“Les falles han de ser més senzilles i dir més coses”
A la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve impulsen, des de fa vint-i-cinc, projectes socials, i s’han consolidat com una comissió pionera en l’aposta per la sostenibilitat en les falles, el treball en xarxa i l’adaptació als nous temps

A la falla Cronista porten anys desenvolupant projectes socials, i s’han convertit en una comissió referent en matèria de sostenibilitat. Des de 2014, les institucions els faciliten cada any el càlcul d’emissions de la cremà i la comissió reforesta els arbres equivalents a l’empremta ecològica produïda a la Serra Perrexisa.
9 març 2022 – Com si s’estiguera encara recuperant del rebombori del setembre passat, o ja agafant forces per aquest nou mes de març, el carrer Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent està gairebé buit, impassible, i el portal del Casal Les Terretes sols a mig obrir. A prop queda encara l’eco de la falla ‘T’ho veus’, i des de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve tenen clar que aquest any, fruit del ressò de 2021, molta gent els estarà mirant.
Però Alfredo Andreu, Alberto Andreu, Ferran Martínez i Fernando Pérez, co-presidents de la comissió fallera (la cinquena co-presidenta, Carla Carratalá, no va poder assistir per motius laborals), no donen massa voltes al què està a punt de venir. Quan entrem al Casal, ens ensenyen i expliquen orgullosos els banderins de premis que tenen exposats, just al costat de la porta, de la falla infantil, així com els ninots infantils indultats. Una ràpida mirada per les parets del Casal ens detalla clarament què vol dir “ser Cronista”. I és que els més menuts de la comissió prenen gran protagonisme en tot el local. Però també les firmes i dibuixos d’aquelles persones externes que han fet créixer -especialment en valors- a la gent que integra la comissió i, en definitiva, al barri; Ortifus, El Langui, Chojín…
Canviem de paret. I en aquesta banda del Casal ens quedem durant tota l’entrevista. Una imatge de la falla plantada en 2015 a Nou Campanar ocupa l’atenció de tot aquell qui entra. ‘Ekklesia’. La primera falla experimental plantada en secció especial i que, com el seu nom indica, transporta als valors de l’assemblea més important de la democràcia atenenca clàssica. El per què? “Tot el Casal es va convertir en el taller de muntatge de la falla, i hi vam participar activament tant nosaltres com altres comissions falleres i associacions de Torrent”. I és que ‘Ekklesia’, construïda sobre 96.000 peces de mosaic basades en la rajola de Nolla i amb 160 tubs de cartró que la coronaven, suposava un viatge immersiu per dins l’estructura, i era també un espai de debat, cultura i art, amb programació constant durant tots els dies previs a la cremà, que va arribar fins i tot a creuar l’Atlàntic per convertir-se en la primera falla plantada al festival Burning Man de Nevada.

Vint-i-cinc anys d’acció social en xarxa
Encara que ‘Ekklesia’ va ser la visibilització més gran i mediàtica d’una forma més social i inclusiva d’entendre les falles, la comissió fallera Cronista Vicent Beguer i Esteve portava ja vint anys treballant en aquesta línia. “No eren ni els 2000 i encara anàvem amb pessetes” quan la comissió, “gairebé per casualitat”, va començar a fer accions socials. En 1997 una fallera de la comissió va conéixer la situació d’una família que, per motius de salut dels seus xiquets, s’havia de traslladar a Barcelona. Tot i que els xiquets tenien cobert el procés de l’operació i l’allotjament, no ho tenien els seus pares, “així que vam decidir organitzar una tómbola solidària per intentar ajudar-los”. En van treure 100.000 pessetes, que van anar directament a la família i que van convertir la tómbola “en una tradició”.
Sis anys més tard, l’any 2003, van començar els projectes socials que han perdurat, madurat i evolucionat fins a dia de hui. Adisto, Nova Vida, Soterranya, Artic, Sant Martí de Porres, Càrites, Creu Roja o Cabem Tots són sols algunes de les associacions que col·laboren de forma habitual amb la falla Cronista Vicent Beguer.
Ja en 2010, planten en col·laboració amb Adisto el primer monument social. Fins 2014, monument i projecte social conviuen i interactuen però no vertebren l’activitat de la comissió. És a partir d’aquest any quan una màxima expressada per Eduardo Galeano regira i transforma els imaginaris de la falla: “molta gent xicoteta, en xicotets llocs, fent xicotets gestos, poden canviar el món”.

