L’Assemblea Ciutadana pel Clima: una “mini-Espanya” que albira un canvi de paradigma

8 de maig de 2023 – Què fas si estàs en plena pandèmia, obres Facebook i llegeixes una publicació que et convida a formar part d’un procés de participació d’àmbit estatal per aturar el canvi climàtic? Òscar Escobar, algemesinenc de 46 anys, hi va clicar i, poc temps després, va rebre la notícia que havia estat una de les cent persones seleccionades. D’aquesta manera, Òscar va passar a formar part d’un grup de persones que constituïen “una mini-Espanya” (l’Assemblea Ciutadana pel Clima), i que, amb el pas del temps, s’acabaria convertint en una comunitat.

Òscar, igual que les 99 persones més amb qui compartiria tot el camí (de tots els punts geogràfics de l’Estat, gèneres, orígens, classes socials i ideologies), va engegar l’ordinador, va connectar la càmera i el micròfon i va comprovar que tot funcionés, va clicar en l’enllaç i va començar a veure, així, el rostre de la resta de participants. Després de la presentació de l’objectiu i el funcionament de l’Assemblea, van compartir sala virtual en diferents sessions amb personalitats destacades de la comunitat científica, membres de la CEOE, representació de col·lectius ecologistes com Greenpeace… Amb aquestes experiències, es dotava a les persones participants d’una visió transversal i heterogènia sobre la qüestió que anaven a tractar: el canvi climàtic.

Posteriorment, el grup d’assembleistes es va dividir per àrees de treball i van començar a debatre, acompanyades per persones expertes, per elaborar les recomanacions concretes que acabarien presentant al govern espanyol, un total de 172 dividides en 58 objectius. Entre totes aquestes recomanacions, se’n troben de vinculades a l’estalvi energètic i l’impuls de les fonts renovables d’energia, la conscienciació sobre l’impacte del canvi climàtic, la transició agroecològica, el model alimentari, la mobilitat sostenible, la protecció del territori, la participació ciutadana en les polítiques públiques, l’enfocament integral de la salut, l’atenció a la dependència, la cohesió i la igualtat social per una transició justa…

Propostes realistes per un Pacte d’Estat

Prendre una major consciència de la crisis ambiental en la qual ens trobem “va portar a diverses de les persones participants a sentir eco-ansietat”, reconeix Òscar Escobar. Però també explica que la ciutadania que conformava l’Assemblea no es va aturar per açò; al contrari, “demanàvem cada setmana més informació”. Segons ell, aquest fet és conseqüència de “l’aplicació d’una democràcia realment participativa” perquè “quan t’involucres col·lectivament en una qüestió, hi reflexiones molt més”.

Abandonar el marc de la participació com una única acció de votar cada quatre anys ha fet possible, en aquest cas, l’aprovació de mesures sorgides de les recomanacions de la societat civil. “Una de les idees proposades per l’Assemblea va ser la gratuïtat dels trens de rodalies. Quan aquesta mesura es va aprovar, ens va inundar la il·lusió”.

De fet, a poc més d’un mes de tornar-se a reunir amb l’executiu espanyol perquè els rendeixen comptes sobre la gestió de les recomanacions, des de l’Assemblea asseguren que “hem passat de l’expectació total a veure que s’està treballant en les propostes”. Estimen que del total de les propostes actualment estaran sobre la taula aproximadament un 40% d’aquestes, el que equival a més de 100 recomanacions ciutadanes.

Així mateix, una altra qüestió que destaquen és la desvinculació partidista de les decisions. En el procés d’elaboració de les propostes on, tot i comptar amb acompanyament de persones expertes en la matèria, “no es pretenia influir ni en els camins ni en les recomanacions finals, sinó simplement fer viable que persones sense coneixements especialitzats previs en la matèria pogueren deliberar i decidir raonadament”.  I també una vegada publicades les recomanacions. En aquest sentit, no sols han treballat els resultats amb l’executiu central: “ens hem reunit amb administracions autonòmiques de diferents signes polítics, amb universitats i centres docents i també amb administracions locals”.

Per tot açò, durant la conversa sobrevola i es repeteix una idea: la necessitat d’un Pacte d’Estat.

Cap a una altra forma de fer política

“Si un grup heterogeni de cent persones d’arreu de l’Estat espanyol, amb diferents ideologies, orígens, gèneres o situacions econòmiques ens hem posat d’acord, com no ho podran fer els i les representats públiques?”. I és que, per Òscar Escobar, l’Assemblea Ciutadana pel Clima va ser també “una lliçó de fer política, de que és possible arribar a acords entre persones diferents”. De fet, de les més de 170 recomanacions aprovades, la que menys suport va obtenir va arribar gairebé al 90%: “es tracta de deixar de banda el pensament individual i pensar en col·lectiu”. I Escobar, recalca: “quan parlem que érem un grup heterogeni, que érem la mini-Espanya, és perquè era així: ens posàvem d’acord en totes les decisions persones que votem a partits de tots els colors, i també persones que no en voten a cap”.

Però tot i ser una demostració que una altra forma de fer política és possible, Escobar té clar que amb un sol procés no n’hi ha prou: “tenim moltes ganes i considerem imprescindible que s’establisca aquest mecanisme a àmbits més locals”. Una “localització” de la política que pot entendre’s a escala autonòmica, comarcal o fins i tot municipal, depenent en cada cas de la idiosincràsia territorial o de la política pública en qüestió. De fet, Escobar mira amb alegria les experiències de Barcelona o de la Comunitat Foral de Navarra, i amb esperança la preparació d’altres assemblees ciutadanes com l’aragonesa: “el futur passa per la participació, per una democràcia participativa”.

Un projecte viu

I com quan vas entrar a Facebook i clicar a l’enllaç, què fas quan aquest procés s’acaba? Una opció seria apagar l’ordinador. L’altra, per la qual han optat més de la meitat de les persones que van participar a l’Assemblea Ciutadana pel Clima, seguir treballant conjuntament. Ho han fet constituint-se com a associació, sota el nom d’Asociación Cívica por el Clima. I ho han fet amb unes idees i uns fins molt clars: “l’associació vol continuar treballant per afrontar col·lectivament la crisi climàtica, seguir explicant i expandint l’experiència i el model participatiu…”.

Perquè, tot i la satisfacció del procés, saben que han fet un treball molt important però que no pot quedar-se com una illa al mig del mar: “No volem que tot el debatut i proposat es quede en un sac buit; el canvi climàtic no para”.

A més, s’han constituït com a associació amb el valor de l’experiència: “volem poder aportar la nostra experiència a nous processos i noves assemblees que puguen sorgir, tant a nivell institucional com civil”.

Des de l’Asociación Cívica por el Clima, asseguren, tot el treball per garantir un futur millor per a les següents generacions requereix d’una qüestió prioritària: conscienciar. Conscienciar a tota la població, i en especial a els i les més menudes sobre la importància del canvi climàtic, perquè estem en una situació crítica i només podrem superar-la col·lectivament. I en açò està, com moltes altres microutopies, la “mini-Espanya” que s’ha convertit ja en una entitat formal i que busca, lluny de plantejaments polítics individuals, una resposta col·lectiva.