El Parc Natural del Túria és una victòria de la societat civil organitzada

21 Setembre 2020 – “És una experiència única, personalment m’ha canviat la vida”. José Enrique Pradillo és una de les 24 persones beneficiàries de les activitats que organitza el projecte ‘Riu Túria, més viu que mai’. “El fet de formar part d’aquest grup ens aporta molta vida, finalment ens sentim que pertanyem a un projecte que és més gran que nosaltres”.

El dimecres 16 de setembre vam compartir el matí amb les persones que donen vida al projecte ‘Riu Túria, més viu que mai’, una de les iniciatives premiades en la 26 edició de les Ajudes a Projectes Interassociatius 2020. En el projecte participen l’Associació de Familiars de Persones amb Malaltia Mental Greu de Paterna, l’Eliana i San Antonio de Benagéber (AFEMPES), la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, el Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal (CIEF), l’Associació de Secretariat Gitano i el Programa Prisma.

El projecte és una aposta per la inclusió real de les persones amb diagnòstic en salut mental, mitjançant la participació en tasques comunitàries a través d’un programa de voluntariat mediambiental que es desenvolupa al Parc Natural del riu Túria, principalment en les localitats de Paterna, Riba-Roja i Vilamarxant.

Les activitats del projecte 

El projecte presenta tres grans blocs d’activitats:

1. Activitats setmanals dirigides a la cura i el manteniment de l’entorn, realitzant diferents actuacions com les plantacions de vegetació autòctona, el reg i el manteniment de les plantacions, l’eliminació del canyar no autòcton, el control i l’observació de plagues, la recollida i el reciclatge de residus inorgànics, la poda i la prevenció d’incendis, entre altres actuacions.

2. Activitats de sensibilització programades durant tot l’any amb diferents centres formatius, escoles, associacions i institucions.

3. Campanyes de sensibilització, sobretot els caps de setmana, sobre la importància de la cura del Parc Fluvial.

Dimensió humana i medi ambient

Tal com recorda Mari Carmen Ballester, monitora dels tallers realitzats per AFEMPES i tècnica del projecte, “les persones que presenten algun diagnòstic en salut mental s’enfronten a moltes formes de discriminació o rebuig social que els genera un gran sofriment, a vegades major que el derivat dels mateixos símptomes de la malaltia”. En aquest sentit, amb aquest projecte es pretén “la visibilització i la desestigmatització d’aquest col·lectiu. Estem canviant els valors i les mirades”.

Per a Vicente Segarra, una de les persones que va fundar la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, “el potencial d’aquest projecte sobretot està en la seua dimensió personal i humana”. Per a Segarra, el vincle de confiança que s’ha generat entre l’equip ha sigut possible també perquè totes les activitats es realitzen “en aquesta aula oberta a la vora del riu, és en el medi ambient on les persones podem donar el millor de nosaltres mateix”.

Són molts els estudis que posen de manifest que l’experiència directa amb la natura s’associa amb un augment de la felicitat, del compromís social, de la capacitat de gestió de les tasques de la vida i de la disminució de l’angoixa mental. A més, l’experiència directa amb la natura també està vinculada a la millora del funcionament cognitiu, la memòria, l’atenció, la imaginació, la creativitat i el rendiment escolar.

El poder del treball en xarxa

La recuperació d’un espai natural com el Parc Fluvial del riu Túria és de vital importància per a restaurar la biodiversitat autòctona, fer front a les espècies invasores i estar millor preparats enfront dels reptes que planteja el canvi climàtic. Una recuperació que no haguera estat possible sense l’impuls de la societat civil.

Francisco Pellicer, també de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, recorda com “l’amor per la natura i el medi ambient” estan en l’origen d’aquest projecte col·lectiu que es remunta a 1995, un any després de l’incendi del bosc de la Vallesa que va arrasar 200 hectàrees. “Ha sigut gràcies a l’ajuda i la col·laboració entre el teixit associatiu, les persones voluntàries i les institucions com ha sigut possible transformar aquest espai natural”.

Per a Julio Huerta, coordinador i director de la Fundació Horta Sud, l’actual Parc Fluvial del Túria “és una victòria de la societat civil organitzada”. En la seua opinió, “gràcies a la mobilització social hui podem gaudir d’un riu que a poc a poc està tornant al seu estat original, en cas contrari moltes d’aquestes zones verdes hui haurien sigut arrasades per la massificació urbanística”.