Connectar l’Horta Sud a través de cinturons verds: un repte d’abast comarcal

21 de febrer de 2024 – Connectar l’horta que encara existeix i interconnectar-la, realitzar cinturons verds perimetrals interconnectats i complir el Pacte Verd Europeu amb la plantació d’un milió d’arbres a l’Horta a través d’aquestes zones perimetrals és possible. Aquesta és la conclusió aportada per l’arquitecte i urbanista Vicent Garcia, qui ha exposat les dades i les vies per a aconseguir-ho en el marc de la taula de reconstrucció «Serà Ciutats Verdes», que es va celebrar dimecres a Alaquàs.

La jornada, englobada dins del projecte «Serà Horta Sud 2030», va reunir al Castell d’Alaquàs a una setentena de persones procedents del teixit associatiu de la comarca, del sector empresarial i de les institucions polítiques, amb personal tècnic i polític de diferents municipis de l’Horta Sud. Entre ells, representació d’Alcàsser, Alfafar, Benetússer, Quart de Poblet, Paiporta o Xirivella, i els alcaldes d’Alaquàs (Toni Saura), Aldaia (Guillermo Luján), Catarroja (Lorena Silvent) i Sedaví (José Cabanes).

Toni Saura, com a alcalde del municipi amfitrió, Alaquàs, i José Cabanes, com a president de la Mancomunitat Horta Sud, van ser els encarregats d’obrir la jornada. Tant Saura com Cabanes vanaprofitat per a posar en valor una iniciativa com «Serà Horta Sud 2030», que «supera el curtterminisme d’una legislatura, però mira a un període de temps abastable», segons Saura, i que «serveix per a educar i conscienciar», afegia Cabanes. A més, l’alcalde d’Alaquàs va destacar la importància de la planificació urbana per a poder avançar cap a les ciutats verdes. Una planificació que en el seu municipi «ha superat els diferents governs que ha tingut» i ha incorporat també al teixit social, com una eina «important en els espais de reflexió conjunta». Per part seua, el president de la Mancomunitat va posat el focus en la necessitat d’educar i conscienciar als més joves «per a construir un futur verd», així com a «aprendre molt i fer que aquestes polítiques es desenvolupen en els diferents ajuntaments de la comarca».

Un altre representant polític present va ser l’alcalde de Viladecans, municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, i vicepresident de la Xarxa de Governs Locals +Biodiversitat, Carles Ruiz, que va participar en la taula de models d’èxit per a contar el seu projecte de ciutat, al costat del regidor delegat de Desenvolupament Sostenible, Serveis Urbans, Parcs i Jardins, Agricultura i Horts Urbans de l’ajuntament d’Alaquàs, Sebastián Ruiz. Viladecans s’ha convertit en els últims temps en «un model a prendre d’exemple per a la comarca de l’Horta Sud», asseguren des de l’aliança Serà Horta Sud 2030, «per la seua aposta per a la ciutat verda des d’un municipi metropolità de menys de 70.000 habitants». Pel seu plantejament en la matèria, Viladecans serà l’any que ve Fulla Verda Europea. Per al seu alcalde, per a aconseguir avanços en ciutats verdes és imprescindible «passar d’unes polítiques fetes per un departament o una àrea a la corresponsabilitat», i es fixen com a objectiu per a 2030 aconseguir la neutralitat climàtica. Per a Ruiz, és necessari «pensar de manera diferent i treballar col·lectivament» perquè les respostes «en temps de futur incert com l’actual, únicament són col·lectives». Per tot això, Ruiz considera molt importants les xarxes com la Xarxa de Governs Locals +Biodiversitat, perquè «aporten coneixement i permeten compartir-ho», i afirma que la regla 3-30-300 (que cada persona puga veure almenys tres arbres des de la seua casa, tindre un 30% de cobertura vegetal en el seu barri, i estar a un màxim de 300 metres d’un parc decent) és una forma òptima d’avançar, en permetre veure de manera simple i intuïtiva aquest verd que «conté el CO₂, fa absorció i té efectes tant sobre el clima com sobre la salut física i mental».

