“Les associacions són una escola d’aprenentatge molt necessària”

10 Setembre 2018 – En el número 16 del Passeig de l’Albereda, seu de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana, ens donem cita amb Aitana Mas, Directora General de Transparència i Participació Ciutadana des de l’any 2015. Enginyera d’Obres Públiques, especialització en hidrologia per la Universitat d’Alacant, des del seu despatx es té una panoràmica única de l’antic llit del Túria. Com si es tractara del curs que fa l’aigua, recorrem amb ella la seua trajectòria personal amb el món associatiu, des dels seus primers passos en el món estudiantil i esportiu en Crevillent, fins als nostres dies al capdavant de la sala de màquines de l’Administració pública.

També analitzem els reptes als quals s’enfronten les associacions dels nostres pobles i els valors i principis que el teixit associatiu pot aportar a la societat. En un context en el qual la societat avança cap a “la individualitat i l’egocentrisme”, Aitana Mas no dubta a afirmar que “el teixit associatiu transmet tot el contrari: cooperació, col·lectivitat i llança un missatge de complicitat amb el nostre entorn i la gent que hi és en ell”.

Quina ha sigut la teua trajectòria en el món associatiu? En quin tipus d’associacions has participat i/o participes?

Vaig néixer en un ambient molt reivindicatiu i associatiu amb un pare i una mare implicats amb allò que els envoltava i, per tant, podem dir que he mamat des de xicoteta el no quedar-me de perfil. Sempre he estat més vinculada al món estudiantil i l’esportiu, tant a la penya valencianista del meu poble com en l’àmbit de l’atletisme, on no només vaig participar sinó que ja després, més major, he format part de la junta directiva del club. Ara, i des de fa uns anys, seguisc formant part de les mateixes encara que no de manera activa per la falta de temps que, òbviament, la militància i l’activisme polític consumeixen del meu dia a dia.

Quin aprenentatge personal i professional t’ha aportat aquesta experiència?

L’aprenentatge personal és el de més impacte tot i que en moltes ocasions no ens adonem. Pense que quan un xiquet o una xiqueta creix impregnant-se de la solidaritat, l’altruisme, la col·laboració i el treball en equip ja ha guanyat unes habilitats socials i uns valors essencials per al desenvolupament adult d’una consciència crítica, oberta i tolerant. Per exemple, la meua experiència al club d’atletisme em va ensenyar que la convivència multicultural no és un problema sinó una eina d’aprenentatge sobre altres cultures, altres tradicions i costums.

I a nivell general, quins valors pot transmetre el teixit associatiu al conjunt de la societat?

El que he descrit en l’anterior contestació, jo crec que el més important és l’altruisme. En un moment on la societat avança cap a la individualitat i l’egocentrisme, on ningú vol «perdre el temps» fent o lluitant coses per al bé comú, el teixit associatiu transmet tot el contrari: cooperació, col·lectivitat i llança un missatge de complicitat amb el nostre entorn i la gent que hi és en ell.

En quina situació es troba l’associacionisme? Quin és el teu diagnòstic?

Pense que una part encara es troba en un moment reflexiu i d’adaptació a les noves circumstàncies, als nous temps, i que d’altres ja caminen soles i fan accions i treballs que són una passada. Vivim uns anys de transició que també es reflexa en la relació de l’Administració amb el món associatiu.

Quins són els principals reptes als quals s’enfronta el teixit associatiu?

Crec que hi ha dos reptes damunt la taula. El primer, aconseguir la implicació de la gent jove en el món de l’associacionisme i l’altre, l’autofinançament i manteniment de les pròpies associacions.

Quines polítiques o projectes esteu impulsant des de la Conselleria per a impulsar i dinamitzar a les associacions dels nostres pobles?

Des de la Conselleria estem reconstruint els ponts amb el teixit associatiu dotant-nos dels instruments necessaris per a aconseguir-ho. Hem creat el Consell de Participació Autonòmic com un element de diàleg i intercanvi de parers, estem tramitant una llei de Govern Obert on la participació serà la pota més important establint diversos procediments participatius, garantint el foment del teixit associatiu per part de l’Administració o també començant a parlar d’allò de l’educació per a la participació.

A banda, tenim en marxa diversos convenis amb les Universitats públiques valencianes, amb cursos i debats a este voltant, o el conveni amb la Fundació Horta Sud, per a construir una campanya de reconeixement del món associatiu que pose en valor el treball diari i els fruits que s’obtenen. Esperem, per últim, que prompte puguem comptar amb una Oficina de Suport a l’Associacionisme i una Escola de Formació Permanent.

Quin paper juguen les associacions en la promoció de la cultura participativa?

Un paper primordial, sense dubte. Les associacions són grans aliades a l’hora d’estendre esta cultura i suposen una escola d’aprenentatge molt necessària. Per exemple quan hi ha un problema concret en una determinada localitat, és de destacar com els veïns i les veïnes es mobilitzen i s’impliquen per a solucionar-ho. Eixe és el començament de molta gent en el món associatiu i és un fidel reflex d’un procés de participació.

Com ha canviat la teua percepció del moviment associatiu en aquests darrers anys al capdavant de la Direcció General de Transparència i Participació Ciutadana de la Generalitat Valenciana?

En estos tres anys he pogut adonar-me del maltractament al que havien estat sotmeses moltes organitzacions i la necessitat de ser reconegudes que hi havia. Sabia que no ho havien passat gens bé, però no era conscient de la realitat. Llevat açò, m’ha sorprés moltíssim la riquesa associativa de la nostra Comunitat i la quantitat d’ocupació que genera.

Del tracte directe amb les persones que formen part de les associacions, plataformes ciutadanes, col·lectius… amb què et quedes? Hi ha alguna experiència o anècdota que t’ha marcat especialment?

Em quede amb la proximitat i la comprensió. Arribar a una Administració en números rojos, que en el passat ha ferit moltes sensibilitats, i trobar-te amb un teixit associatiu que està disposat a treballar amb tu colze a colze perquè la situació canvie tot i sabent que quasi no tenen recursos ni els queda temps… això és molt d’agrair.

Les experiències que més m’han marcat han estat les que tenen a veure amb l’àmbit associatiu sanitari o inclusiu. Veure com hi ha gent que treballa més de 10 hores al dia i després se’n va a l’associació a continuar treballant, esta vegada sense cobrar, per tal de traure-li un somriure a una altra persona i ajudar-la a que la seua vida siga una miqueta més lleugera, és de les coses més meravelloses que he vist en estos tres anys.