El Parc Natural del Túria és una victòria de la societat civil organitzada
El projecte ‘Riu Túria, més viu que mai’ aposta per la inclusió de les persones amb diagnòstic en salut mental.
El projecte ‘Riu Túria, més viu que mai’, una de les iniciatives premiades en la 26 edició de les Ajudes a Projectes Interassociatius 2020. És una aposta per la inclusió real de les persones amb diagnòstic en salut mental, mitjançant un programa de voluntariat mediambiental que es desenvolupa al Parc Natural del riu Túria.
21 Setembre 2020 – “És una experiència única, personalment m’ha canviat la vida”. José Enrique Pradillo és una de les 24 persones beneficiàries de les activitats que organitza el projecte ‘Riu Túria, més viu que mai’. “El fet de formar part d’aquest grup ens aporta molta vida, finalment ens sentim que pertanyem a un projecte que és més gran que nosaltres”.
El dimecres 16 de setembre vam compartir el matí amb les persones que donen vida al projecte ‘Riu Túria, més viu que mai’, una de les iniciatives premiades en la 26 edició de les Ajudes a Projectes Interassociatius 2020. En el projecte participen l’Associació de Familiars de Persones amb Malaltia Mental Greu de Paterna, l’Eliana i San Antonio de Benagéber (AFEMPES), la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, el Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal (CIEF), l’Associació de Secretariat Gitano i el Programa Prisma.
El projecte és una aposta per la inclusió real de les persones amb diagnòstic en salut mental, mitjançant la participació en tasques comunitàries a través d’un programa de voluntariat mediambiental que es desenvolupa al Parc Natural del riu Túria, principalment en les localitats de Paterna, Riba-Roja i Vilamarxant.
Les activitats del projecte
El projecte presenta tres grans blocs d’activitats:
1. Activitats setmanals dirigides a la cura i el manteniment de l’entorn, realitzant diferents actuacions com les plantacions de vegetació autòctona, el reg i el manteniment de les plantacions, l’eliminació del canyar no autòcton, el control i l’observació de plagues, la recollida i el reciclatge de residus inorgànics, la poda i la prevenció d’incendis, entre altres actuacions.
2. Activitats de sensibilització programades durant tot l’any amb diferents centres formatius, escoles, associacions i institucions.
3. Campanyes de sensibilització, sobretot els caps de setmana, sobre la importància de la cura del Parc Fluvial.
Dimensió humana i medi ambient
Tal com recorda Mari Carmen Ballester, monitora dels tallers realitzats per AFEMPES i tècnica del projecte, “les persones que presenten algun diagnòstic en salut mental s’enfronten a moltes formes de discriminació o rebuig social que els genera un gran sofriment, a vegades major que el derivat dels mateixos símptomes de la malaltia”. En aquest sentit, amb aquest projecte es pretén “la visibilització i la desestigmatització d’aquest col·lectiu. Estem canviant els valors i les mirades”.
Per a Vicente Segarra, una de les persones que va fundar la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, “el potencial d’aquest projecte sobretot està en la seua dimensió personal i humana”. Per a Segarra, el vincle de confiança que s’ha generat entre l’equip ha sigut possible també perquè totes les activitats es realitzen “en aquesta aula oberta a la vora del riu, és en el medi ambient on les persones podem donar el millor de nosaltres mateix”.
Són molts els estudis que posen de manifest que l’experiència directa amb la natura s’associa amb un augment de la felicitat, del compromís social, de la capacitat de gestió de les tasques de la vida i de la disminució de l’angoixa mental. A més, l’experiència directa amb la natura també està vinculada a la millora del funcionament cognitiu, la memòria, l’atenció, la imaginació, la creativitat i el rendiment escolar.
El poder del treball en xarxa
La recuperació d’un espai natural com el Parc Fluvial del riu Túria és de vital importància per a restaurar la biodiversitat autòctona, fer front a les espècies invasores i estar millor preparats enfront dels reptes que planteja el canvi climàtic. Una recuperació que no haguera estat possible sense l’impuls de la societat civil.
Francisco Pellicer, també de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, recorda com “l’amor per la natura i el medi ambient” estan en l’origen d’aquest projecte col·lectiu que es remunta a 1995, un any després de l’incendi del bosc de la Vallesa que va arrasar 200 hectàrees. “Ha sigut gràcies a l’ajuda i la col·laboració entre el teixit associatiu, les persones voluntàries i les institucions com ha sigut possible transformar aquest espai natural”.
Per a Julio Huerta, coordinador i director de la Fundació Horta Sud, l’actual Parc Fluvial del Túria “és una victòria de la societat civil organitzada”. En la seua opinió, “gràcies a la mobilització social hui podem gaudir d’un riu que a poc a poc està tornant al seu estat original, en cas contrari moltes d’aquestes zones verdes hui haurien sigut arrasades per la massificació urbanística”.
Altres notícies d’interés
Mesures Covid-19 per a l’organització i el desenvolupament d’activitas de les associacions
La Secretaria Autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari de la Generalitat Valenciana ha aprobat noves normes Covid-19 per a l’organització i el desenvolupament d’activitats i reunions del moviment veïnal, associacions festeres, culturals i altres entitats associatives.
La II Edició de la Gala Somos Súper a Paiporta reconeix la labor de 7 associacions de la ciutat
La Regidoria de Participació Ciutadana de Paiporta, amb la col·laboració de la Fundació Horta Sud, reconeixia divendres passat la labor del teixit associatiu a través de l’homenatge a set associacions paiportines en la segona edició de la Gala Somos Súper, celebrada a l’Auditori Municipal.
Presentació de l’Avaluació de l’Impacte de les associacions de la ciutat de Castelló
La presentació del tercer estudi de l’Avaluació de l’Impacte de les associacions de la ciutat de Castelló ha posat de manifest que el moviment associatiu genera llocs de treball, dinamitza l’activitat sociocultural i multiplica per dos cada euro que rep per part de l’Administració pública.
El 60% de les associacions no disposa de fons de reserva per a fer front a la crisi de la Covid-19
La Fundació Horta Sud ha fet públics hui els resultats del primer estudi realitzat a la Comunitat Valenciana per a avaluar l’impacte de la Covid-19 en el teixit associatiu. L’estudi, en el qual han participat un total de 50 associacions, demostra que les associacions s’enfronten a importants reptes econòmics i socials: baixada d’ingressos, reducció de personal, absència de fons de reserva, així com la incertesa davant la reobertura dels locals i la realització d’activitats.