«Amb un poc d’organització i relació social podem reduir la contaminació i estalviar temps i diners» 

Desembre 2023 –  És un matí de mitjans d’octubre [quan es va realitzar l’entrevista] al barri d’Algirós de València. Nuria arriba acompanyada de Laura, estudiant de treball social que s’acaba d’incorporar aquest mateix matí a l’equip d’AeioLuz com a estudiant en pràctiques. «És intrínsec a la filosofia d’AeioLuz: considerem molt important per a l’alumnat que puga conéixer i endinsar-se en l’economia social». Tot i trobar-nos ja en plena tardor, la calor segueix sent la tònica diària i, encara que es comencen a veure els primers jerseis pel carrer, les mànigues curtes segueixen sent les grans protagonistes. Amb aquesta vestimenta estival arriba Nuria, fet que ens condueix a la conversa sobre les evidències del canvi climàtic, aquesta conversa cada vegada més present en tots els espais. És àmpliament conegut que ens trobem en una situació crítica i que tenim un gran repte col·lectiu davant la situació d’emergència climàtica. Però en aquest gran repte col·lectiu, diu Nuria, «tenim una responsabilitat compartida: totes i tots tenim coses a fer i per fer». Com indica la samarreta d’AeioLuz que vesteix, «el canvi d’energia comença en tu».

Primer de tot. Per què hem de parlar d’energia?
L’energia és com un fil que ho connecta tot i que té incidència tant en aspectes macro com en aspectes micro. La contaminació de l’Amazones s’entén des de l’energia, com també passa amb la majoria de pujades en el preu del cistell de la compra: si hi ha guerra a Ucraïna, per exemple, puja -literalment- el preu del pa. I tot en un moment on tenim més electrodependència que mai; hui en dia fins i tot rentar-nos les dents requereix electricitat.

I com podem actuar, com a ciutadania, davant d’aquesta electrodependència?
Es tracta d’una qüestió transversal i que s’ha d’abordar, per tant, des de múltiples punts. L’energia és condicionant d’exclusió, de desigualtat i de pobresa, i afecta i té conseqüències en l’alimentació, l’accés al treball, la salut, la higiene, la mobilitat, les relacions socials… A vegades ens perdem en batalles que ens desenfoquen, però hem de superar-les i combinar-les totes perquè tenim pressa. Hem de fer-ho tot: repensar les ciutats i la mobilitat, rehabilitar edificis, posar plaques solars, reduir el consum de carn… Totestà connectat i tot és important.

Des d’AeioLuz poseu molt d’èmfasi en entendre la factura de la llum. Per què és tan important?
Cal entendre que les factures de la llum tenen un efecte igualador, empàtic. Si no sabem mirar les dades no podrem acabar amb l’estigma sobre la pobresa energètica, que culpa a les famílies de malbaratar. Amb els anys que portem treballant en aquest tema, hem constatat que el problema principal són els costos extres que es cobren en la factura, i que van molt vinculats a les pràctiques de l’oligopoli. I aquí juga un paper clau serveis socials, que ha de passar de l’assistència a pagar les factures de la llum a ser aliades contra un mal comú vinculat directament amb el sistema socio-polític i econòmic. En definitiva, la factura de la llum ens fa parlar d’incidència política i de justícia social.

Com es trasllada la factura a aquesta incidència política?
Quan parlem d’energia parlem de coses individuals: què i com cuinem, menor rendiment dels xiquets i xiquetes per la mala alimentació, no voler convidar a gent a casa perquè hi fa fred… Les nostres accions de consum tenen gran incidència i necessitar poc, cobrir les nostres necessitats amb menys despesa energètica, és beneficiós individualment i, al mateix temps, un empoderament col·lectiu.

És en aquest empoderament col·lectiu on entren les comunitats energètiques?
Les comunitats energètiques són un instrument molt poderós. Permeten produir i compartir l’energia, però també augmentar la solidaritat i, en tot el procés, escoltar i aprendre. És un canvi de paradigma, la plasmació col·lectiva d’una proposta de canvi de model eco-social.

I quin paper juguen davant el capitalisme verd impulsat per l’oligopoli elèctric?
L’oligopoli elèctric està veient una oportunitat de mercat amb l’energia verda. Com sempre, les persones i entitats que actuem des de baix avancem més lentament, perquè reflexionem col·lectivament i impulsem un procés de conscienciació per a la transformació social. A diferència de l’actuació de l’oligopoli elèctric, crear comunitats energètiques de base és més feina però és un projecte de vida. No tenen sentit les comunitats energètiques si primer no s’ha fet un exercici d’optimització energètica i de conscienciació. Si això no es fa, la instal·lació mesurarà necessitats sobredimensionades, i el canvi eco-social passa també per parlar d’eficiència, d’aprofitament al màxim dels recursos i del temps.

Per acabar. Com ho fem per avançar en aquest canvi de model?
És imprescindible que posem de moda ser realment sostenibles, superant el concepte de sostenibilitat connectat amb el greenwashing. Per fer-ho, cal que utilitzem un llenguatge que puga ser comprensible i explicar els seus avantatges: és més econòmic, una persona sola no pot però acompanyada sí, millora el benestar… Un exemple és quan vols agafar un taxi després de baixar del tren: hi ha moltes persones esperant i cada persona n’agafa un ella sola. Amb un poc d’organització i relació social, simplement parlant i podent saber així a on va cadascú, podem compartir taxi i estalviar temps i diners i reduir la contaminació, i tot amb una acció ben senzilla. A més, creant espais de relació social heterogenis augmentem la riquesa social; per exemple, una persona originària d’un país del nord d’Àfrica et pot enriquir explicant-te com refrescar les cortines per fer més agradable la temperatura exterior en els mesos més càlids de l’any. El canvi climàtic ens porta a connectar, i ho hem d’aprofitar per pensar i actuar conjuntament. I, sempre, sense deixar a ningú enrere.