“La responsabilitat de la Fundació Horta Sud és continuar fent de l’associacionisme un model”

26 Octubre 2018 – Entrevista realitzada per Virginia Minguez Martínez. Caminant veig vindre a Imma afaenada, amb eixe somriure que la caracteritza, coordina i gestiona els assumptes que són imprescindibles, no queda dubte que és la directora i és hora punta a la Nostra Escola Comarcal. Entre la multitud de gent que s’organitza per entrar a les aules, ella em visualitza i escull l’ombra d’uns arbres per parlar en mi una estona. És ben cert, que parlar d’un mateix no és cosa fàcil, però Imma té molt clar que La Comarcal és la seua casa i que amb la Fundació Horta Sud ha trobat una nova família on poder compartir els seus coneixements i competències.

Imma va començar la seua aventura com a mestra a La Comarcal en un primer moment fent unes pràctiques per continuar anys després sent mestra. La seua capacitat de superació la va dur anys després ha agafar un relleu de direcció pedagògica, on a poc a poc es va anar formant en cursos, màsters de direcció d’empresa i lideratge a més de gestió de recursos humans. No sols és la seua presència la que m’acompanya, a la mà té un clauer i un mòbil que no descansa amb les llums d’aquells missatges que és trobem per obrir que li recorden constantment el càrrec que té com a directora, presidenta, mare i dona.

Com vas conèixer la Fundació Horta Sud?

La relació de l’escola La Comarcal amb la Fundació Horta Sud ha sigut de sempre, el vincle que hi ha és de fa molts anys, i a mi em va entusiasmar des del principi el treball que es realitza. Per a mi va ser un nou repte el fet de poder col·laborar amb l’equip de la Fundació, més enllà del que és el teu treball de cada dia a l’escola. És una manera de tornar a la societat allò que reps d’ella. I vaig descobrir un grup de persones increïble. En els quatre anys que he estat treballant amb elles, per exemple en les reunions de seguiment del Patronat, he après molt de la nostra comarca, de les nostres associacions… Fa uns mesos hi hagué un relleu de la presidència, i una proposta unànime per tal que jo agafarà el càrrec com a presidenta de la Fundació Horta Sud.

Com et veus davant del càrrec de presidenta la de la Fundació Horta Sud?

Dins de mi tinc molts sentiments; per una banda em sent una gran responsabilitat i respecte, perquè Alfred Domínguez, l’expresident de la Fundació Horta Sud, ha deixat un llistó molt alt. Per a mi Alfred és un referent, un model a seguir. D’ell he après moltíssimes coses a través de la seua experiència, de les reflexions que planteja, de la seua manera ser o del punt de vista que té de la vida.

D’altra banda em sent molt il·lusionada perquè a la Fundació Horta Sud he conegut a un grup de persones que m’han fet conèixer més a fons el moviment associatiu, la nostra comarca… Treballar des de moltes realitats fomentant ciutadania crítica, trencar esquemes d’allò que pensem que no podem canviar a partir dels interessos de les persones… El benestar ens fa caure en una rutina, ens tapem el ulls i no veiem el que hi ha més enllà.

Quins valors o principis t’agradaria promoure durant la teua presidència?

Hi ha una cosa que a mi me crida molt l’atenció, és un valor que ací a l’escola el treballem molt, és la humilitat. El posicionament en un moment donat de dir, nosaltres tenim uns objectius molt clars i, governe qui governe, estos són els nostres objectius. Des de la Fundació és important tindre els recursos necessaris per a continuar fent poble, fent comarca, fent país, potenciant que les associacions siguen motor de la societat. Nosaltres hem de saber mantenir l’equilibri, perquè al final, estigui qui estigui, la nostra responsabilitat va més enllà. Per exemple, la nostra responsabilitat a la Comarcal són les nostres famílies i els nostres alumnes; la responsabilitat de la Fundació Horta Sud és continuar fent de l’associacionisme un model. No es fàcil, però estem demostrant a la societat que amb pocs recursos es poden fer coses magnifiques. I això també és una bona lliçó per a la societat.

Quin aspecte de la Fundació Horta Sud creus que es podria millorar?

Un dels objectius del Pla Estratègic és la visibilització de les associacions. Gràcies a la nova imatge corporativa i les noves estratègies de comunicació volem difondre i comunicar tot tipus d’informació. Dintre de les propostes pel canvi que ens plantegem des de la Fundació és la recerca de nous canals de comunicació amb la finalitat d’arribar a més nombre de gent i sobre tot que la informació que donem siga d’utilitat per a les nostres associacions. Aquesta nova plataforma pretén crear un espai que atenga les necessitats i resolga aquelles inquietuds amb caràcter professional tant a associacions, institucions, ciutadans, empreses i autoritats locals.

En definitiva, fer visible el treball que estan fent les associacions. L’últim acte al que vaig a anar, el sopar de les associacions a Quart de Poblet, va ser molt potent. Veure gent de diferents edats, de diferents cultures, tots implicats en el mateix projecte, sopant tots junts, convivint d’una manera petits i grans en mig de la plaça del poble. Són aquest tipus d’accions les que defineixen els valors que volem transmetre des de la Fundació.

Què és allò que et va menejar per dins quan començares en la Fundació?

A mi el que me em va menejar per dins quan vaig conèixer la Fundació va ser el sentiment de pertinença a l’Horta Sud i la riquesa associativa, crec que eixes dues coses no les podem perdre, aleshores tenim que mobilitzar-nos per mantindre eixa xarxa associativa, estimar la nostra comarca, mantenir les nostres arrels i la nostra cultura. I açò només és possible si coneixes la comarca i valores el que tenim. Des del Museu Comarcal, fins a qualsevol espai dins o fora de l’Horta Sud, hem de recuperar el que ens fa tornar als arrels dels nostres besavis, els nostres iaios i els nostres pares.

Del teu pas per la Fundació, hi ha alguna experiència o anècdota que t’haja marcat especialment?

A mi m’han marcat dos coses. Una va ser el primer Premi Menció Colibrí a la Plataforma CIEs No, perquè vaig poder estar parlant amb molta gent. Això em va colpir i em vaig dir a mi mateixa, “hi ha que lluitar més pels drets humans”. I desprès hi ha una altra experiència, que va ser amb el col·lectiu Soterranya de Torrent que recicla bicicletes per a la gent sense recursos. Al final són coses que sense donar-te conter pots traslladar a l’escola.

Quins paral•lelismes trobes entre La Comarcal i la Fundació Horta Sud?

Des de de la Fundació s’avança per un camí que promou la ciutadania i l’associacionisme, mentre que des de l’escola apostem per l’educació i la formació, a la fi veus que els dos camins s’uneixen en una mateixa vessant. Perquè volem persones que aprenguen i desaprenguen, que estiguen obertes al canvi i que tinguen una mirada empàtica cap a la vida, volem generar ciutadans/es amb pensament crític que lluiten cada dia a dia pels drets humans, per la sostenibilitat, per la coeducació, per la igualtat de gènere i per la nostra cultura…. i en aquest cas crec que la Fundació i l’escola anem de la mà.

Com podem fer que la joventut es mobilitze i entre en contacte amb el món de l’associacionisme?

Per mobilitzar a la joventut cal apoderar-los i crear espais comuns d’autogestió i sobre tot escoltar la seua veu i conèixer els seus interessos. I per a escoltar a la gent jove cal crear canals de comunicació fluids intergeneracionals. Si som capaços de tenir en compte la mirada dels joves, serem capaços de crear moviment. No parem mai, perquè al final hem estat aturats molt de temps perquè pensàvem que ja estava tot fet, però en veritat està tot per fer.