D’altra banda, el regidor d’Alaquàs Sebastián Ruiz va posar de manifest la necessitat de canviar de paradigma en matèria ambiental, destacant el canvi cultural que s’està produint en la societat: «Abans érem uns incompresos els que pensàvem en desenvolupament verd; ara ja no». Per a avançar en aquest canvi de paradigma, Ruiz va reivindicar la importància d’alinear les polítiques urbanístiques amb les polítiques verdes, i no limitar-ho a la plantació d’arbres, sinó «generar la màxima cobertura vegetal i generar relacions verdes entre barris, des d’una visió verda i de creixement limitat». Per a Ruiz, també és necessari canviar el sistema de podes, perquè «els arbres no són mobiliari i s’han de deixar créixer», ja que, assegura, «no és necessari podar-los si es tria bé l’espècie que es planta, havent d’evitar-se també els monocultius urbans». Per a acabar, Ruiz va manar tres missatges clars com a reptes per a avançar i consolidar les ciutats verdes: valentia en les polítiques, treball en equip per a remar en el mateix sentit i tindre clar que «el planeta no ens necessita, el necessitem nosaltres a ell».

Un projecte amb visió bioterritorial

Després de conéixer els models d’èxit de Viladecans i Alaquàs, va arribar el torn de la ponència «El sistema verd comarcal», a càrrec de Vicent Garcia. Per l’arquitecte, «és possible complir a l’Horta amb la part proporcional que ens toca» per complir el Pacte Verd Europeu de plantar 3.000 milions d’arbres nous a Europa d’ací a 2030. Concretament, assegura, per a complir-ho s’haurien de plantar 6,7 arbres per habitant en 10 anys, la qual cosa «és possible a través de les zones perimetrals». Aquest projecte permetria interconnectar la comarca a través de cinturons verds perimetrals pels municipis de la comarca i connectar les bosses que queden d’horta.

Aquesta idea també va ser compartida per Lorena Mulet, representant de l’associació Per l’Horta, i Salvador Pérez, de l’associació Del Camp a la Taula. Per a Mulet, són de gran importància els murs de transició entre l’àrea urbana i l’horta, així com «la protecció del poc que queda d’horta, mitjançant zones perimetrals». La representant de Per l’Horta va posar en relleu la importància tant ambiental com agrícola de l’horta, que «ha disminuït un 60% en els últims anys».

Per a Mulet, s’ha de posar en valor «l’horta com a rebost, i el seu potencial econòmic», i per a això «és necessari invertir diners perquè les agricultores puguen tindre treballs i vides dignes», la qual cosa s’aconsegueix també «amb el consum de proximitat, també en la compra pública». L’horta com a rebost seria, a més, «un element essencial en la resiliència ambiental enfront del canvi climàtic», sense oblidar «els problemes de contaminació que actualment té l’Albufera i que s’ha anat reduint l’espai d’horta i l’espai verd amb l’augment poblacional», la qual cosa ha repercutit en la pèrdua de l’espai fèrtil i que fa imprescindible «el treball racional del territori».

Per a Pérez, és important que es pose el focus en una «mirada bioterritorial que ens permeta veure tot el que fem com un sistema». De fer-ho, assegura, «en l’àrea metropolitana de València podríem viure amb una gran part de producció pròpia». Però, per a això, «és necessari que el sòl estiga sa» el que repercuteix, com coincideixen Pérez i Mulet, en la salut de la població. Per tot això, afirma Pérez, «és molt important plantar arbres, però abans ha d’haver-hi un sòl amb vida». Això, que s’aconseguiria a través de processos com el compostatge comunitari que torna al sòl del municipi en forma de recurs, s’observa en la metàfora de l’iceberg: «moltes vegades treballem en la part visible de la terra, però davall d’ella estan les barreres estructurals del paradigma de pensament», per la qual cosa «és necessari regar-les per a transformar tot el sistema i convertir-lo en sostenible, a través de l’alfabetització ambiental».

