Comunitats energètiques per avançar en la transició energètica

22 de maig de 2024 – Poc abans de les cinc de la vesprada, com qualsevol dimecres al CEIP Bertomeu Llorens i Royo de Catarroja, les xiquetes i els xiquets eixien per la porta després de finalitzar la jornada escolar. Aquell dimecres, però, el passat 15 de maig, les portes del centre no es tancaven darrera el seu pas. Començaven en aquells moments els preparatius d’una jornada que acolliria a més de huitanta persones interessades en la transició energètica que es reuniríen, una hora més tard, per assistir a la taula de debat sobre comunitats energètiques emmarcada en el projecte Serà Horta Sud 2030 i la celebració de la primera instal·lació de Catarroja Renovable.

Entre les persones assistents s’hi podien veure persones de perfils diferents: persones vinculades a comunitats energètiques d’arreu del País Valencià, d’oficines energètiques, associacions de diferents àmbits, teixit empresarial, comunitat educativa, personal tècnic i polític de diferents municipis de la comarca i ciutadania en general interessada en la temàtica.

Va ser a les sis en punt quan, amb la porxada del CEIP ja gairebé plena, el vídeo de presentació del projecte Serà Horta Sud 2030 donava pas a la jornada i anticipava el caire que tindria la jornada. Un caire participatiu i, sobretot, constructiu, d’accions possibles per a millorar la qualitat de vida de les persones i plantejar accions locals per avançar en la consecució d’objectius globals.

Una gran oportunitat

Les comunitats energètiques són «una gran oportunitat». Amb aquest missatge començava Salva Moncayo, membre de Serà Horta Sud 2030 i de Catarroja Renovable, la introducció de la taula. Una gran oportunitat «no només a nivell ambiental, sinó també social», que planteja, des de l’empoderament ciutadà, una democratització de l’accés a l’energia neta i conscient i conseqüent amb la situació global. De fet, Moncayo afegia que «són la millor forma d’ajudar al sud global», al fugir de la lògica d’explotació nord-sud que promou l’oligopoli elèctric.

Abans d’ell, va ser l’alcaldessa del municipi amfitrió, Catarroja, qui va donar la benvinguda a les persones assistents. Lorena Silvent va recordar que és «imprescindible actuar contra el canvi climàtic», per poder garantir «un demà més sostenible energèticament i més just».

Diferents models per cada cas

Coincidint amb les paraules de Lorena Silvent i Salva Moncayo, diversos col·lectius han decidit ja passar a l’acció en aquesta temàtica. Concretament, a l’Horta Sud, amb l’existència fins al moment de quatre comunitats energètiques, cada una d’elles en un punt diferent i, també, plantejada des de models diferents. En aquest aspecte es va centrar la següent part de la jornada, on Empar Puchades (CEL Castellar-l’Oliveral), José Luís Pérez (Paiporta CEL) i Mila García (Catarroja Renovable) van parlar sobre les experiències de les quals formen part, des dels seus punts forts i replicables fins als inconvenients viscuts pel camí.

Empar Puchades, sobre la CEL de Castellar-l’Oliveral, constituïda en forma d’associació, va destacar la «importància de la relació de confiança entre les persones del grup motor», així com les sinergies positives existents amb l’associació veïnal i la cooperativa elèctrica. José Luís Pérez, de Paiporta CEL, va destacar que en el seu model de col·laboració amb l’administració pública s’han trobat «diverses dificultats», però que, així i tot, «la població continua en el procés i buscant com implicar-se a l’associació». Finalment, Mila García -que pocs minuts més tard seria l’encarregada d’arrancar la celebració de la primera instal·lació de la comunitat energètica catarrogina- va posar sobre la taula alguns dels avantatges que consideraven derivats d’haver-se constituït en forma de cooperativa; entre ells, «la independència econòmica i política de la cooperativa».

Uns espais inclusius

Tot i els diferents models, l’essència de les tres comunitats energètiques que van intervenir tenien un tren comú: la defensa d’un projecte obert, participatiu i inclusiu. En aquesta qüestió es va centrar, una vegada finalitzada la taula, la presidenta d’AeioLuz, Nuria Baeza, que va abordar «com poden les comunitats energètiques ser una gran oportunitat per fer front a la vulnerabilitat social». Amb les dades a la mà, Baeza va afirmar que gairebé una de cada quatre persones al País Valencià (el 24,81%) es troba en risc de pobresa energètica. Una situació que «estigmatitza» i que «provoca pressió psicològica, ansietat, depressió…», el que acaba «impedint portar una vida digna». I quin paper poden jugar ací les comunitats energètiques? Segons Baeza, fins que van sorgir les comunitats energètiques les persones en situació de vulnerabilitat energètica «havien d’aprendre com funcionava l’energia, entendre les factures…», al que s’hi sumava que, per poder disposar del bo social havien d’estar al mercat regulat; és a dir, en un mercat on no hi ha possibilitat de tenir energia neta. Per açò, considera que «les comunitats energètiques són una eina per compartir amb les persones que ho tenen pitjor i poder democratitzar l’energia».

Reviu aquí tota la jornada en format vídeo

Sinergies, xarxes i estructures

Prenent el relleu de Nuria, i per clausurar la part prèvia a la celebració de la instal·lació de Catarroja Renovable, Carla Borrás, tècnica de la Fundació, va apuntar la importància de la comunitat, exemplificant-ho amb el grup de comunitats energètiques sorgit de l’experiència «Café Associatiu», i que «s’ha constituït com una xarxa de suport mutu i un grup de pressió per avançar en la transició energètica». Carla Borrás, però, també va destacar que «totes aquestes iniciatives són costoses, tant econòmicament com a nivell humà» i que, per açò, «calen sinergies, xarxes, treball comú i, també, estructures». Per acabar, va posar sobre la taula tres de les accions de Serà Horta Sud 2030 que vindran a la tardor: una jornada de plantació d’arbres i neteja, l’entrega del segon premi Serà Energia Neta i la presentació de l’informe sobre l’estat de la comarca. Per aquest últim punt, ja va avançar els reptes en matèria de comunitats energètiques: passar de la col·laboració público-privada a la col·laboració público-social, que l’administració estiga al costat i no per damunt de la ciutadania i que els ajuntaments cedisquen les cobertes necessàries per a les comunitats energètiques.

Finalment, va ser el moment de passar a la celebració de Catarroja Renovable que, a més de la primera instal·lació connectada a la xarxa, ja té pàgina web i vídeo de presentació.

Serà Horta Sud 2030 és un projecte compartit entre associacions, institucions públiques, empreses i universitats que té per objectiu avançar en el compliment dels ODS a l’Horta Sud. Treballant des de l’acord i la horitzontalitat, busca convertir la comarca en un territori més sostenible, resilient, participatiu, just, inclusiu i igualitari.