Presentat l’estudi d’avaluació de l’impacte de les associacions juvenils

25 febrer 2022  – L’estudi d’avaluació de l’impacte de les associacions juvenils de la Comunitat Valenciana ja està publicat. Després de mesos de treball, l’estudi impulsat per l’IVAJ amb la col·laboració de la Fundació Horta Sud i el Consell Valencià de la Joventut ha estat presentat públicament. Una presentació que s’ha hagut d’adaptar en temps, forma i espai a causa de la pandèmia.

De fet, la presentació de l’estudi s’ha dividit en dos. Una el divendres 18 de febrer i l’altra el divendres 25 de febrer. La primera, celebrada en la seu de l’IVAJ, va anar adreçada al personal tècnic que treballa en associacionisme juvenil. La segona, que ha tingut lloc en la seu del Consell Valencià de la Joventut, a les associacions juvenils.

L’avaluació de l’impacte del teixit associatiu juvenil de la Comunitat Valenciana vol servir per mostrar de manera objectiva què aporten a la societat aquestes associacions. També donar visibilitat, valorar, agrair i reconéixer l’aportació social i econòmica de les entitats, fer pedagogia, construir tot allò que és públic des de la cogestió i fomentar la corresponsabilitat entre l’Administració Pública i les associacions juvenils.

Metodologia de l’estudi

La manca d’un Registre d’Associacions Juvenils i Entitats Prestadores de Serveis a la Joventut actualitzat, ha influït de forma clara en el desenvolupament de l’estudi. També cal tenir en compte que les persones joves també participen en associacions que no són estrictament juvenils, com són les associacions esportives, musicals, culturals, etc.

En aquesta línia, han respost al qüestionari 77 associacions. Açò suposa un 7% del total d’entitats inscrites en el Registre (un registre que inclou associacions que han deixat de fer activitat però no han comunicat la seua baixa). Fruit d’açò, s’han combinat en l’estudi fonts primàries i fonts secundàries. Les dades presentades de fonts primàries no s’han extrapolat, fent referència únicament a aquestes 77 entitats.

L’IVAJ i l’enfortiment de les associacions juvenils

Les associacions són una de les majors riqueses del nostre territori, com ho és la població jove. Dels poc més de cinc milions d’habitants de la Comunitat Valenciana, gairebé un milió (996.187) tenen entre dotze i trenta anys. Aquesta població és no sols el present del territori, sinó també el futur, i per açò cal preservar-la i enfortir-la.

En aquesta línia treballa l’IVAJ, amb un pressupost de 14.251.585 €. L’entitat pública destina 14 € per jove, i gairebé un milió d’euros a les associacions juvenils. Aquestes dades signifiquen que el 6,5% del pressupost de l’IVAJ va destinat a preservar i enfortir aquest tipus d’associacions, i que s’inverteix un euro per cada jove en associacions juvenils.

Les associacions donen vida a la ciutat

De les entitats participants en l’estudi, un 15% estan declarades d’utilitat pública. Aquest reconeixement atorgat pel govern espanyol reconeix la tasca social de les associacions que promouen l’interés general; és a dir, no sols de les seues persones associades. Del total d’associacions que contestaren, més de la meitat (53%) actuen en l’àmbit local, i la xifra s’enfila fins al 80% si sumem associacions d’àmbit local i d’àmbit autonòmic. Les associacions d’àmbit comarcal, estatal i internacional oscilen, en els tres casos, al voltant del 5%.

Pel què fa a àmbits d’actuació, destaca que gairebé la meitat de les associacions (43%) desenvolupen la seua acció en el camp de l’educació no formal i l’oci educatiu. El 19% ho fan en l’educació formal (associacions d’alumnat universitari i no universitari), i un 10% són partits polítics i sindicats.

Destaca sobretot, però, la capacitat de les associacions juvenils per donar vida a les ciutats. I és que en un any marcat per la pandèmia provocada per la COVID-19 i les restriccions que se’n van derivar, aquestes associacions van organitzar fins a 5.836 activitats puntuals anuals i 1.032 activitats periòdiques anuals, amb una mitjana de 60 participants en les activitats puntuals i de 30 en les activitats periòdiques.

