Fent història en valencià

“I ací estem, any rere any organitzant les trobades a la nostra comarca. I seguirem per tal d’aconseguir recuperar el prestigi que li pertoca al valencià. Podem dir que fem història i la fem en valencià. I seguirem, amb el suport d’entitats com la Fundació Horta Sud”

En primer lloc volem felicitar a la Fundació Horta Sud en el seu 50 aniversari. Cinquanta anys fent comarca i donant suport al món associatiu. Cinquanta són molts anys i molts esforços per vertebrar el sentit associatiu en una comarca formada per mig milió de persones i vint pobles, seguint la divisió que feu el professor Eugenio Burriel, l’any 1971, en el seu llibre sobre l’Horta de València, en què el riu Túria marcava la hipotètica frontera entre el nord i el sud. Aquesta divisió de la comarca de l’Horta és defensada per la Fundació Horta Sud, la Mancomunitat de Municipis, i associacions i institucions com l’IDECO, Institut d’Estudis Comarcals, el Museu Comarcal Josep Ferris, i la nostra entitat, Guaix-Escola Valenciana.

Des de Guaix hem participat de les convocatòries per al món associatiu. La primera vegada fou junt a IDECO i amb l’ajuda de la Fundació Horta Sud realitzarem una segona edició dels mapes de la comarca que férem arribar als centres educatius. La segona vegada fou junt amb el Barranc de Paiporta, el Bolitxo de Sedaví, l’Associació d’Alumnat de l’Escola de Persones Adultes i la Gavella de Torrent, i realitzarem el projecte “Passejant per la comarca”, editant díptics informatius per acompanyar les passejades per diversos municipis.

I també participàrem en la campanya Somos Super, Històries de superació, junt a un bon ramell d’associacions de la comarca que cada dia desenvolupen un treball per avançar en els seus objectius, però que totes pretenen ajudar en la construcció d’un món més solidari, just, igualitari i sostenible. Una campanya, com moltes de les que fomenta la Fundació Horta Sud, que fa visibles les associacions, i les persones que les formen, que partint de la realitat, sumen esforços amb l’esperança de construir un món millor.

El Guaix Escola Valenciana, coordinadora pel valencià a la nostra comarca, va nàixer l’any 1998, però fem una miqueta d’història. L’any 1988 la CAPPEV -coordinadora d’Alumnat, Pares i Professorat d’Ensenyament en Valencià – realitza la primera trobada a Manises, les quatre següents es realitzaren a València en Vivers i després Sagunt, Puçol, Alboraia, Silla, Benetússer i Torrent foren els pobles on es feren, any rere any, les primeres Trobades de les Escoles en Valencià amb l’objectiu de traure al carrer el treball que es feia a les escoles per fer-lo visible i fer créixer l’ensenyament en valencià, únic model d’ensenyament que garanteix una bona competència de la llengua.

En aquells anys, la CAPPEV la formàvem les escoles d’ensenyament en valencià del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord, València ciutat i Horta Sud. I en 1998 es crea la coordinadora Guaix-Escola Valenciana a l’Horta Sud i de la mateixa manera, la resta de comarques que formàvem la CAPPEV, també crearen la seua coordinadora i així passàrem de celebrar una festa per la llengua a celebrar-ne cinc.

Des de la creació del Guaix, hem pretés passar per tots i cadascun dels pobles de la comarca i així hem fet trobada a Aldaia, Alaquàs, Quart de Poblet, Xirivella, Alfafar, Picanya, Paiporta, Picassent, Beniparrell, Albal, Alcàsser, Massanassa, Silla, Mislata, Catarroja, Benetússer i Sedaví el 2016 on completàrem la primera volta a la comarca, encara que no s’havia fet a Lloc Nou de la Corona perquè no té escola.

Ara, anem per la segona volta, i ja hem estat a Silla, Benetússer, Manises, Torrent, Aldaia, Alaquàs (2020 i 2021 per la pandèmia) i aquest any a Quart de Poblet.

Guaix, deixa un record de cada trobada al poble. Quan hi estiguérem la primera vegada, era un mapa de ceràmica, de les comarques del nostre país, amb un lema: “Estimem la nostra llengua” i la data de celebració de la trobada, que s’instal·lava a l’aire lliure per deixar constància de la celebració i perquè puga ser visitat pels escolars i donar a conéixer les comarques del país. Ara, amb motiu de la segona trobada en un municipi, el record és un mapa de la comarca de l’Horta Sud, amb tots els pobles, destacant el poble acollidor.

En resum, trenta-quatre trobades, onze com a CAPPEV i ja vint-i-tres com a GUAIX, en trenta-cinc anys, ja que per la pandèmia, la trobada d’Alaquàs ens ha durat dos anys. I si no sabeu perquè a la coordinadora de l’Horta Sud li posarem en nom de Guaix, ací en teniu l’explicació.

“Eixes plantetes formen un guaix. Es feia així per tal que entre elles es feren fortes i resistiren el corrent de l’aigua i el vent. Nosaltres com els guaix, també volem fer pinya, per així poder resistir en el llarg camí de la recuperació del valencià”

Quan a la marjal es plantava l’arròs a mà, el planter d’arròs es feia als camps pròxims als pobles, doncs la temperatura és més càlida. Eixes garbes de planter es duien i s’escampaven pels camps on a l’endemà de matinada començaven a plantar. Per a plantar, els hòmens agafaven una garba subjectada amb el colze i el genoll. De la garba anaven traient dues o tres plantetes d’arròs que clavaven al fang del camp inundat d’aigua. Eixes plantetes formen un guaix. Es feia així per tal que entre elles es feren fortes i resistiren el corrent de l’aigua i el vent. Nosaltres com els guaix, també volem fer pinya, per així poder resistir en el llarg camí de la recuperació del valencià.

I ací estem, any rere any organitzant les trobades a la nostra comarca. I seguirem per tal d’aconseguir recuperar el prestigi que li pertoca al valencià. Podem dir que fem història i la fem en valencià. I seguirem, amb el suport d’entitats com la Fundació Horta Sud. Per acabar sols ens queda donar-vos les gràcies per estar tan a prop nostre i del món associatiu i encoratjar-vos per seguir treballat per fer possible els somnis que moltes persones tenen quan dediquen el seu temps, dins de les associacions, per mirar de fer possible un món més just. Moltes felicitats i per molts anys.