Mesures per a avançar

“Per a mantindre i millorar l’Horta Sud primer s’ha de mapejar, conéixer i posar en valor els equipaments d’infraestructura verda que ens estan donant benefici”. L’afirmació de Mulet es va enllaçar amb el missatge del director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, qui va presentat els avanços del projecte Serà Horta Sud 2030 fins a la data i va fer una crida als ajuntaments perquè enviaren les seues dades, amb la finalitat de poder actualitzar l’Observatori Comarcal i que, fins a la data, ja ha rebut les actualitzacions corresponents a Alaquàs, Benetússer i Silla.

Sobre la importància del mesurament, Huerta també va destacar «la importància de l’eliminació definitiva de la comarca fictícia Horta Oest», un canvi que «es va produir gràcies al treball de tots els agents de la comarca i que ens permet mesurar realment la situació de l’Horta Sud».

Amb aquesta clau comarcal, el regidor de Quart de Poblet i de la Mancomunitat Horta Sud, Bartolomé Nofuentes, va anhelar «no aconseguir una ciutat verda referent a Europa, sinó tota una comarca». Per això, va afirmar que «ja no val una estratègia on administració pública i societat civil no vagen de bracet», i va destacar el projecte de bosc metropolità com a exemple que il·lustra aquesta visió comarcal i transversal.

Juntament amb Bartolomé Nofuentes, van participar en l’última taula de la jornada el cap de secció de Canvi Climàtic i Transició Energètica de la Diputació de València, Joan Aguado, i l’ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, Carmen Marqués. Des de la part tècnica, Aguado va destacar la importància del factor d’escala, que fa que un projecte haja de tindre escala supramunicipal, ja que «no serveix de res que un municipi netege el bosc si el confrontant no ho fa». En la mateixa línia, Aguado va indicar que la participació dels agents socials no sols aporta valor a les propostes, sinó que, a més, «es valora per als fons europeus», i que els horts urbans són un gran exemple a seguir en l’estratègia d’acció conjunta entre agents socials i polítics, a més de «una bona pràctica per a la mitigació i l’adaptació, i amb un gran valor social en ser intergeneracionals i de compartir coneixement».

Com a ambaixadora del Pacte Verd Europeu, Marqués va posar èmfasi en les tres idees clau d’aquest pacte: el respecte als límits del planeta, la transició ecològica justa i l’objectiu d’aconseguir emissions netes a la Unió Europea d’ací a 2050. A més, Marqués va mostrar la seua preocupació pel fet que «les partides d’horta són cada dia menys, fragmentades i aïllades», i va destacar la importància que «com a mínim, es mantinga l’horta existent», per la qual cosa ha d’incorporar-se el nou paradigma que planteja el Pacte Europeu pel Clima, que «no es dedica únicament a la visió ambiental, sinó a tot: a l’agricultura, a la mobilitat, l’economia circular, l’energia i, fins i tot, la part diplomàtica».

Per a acabar, Nofuentes va apuntar a la «necessitat d’incorporar el talent acumulat de tots els agents en el concepte de l’economia circular», que va tancat amb la reflexió d’Aguado, afirmant que «la visió del territori és sempre multidimensional», i que «no tots els teixits sociològics són iguals, la qual cosa s’ha de tindre clar per a arribar a tots els agents». Unes afirmacions que han connectat, igualment, amb les idees més repetides i compartides de la jornada: la necessitat de teixir xarxes i sinergies, que connecten i relacionen tant a nivell territorial -mitjançant les connexions verdes entre municipis i entre zones urbanes i zones d’horta-, com a nivell de manera de fer política -en la relació entre societat civil i administracions públiques-, que unisquen a totes les parts que formen part del territori i permeten tindre una estratègia global compartida.