“És moment d’associar-nos i organitzar-nos de forma conjunta per tal de tindre més veu”

7 d’Octubre de 2019 – Jahel Molina pertany a la Federació d’Associacions d’Estudiants (FADES), una organització que fomenta l’associacionisme estudiantil i la participació de l’alumnat en la seua educació. FADES es va fundar en 2016 i, des d’aleshores, s’ha centrat en les següents línies d’actuació: la participació estudiantil, en facilitar la representació en els consells escolars, en promoure l’animació sociocultural i del voluntariat juvenil als centres, d’afavorir la normalització de la nostra llengua i en la prestació de serveis en termes educatius i de joventut. 

Jahel Molina és graduada en Psicologia per la Universitat Jaume I, Màster en Psicologia de l’Esport i l’Exercici i Màster en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania. Actualment és personal investigador de la Universitat Jaume I i tècnica de FADES.

Quan es compleix una setmana de la manifestació per la Vaga Mundial pel Clima que es va celebrar el passat divendres 27 de setembre, l’entrevista amb Jahel se centra en el paper que poden jugar les associacions juvenils i estudiantils per a reduir l’impacte de la crisi climàtica.

Vivim en un moment d’emergència?

Sí, considere que és inqüestionable el moment d’emergència ecològica que està vivint el planeta, i pense que necessitem prendre mesures immediates i efectives si volem atenuar el dràstic deteriorament ecològic que estem generant. Si no som capaços d’actuar, ens trobarem en una situació irreversible, ja que cada volta s’utilitzen més recursos i es generen més residus.

Hem de sentir-nos culpables?

Crec que no tenim temps per lamentar-nos ni per parlar de culpables, considere que necessitem urgentment respostes, solucions efectives perquè els danys no es tornen irreversibles. S’ha de recordar que no parlem d’una crisi recent, ja fa temps que es denuncien i ens adverteixen de l’excés de residus, de l’ús innecessari i en excés d’alguns materials i recursos. Per tant, més que parlar de culpabilitat crec que hauríem de parlar de consciència, tots i totes hem de conscienciar-nos prompte per tal de fer efectives les poques solucions que ens queden. A més, hem de tractar que aquesta consciència perdure amb el temps, perquè no es repetisca la situació actual, perquè les properes generacions puguen gaudir d’un planeta verd i sostenible.

Com podem pressionar al poder polític des de les associacions perquè ho consideren una prioritat?

Pense que el primer pas és que dintre de les nostres associacions aquest moment d’emergència ecològica es considere una prioritat i que tots i totes prenguem consciència, és important que treballem a petita escala perquè tots i totes coneguem els danys i la irreversibilitat si no comencem a aplicar solucions efectives. Una volta totes les associacions hem pres consciència al nostre entorn, és moment d’associar-nos i organitzar-nos de forma conjunta per tal de tindre més veu. Per tant, la forma de pressió que ens queda és tenir consciència i organitzar-nos de forma conjunta per sumar forces i poder fer pressió al poder, visibilitzant conjuntament la situació d’emergència que patim, demostrant al poder polític que és important, que volem respostes efectives i que no podem deixar-ho per més endavant.

L’Aliança pel Clima engloba més de 400 organitzacions que lluiten juntes contra el canvi climàtic. Hi ha alguna cosa semblant a les comarques valencianes?

Desconeixia l’existència de l’Aliança pel Clima, però quan he observat quines ciutats i agrupacions eren membres d’aquesta organització europea, he trobat que només hi participa la Diputació de Barcelona de tot l’estat. Al llarg del País Valencià, una organització que lluita contra el canvi climàtic és Acció Ecologista – AGRÓ, que és una associació no governamental, sense ànim de lucre i ecologista. La seva activitat es centra al País Valencià, en diferents comarques com: l’Horta, Morvedre, la Marina, la Ribera, la Costera, la Safor i la Plana. Aquesta associació està estructurada en comissions sectorials: jurídica, territori, boscos, energia, residus, o educació ambiental.

Gràcies a l’impacte mediàtic de l’activista Greta Thunberg s’han organitzat arreu del món els #FridaysForFuture. S’heu organitzat per mobilitzar-vos a FADES? Quines accions heu portat a terme des de FADES per a lluitar contra el canvi climàtic?

El renom i la popularitat que va adquirir l’activista Greta Thunberg va servir perquè els i les joves de FADES foren conscients de la problemàtica i volgueren conéixer un poc més sobre l’emergència ecològica que estem vivint. Davant la curiositat i predisposició dels i les joves per a actuar, vam decidir dedicar una acció per conscienciar a l’alumnat dels diferents centres de secundària sobre l’ús excessiu dels plàstics.

El grup de joves de les diferents associacions, en els seus respectius centres, varen replegar durant un parell de setmanes el plàstic que generava l’alumnat durant l’hora de l’esplai. El van acumular i l’últim divendres del projecte el varen escampar pel hall i/o pels passadissos, amb cartells on ficava el temps que tardaven en descompondre’s aquests plàstics. A més, prop d’on estaven tots els plàstics per terra, van deixar contenidors de reciclatge per veure si la gent es mobilitzava realment per tenir un centre net.

Aquest experiment social va funcionar molt bé, ja que quasi tots i totes van recollir els plàstics i els van dipositar als contenidors de reciclatge. Amb l’ajuda dels cartells, els i les integrants de les associacions d’alumnes van explicar la importància de reduir el consum de plàstics, especialment d’un sol ús i la necessitat de deixar nets els espais que ocupem.

D’altra banda, durant totes les activitats que fem al llarg del curs l’ecologia és un valor transversal que tenim present en quasi tots els materials que utilitzem, reutilitzant tot allò que és possible, utilitzant paper reciclat i evitar l’ús del plàstic, especialment aquells d’un sol ús. A més, arran d’aquesta activitat de conscienciació ha sortit un grup estable de joves que s’organitzen i treballen per millorar la seva ciutat i aconseguir que siga més sostenible.

En esta línia, trobes que el repte viral de ‘Trashtag Challenge’ ha estat només una moda? Com podem fer activitats que perduren en el temps?

Considere que el repte viral de “Trashtag Challenge” ha estat una moda, que com totes les modes ha sigut passatgera, no ha perdurat en el temps ni ha servit per a canviar consciències davant del problema d’emergència ecològica. Tot i això, crec que ha sigut un repte viral i ,a pesar que ha sigut passatger, almenys s’ha donat visibilitat de la problemàtica i ha aconseguit que els i les joves parlen d’aquesta problemàtica.

Perquè les activitats perduren en el temps hem d’aconseguir que els i les nostres joves tinguen inquietuds per aquesta necessitat, que facen una recerca inicial per conéixer els paràmetres dels quals partim, hem de crear consciència crítica davant la problemàtica i, a continuació, plantejar diferents accions que ells i elles puguen ser partícips i protagonistes. Una volta han fet l’acció s’ha de fer una avaluació sobre com ha anat, sobre com millorar i plantejar la nova acció.

El fet que els i les joves s’organitzen, tinguen consciència crítica, establisquen objectius i realitzen accions per portar-ho a terme és el que fa que les activitats perduren en el temps. A més, entre iguals és més fàcil que detecten les necessitats i vulguen ser partícips de les solucions, hem de treballar pera que els i les joves tinguen aquesta consciència crítica davant l’emergència ecològica.

AMB L’AGENDA 2030 I ELS ODS