials. 

Foto: Jorge Gil

El treball darrera el foc

Els projectes socials impulsats per Estudio Chuky van més enllà de la construcció d’un sol monument. Es gesten en contextos diversos, des de prenent un café i llegint les notícies fins a converses amb formals o informals: “tota informació et crida l’atenció, i et comences a informar bé”. Però cap història naix sola, “cal xopar-se de la temàtica, de com l’enfoquen, de l’argot…”, i per açò és imprescindible un treball braç a braç amb les associacions que ho treballen. 

Juntament amb aquestes associacions, comença després el treball de construcció. El foc representa sols el punt final d’un procés d’aprenentatge compartit, de sinergies col·lectives. Durant tot l’any, la comissió fallera i l’associació de l’activitat social que s’aborda debaten i treballen sobre el tema. Aquesta qüestió tractada impregna tota la programació anual de la comissió, dedicant-li la setmana cultural, impulsant taules redones, preparant exposicions fotogràfiques, incorporant-la a la presentació de la falla… I també a través de les noves tecnologies, que permeten arribar als públics fallers més digitals o trencar les barreres físiques provocades per la pandèmia. En aquesta línia, explica Chuky, han treballat sobre la transsexualitat aquest any des de d’una de les comissions per les quals treballa, visualitzant vídeos d’educació en la matèria i compartint-los i debatent-los entre les persones que integren la comissió: “són accions xicotetes, però de sobte quatre-cents fallers han visualitzat un vídeo i l’han debatut i compartit o, com a mínim, sabran de què tracta la seua falla; generen moviment”. 

És per aquest motiu que el foc enguany cremarà “només dues falles i mitja” de projectes socials. En un any on s’augurava que per primera vegada en la història de l’estudi el nombre de projectes socials superaria als projectes sense connotacions socials, va ser el mateix Chuky qui va anar a les comissions a dir-los que la situació no donava peu a fer projectes socials: “Era com gastar unes bales que es podien reservar. Fem unes falles amb color, amb festa… perquè tots i totes necessitem un poc açò ara mateix, i reprenem l’activitat dels projectes socials de cara a 2023”. 

Foto: Jorge Gil

Entre la viralitat i les reticències

Durant tota la conversa sobrevolen unes paraules: “la falla de les falleres besant-se”. L’obra ‘Tu veus’, d’Estudio Chuky i la Comissió Fallera Cronista Vicent Beguer, “ho va eclipsar tot des que vam plantar el cos central”. Un impacte que va superar totes les expectatives que tenien tant l’artista com la comissió, especialment per no haver-se pogut plantar quan estava programada a causa de la pandèmia. “Des del primer moment es va generar un gran debat a les xarxes socials, el mòbil cremava, tothom cridava…”.  

També la política hi va entrar en joc: “la política al final se n’aprofita, d’una banda i de l’altra”. Sobre açò, però, creu Chuky que els projectes socials prenen més força: “El millor de les falles és que són una obra urbana. Tu la col·loques allà i no pretens crear càtedra de res, només donar visibilitat d’alguna cosa que passa i que creus que cal ensenyar i que la gent en parle. El bonic és generar debat, que al final és pel que la fas”.  

Però Chuky també té clar que els projectes socials en el moviment faller no són gens fàcils: “una falla va a passos d’elefant; acaben falles i tens un mes i mig per presentar els teus projectes, parlar amb la gent, coordinar, etc.. Si en aquest poc temps no t’organitzes per donar la volta a la truita, no canvies res”. Ni tampoc són projectes plenament idolatrats: “també hi ha comissions a les quals no els interessa parlar d’açò, i prefereixen una falla més convencional o simplement d’humor. Cada falla té una forma de fer diferent”. “Però potser perdria un poc el sentit si totes les falles foren així, no?” Reflexiona. 

En línies generals, creu, aquests projectes provoquen certes reticències perquè incomoden, i es prefereix que es pose per davant la qüestió estètica al debat social, per açò només acaba interessant a les comissions amb un esperit més social. De fet, assegura que aquestes falles desperten molta curiositat a les persones que no són falleres, però que “en el món faller és gairebé com si aquesta falla no s’hagués plantat”, com constata que se’n va fer més ressò la premsa internacional que, en general, els mitjans fallers.  

Foto: Jorge Gil

La sostenibilitat com a repte pendent

“El nucli de la falla es fa amb suro blanc. Gairebé tot (totes les peces grans) estan modulades en digital i després, amb fresat, es treuen les peces, que les porten escalades a la mida que necessitem i llavors ja es munten i s’esculpeixen. Per dins tot porta fusta; la peça central s’encaixa per la cintura i així es pot desmuntar per poder anar als camions. Quan s’acaba d’esculpir, amb la fusta per dins, s’hi posa una capa de paper. Una vegada fet el recobriment de cartó-pedra, se li posa un recobriment de massilla i gotelé i llavors ja es treballa aquest recobriment polint o fent el què faça falta. I sobre açò ja es pinta, s’envernissa, s’embala, s’emmagatzema i cap a la falla”. 

Després d’explicar-nos tot el procés de fabricació, Chuky no defuig de parlar de l’impacte mediambiental de les falles: “Som molt conscients que açò ha d’anar cap a la sostenibilitat, ho tenim clar. Però és molt difícil perquè el suro és un material que molesta molt pel que fa a la sostenibilitat”. Els tallers fallers han fet grans avanços en tema de pintures, esmalts i coles, on gairebé tot és ja acrílic i sense dissolvents. El suro, però, encara és un gran problema quan es crema. Per açò estan optant per la reducció al màxim del seu percentatge i enguany, de fet, ja presenten una falla feta tota amb materials sostenibles.   

Assegura que des dels tallers reclamen als proveïdors perquè també siguen ells qui es mullen, i que actualment ja existeix un suro sostenible fet amb base de carboni però que encara no és viable ni econòmicament ni en fabricació per cobrir a totes les falles. Ací entra la força del gremi d’artistes fallers i la seua federació, “que no deixa de ser una associació empresarial”. Per Chuky, “al final, si tots demanem que ens porten un suro que siga ecològic, els fabricants s’han de buscar la vida per fabricar-lo, que és el que ha passat”. Chuky també té clar que, pel que fa a tallers, els fallers són ecològicament molt sostenibles, perquè no gasten molta electricitat, aprofitar fusta de reciclatge i evitar el desaprofitament de suro guardant-lo en sacs i reciclant-lo per fer-ne boles d’embalatge. Somrient, i mentre posa per les fotos, sentencia: “El 2030 segur que açò es deixarà d’utilitzar. Jo calcule que en quatre o cinc anys açò canviarà”.