Un teixit associatiu molt ampli

Les 77 entitats enquestades representen a 33.556 persones joves associades. Açò suposa un 3,4% de la població juvenil de la Comunitat. Segons l’Observatori de la Joventut de l’INJUVE (2014), el 38% de la població juvenil espanyola està associada. Un percentatge similar, el 36%, va declarar que no havia estat mai en cap associació, i gairebé un terç, el 27%, que havia estat en alguna associació però que ja no hi estava. Les dades d’associacionisme mostren, per tant, uns valors similars als de la resta de segments poblacionals.

D’aquestes més de 30.000 persones és interessant que fins a 10.475 d’elles assumeixen tasques de voluntariat. Per tant, gairebé un terç de les persones associades estan dedicant hores de la seua vida a treballar per la joventut, promovent oci alternatiu, educant en valors, millorant l’educació o el món on vivim.

Si sumem les hores de voluntariat de les persones que integren l’estudi, veiem com dediquen al voltant de 26.400 hores a la setmana, de manera desinteressada, a millorar la vida de les persones i del seu entorn. Si tractàrem de quantificar econòmicament el nombre d’hores dedicades a voluntariat, estaríem parlant de més de 13,7 milions d’euros que no apareixen valorats enlloc.

Per edats, el 45% del voluntariat està realitzat per persones d’entre 18 i 23 anys, i el 32% per persones d’entre 24 i 30 anys. Per gènere, trobem que el voluntariat es reparteix de forma paritària: 51% dones i 49% homes. Igual passa en les juntes directives, on el 52% són càrrecs ocupats per dones i el 48% per homes. En quant a personal contractat (fins a 95 persones), també és paritari.

Sobre els ingressos de les entitats, un 67% provenen de subvencions. La segona font d’ingressos són les quotes, que representen el15% dels ingressos de les associacions.

Principals conclusions

En l’estudi complet trobareu més informació, així com totes les conclusions detallades, però destaquen entre altres els següents aspectes:

• Les associacions hem de sistematitzar la recollida de dades sobre la nostra pròpia activitat i impacte, per a assolir la cultura de transparència i perquè les dades són una font d’informació objectiva que ens ajuda a prendre millors decisions respecte del futur en les nostres organitzacions.
• Cal que l’Administració pública busque noves fórmules per simplificar i alleugerir la càrrega burocràtica i les exigències legals, fiscals, laborals o administratives de les associacions. És un repte de futur que facilitaria la gestió diària de les entitats i les ajudaria a ser més fortes i autònomes.
• Per fer front al repte de l’atomització que afebleix al teixit associatiu, caldria afavorir altres fórmules que apunten cap a l’enfortiment del moviment associatiu, com ara federar-se, fusionar-se o buscar l’empara d’altres entitats.
• Augmentar la base social de les associacions juvenils ens donarà legitimitat. Cal centrar-se en definir clarament entre els diferents tipus de compromisos quant a la participació de les persones en aquestes entitats.
•  És molt important sistematitzar la informació respecte a les vies de finançament de les entitats, ja que ens hem d’acostumar al fet que els
  ingressos s’obtinguen de fonts diversificades per garantir l’autonomia i la independència de les associacions juvenils.
• Les associacions juvenils aporten recursos, hores de treball no valorades, gestionen projectes i serveis públics, multipliquen recursos, etc.
  Cal destacar la importància de construir un relat compartit entre totes les associacions juvenils que transcendisca el relat individual de cada associació, d’acord amb les dades arreplegades que donarà força i legitimitat al moviment associatiu.
• Cal aprofitar la funció pedagògica de les associacions i garantir que les nostres entitats siguen espais que eduquen en la igualtat. Les associacions són instruments de relació social i una eina eficaç per a conscienciar, educar, mobilitzar, empoderar i organitzar les persones
  al voltant de valors.