El Curs per a la Conscienciació Social finalitza fent una crida a buscar alternatives col·lectives

17 novembre 2022 – Tancant el cercle. Així va començar ahir la ponència del guionista, periodista i activista Juan Bordera sobre model energètic que, a més del cercle, tancava el Curs per a la Conscienciació i la Transformació Social. Fa més de dos anys i mig -abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 que va obligar a posposar el curs durant més de dos anys- Sera Huertas ja ens advertia sobre l’augment d’1,1ºC de la temperatura mitjana del planeta. En aquesta ocasió, Bordera rescatava aquesta evidència científica per iniciar la seua conferència: “Compareu-ho amb un cos humà. La temperatura del planeta és, de mitjana, d’uns 15ºC. Com t’afecta a tu, que tens de mitjana una temperatura corporal de 36ºC, una pujada d’1ºC?. Doncs imagina’t al planeta”.

Va ser al hall del Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA) on Bordera, acompanyat d’una trentena de persones assistents -entre elles l’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, i el director de la Càtedra Terra Ciutadana de la UPV, Norat Roig, encarregats de donar la benvinguda i presentar la jornada- va desgranar els principals ingredients que ens han conduït a una crisi energètica sense precedents com l’actual. I també les principals receptes per posar-hi fre: l’organització col·lectiva, l’empoderament de la societat civil organitzada i l’assoliment d’un canvi cultural en la ciutadania.

El camí contra el “negocionisme” i el “negocolonialisme”

“Davant la transició energètica, hi ha dos camins possibles: o la pilota la societat civil, o ho faran les grans fortunes i corporacions”. En un context marcat per un “negocionisme” i un “negocolonialisme” creixent, queda clar que l’organització col·lectiva des de baix és l’única opció per avançar cap a una transició real.

Com fan palès les dades, “el capitalisme té la necessitat de créixer i, per tant, no es pot sostenir”. Contra la via inclusiva, d’unes polítiques integrals i sostenibles plantejades des de baix, les elits econòmiques ja estan actuant. És en aquest punt on Bordera, identifica i cataloga com a “negocionisme” aquest procés pel qual aquestes elits, que són les qui més contribueixen a la crisi energètica i no adapten el seu model de vida per reduir aquest impacte negatiu, busquen com maximitzar el seu negoci en el nom de la transició energètica.

Per Bordera, aquesta situació està conduint també cap a un “negocolonialisme”, on els territoris més vulnerables als efectes del canvi climàtic s’estan convertint en indrets mercantilitzats i explotats en el nom de la crisi energètica.

Tot açò se suma a la dependència d’una economia d’escala (a més d’un ús d’energia bruta per a la seua fabricació) perquè siga possible una democratització de fonts energètiques com la solar o l’eòlica. Un plantejament que “està en perill davant el procés de desglobalització actual”, que s’observa amb les polítiques (i suports) de Trump, el Brexit o la guerra d’Ucraïna.

Per aquest motiu, Bordera defensa tenir una visió crítica amb les renovables, que no les accepte per se sense tenir en compte qüestions com l’impacte social i ambiental, i “la desobediència civil com a opció adequada de lluita quan no es mou el sistema”. La manera, de fet, “més eficient per aconseguir drets, com ha demostrat la història”.

Clima, Alimentació, Drets Humans i Energia: qüestions interconnectades 

Quan el curs es va iniciar en 2020, conceptes com emergència climàtica, model alimentari, decreixement, refugiades climàtiques o crisi energètica no eren desconegudes. Ara, però, dos anys més tard, estan totes elles en l’ordre del dia. A més, cap de nosaltres s’imaginava que una pandèmia mundial podria, de sobte, aturar el món. Per tot açò, el curs ja no només tenia, en 2022, els objectius de conscienciar i transformar. Se n’hi sumaven altres: retrobar-nos, sentir-nos, cuidar-nos…

Amb tot açò, el curs va reiniciar-se abans de l’estiu, el 7 de juny, al Museu Comarcal de l’Horta Sud. Ho va fer, com estava previst, amb Lola Raigón i Guillermo Palau, enginyers agrònoms de la UPV, posant a debat el futur de l’agricultura i de l’alimentació.

Ja en octubre, el dia 20, va tenir lloc, al CSA La Llavor, la conferència sobre Drets Humans i corrents migratòries. En aquest cas la ponència va anar a càrrec de Javier Botey, advocat especialitzat en estrangeria.

Finalment, vam clausurar el curs amb la conferència buscant alternatives als combustibles fòssils per fer front a la crisi energètica, al TAMA, amb Juan Bordera.

Entre totes les conferències, han passat pel curs més de 150 persones, i aproximadament un 20% d’aquestes ha obtingut el diploma de seguiment atorgat per la Càtedra Terra Ciutadana, que certifica l’assistència a almenys un 75% de les conferències, acomplint un dels objectius principals del curs: dotar a les persones assistents d’una visió integral i crítica sobre el context actual i com afrontar els reptes de futur.