L’arbre de la vida
Que 2014 siga conegut en la comissió com “l’any de l’arbre” no és casualitat. El monument d’aquell any, el què adopta la frase de Galeano, no és més que “un arbre xicotet i molt senzill, fet de llistons clavats que feien de branques, i els homes grisos de Momo al seu voltant que reflectien situacions quotidianes”. Des de la senzillesa, deien: “aquesta és la societat que tenim, plena de persones grises que estan ací perquè els toca, però que no aporten res”. I remataven “tots podem canviar-ho”.
El funcionament: “veniu aquí, porteu un quilo d’aliments i us donem una cinta de color (elaborada per Adisto) perquè hi afegiu el vostre desig i la tireu a l’arbre perquè es complisca”. Un projecte conformat per moltes petites accions durant tot l’any, que va recollir motxilles, material escolar, aliments, mantes, etc. Tot, en definitiva, el què les associacions demanaven.
Però hi ha un altre motiu que fa de 2014 “l’any de l’arbre”. Per primera vegada, la comissió va impulsar la reforestació proporcional a l’empremta ecològica ocasionada per la cremà, i també van fer vasos ecològics en la falla, treballant per “fer de la falla un model circular”. Des de llavors, cada any les institucions els passen el càlcul de l’empremta de CO2, els indiquen quines espècies plantar i reforesten a la Serra Perenxisa. A més, des de l’any passat, reforesten juntament amb la Falla Nicolau Andreu i Adjecents, que s’ha sumat també a la iniciativa sostenible.

Trencant barreres, canviant paradigmes
El canvi a l’establert no atemoreix tampoc als membres de la falla Cronista Vicent Beguer i Esteve. Fa gairebé vint anys, l’any 2004, les xiques de la falla van decidir que portar la banda fos opcional, no obligatori. Una decisió ara àmpliament acceptada, però en aquell moment fortament qüestionada. Tant és així que, externament, es va intentar obligar a que la portaren. Lluny de tirar enrere, la seua decisió va ser incorporar-la, però com a part de l’equipament esportiu de l’entitat, tant dels xics com de les xiques. Una decisió que els va portar a que els intentessen desqualificar dels tornejos, “que vam guanyar en les dues categories”, somriuen.
La falla Cronista Beguer també va canviar del teatre faller, passant “del teatre valencià al teatre en valencià”, arribant a interpretar fins i tot Casa de Nines, de Henrik J. Ibsen, i la crítica de la cabalgada. Lluny els queda ja, a la falla Cronista, la crítica “ascèptica”, a personatges immensament allunyats de la realitat local: “Abans es posaven amb Jorge Bush, Ronald Reagan o Felipe González, però nosaltres teníem clar que volíem que la crítica arribés a qui ens estava veient, per açò fem molta crítica local, crítica fallera i autocrítica”.
Es tracta, en definitiva, de “posar la falla al punt de partida de la seua essència”.
Obrir les falles i eixir del Casal
Qualsevol falla és un element integrador de la societat: “si vas per totes les falles de Torrent, veus com la gent que les integra prové de diferents llocs. Açò fa que un dia acabem fent paella i al següent gachas o gaspatxo andalús, però que tots acabem adaptant la cultura valenciana com a pròpia”. I dinamitzador. I és que “qualsevol gestor cultural segurament voldria l’activitat cultural de qualsevol comissió fallera pel seu ajuntament”.
El problema: “l’hermetisme que moltes vegades aparenten tenir les comissions falleres”. Pels co-presidents de la Cronista el millor aprenentatge, que els ha conduit fins on son hui, és el que reberen d’una persona pròxima a la falla: “ara que ja heu obert completament les portes del vostre casal perquè la gent hi vinga, també heu d’eixir vosaltres”.
Sense aquesta eixida fora del casal, costarien d’entendre les sinergies constants amb la resta d’associacions. Com costaria d’entendre un poc més, possiblement, la reacció unànime de la seua comissió al presentar-los el projecte ‘Tu veus’. I és que des d’on fa menys de sis mesos cremava la falla de les falleres besant-se, ens expliquen quina va ser la reacció de la comissió al presentar-los la proposta: “I on està el debat? És clar que la tirem endavant, pensàvem que ens proposaríeu alguna cosa ‘controvertida’ com desenterrar la tomba de Franco!”.
Ara, mentre esperen ja que el foc torne a la normalitat cremant en un mes de març, asseguren creure tenir clar què han de ser les falles: “ho resumiríem amb el què deia Ortifus: les falles han de ser més senzilles i dir més coses”.