Aportacions al fet comarcal

“Crec que hem col·laborar en facilitar vivenda a preu de cost, sense especulació, crear cos de convivència i ajudar a fer altres cooperatives nascudes en la nostra Comarca i expandides per tot el territori valencià, gràcies al fons social creat per les cooperatives de vivendes”

Volguera aportar la meua vivència en el quefer societari, en la vessant tant societària com en la comarcal, duta a terme junt a altres personas que sense saber ni exterioritzar, hem dut a terme allò que aprenguerem de joves en la JARC (Joventut Agrícola i Rural Cristiana). 

Al llarg dels anys percibisc que els valors apresos i viscuts en la joventut, ens ha marcat positivament. 

Em referisc sempre baix el meu punt de vista, pot ser un poc mediativivitzat, però és com ho recorde.  

Recorde que a finals dels anys 60, del segle XX, em va convidar l’amic Albert Delhem de Beniparrell, a que explicara a uns amics del seu poble, com podrien fer-se una casa, per a casar-se, en uns terrenys comprats i no tenien clar com construir. 

Els expliquí les formes més idonees baix el meu punt de vista, em pregunten si estaria disposat a ajudar-los i com es faria, em quedí un poc dubtós, perque estava iniciant la meua etapa professional, els conteste que tractant-se d’amics sempre els ajudaria, i ahí es quedà l’assumpte. 

La sorpresa per a mí fou que als pocs dies em telefonava l’amic Alberto, diguent que volia parlar amb mi sobre el projecte. Ens vam reunir i em digué: “Volem que et faces càrrec de dirigir la promoció de les vivendes, tenint una comissió dels socis que estaran al teu costat”. 

Ahí començava l’experiència en Beniparrell, amb alguna participació dels germans Juan Antonio y Paco Pons Alcoy, i altres d’Albal i Catarroja, que anys més tard duríem a terme en la Cooperativa de Vivendes Populars i Coinser, que detallaré més endavant. 

Una vegada més, queda patent que el cooperativisme sol nàixer per a cobrir colectivament una necessitat. Això és el que va passar, i unes parelles i famílies pugueren viure en vivenda pròpia, sense intermediaris i a preu de cost. 

Altra experiència un anys després fou l’Escola Comarcal. 

Per els anys 70 del segle passat,unes famílies que estiuejàvem a Set Aigües i ens vam fer amics, parlàvem en un dinar, entre altres coses, sobre com voldríem l’educació per als nostres fills. Els nostres fills eren tots d’edat pareguda, és a dir, bebés i xiquets de 2 o 3 anys. Entre altres comentaris, sorgí l’idea de parlar-ho amb els nostres amics del poble, que també tenien els fills menuts. 

Quina va ser la sorpresa que a finals d’agost ens tornem a juntar i tots aportem la idea de que tenim amics i coneguts interessats en parlar del tema. Vam quedar un diumenge per la vesprada a berenar en casa Quiquet de Beniparell, una quinzena de matrimonis en la “prole”. Exposem el tema de intentar ficar en marxa una escola per a les nostres fillles i fills, però volíem que fora distinta a les que coneixíem; havia de ser “nostra”, que sobretot les xiquetes i xiquets, a més d’aprendre, foren feliços, que pogueren parlar en valencià també. 

Vam quedar en vore’ns en dues setmanes, per a maurar la idea i comentar amb altres. Cada vegada estàvem més animats i la idea es transformà en un projecte, i prompte, en una realitat. 

Vam formar comissions de treball, tals com la pedagògica, de difusió, econòmica, d’estatuts, d’obres, etc. 

En pocs mesos, tot estava en marxa i els terrenys comprats al terme de Picassent, en plena natura i un projecte constructiu molt participat. 

Començaren les obres, però no teníem on colocar a l’alumnat d’infantil, tinguérem que improvisar un lloc on començar les classes i convinguérem en Villa Carmen de Catarroja compartir en l’Escola Agrícola allí instalada.

Vam iniciar en molta il·lusió i algun problema, el  més gros fou el que la policia local anava a tancar l’escola, per ser un lloc “un poc subersiu”. Tinguérem que menejar-nos molt i el president de la Diputació, J.A. Perelló Morales, telenà a l’Alcalde de Catarroja i tot queda aclarit per a continuar. 

Això va fer que accelerarem les obres, per a trasladar-nos a Picassent molts pares-mares i l’alumnat, i estem contents amb eixe projecte col·lectiu que mestres, progenitors i alumnes duguéren a terme.  

Hui continua sent un referent com a cooperativa d’ensenyança comarcal en el territori valencià. 

D’eixa experiència puntual de Beniparell, va sorgir el ficar en marxa la Cooperativa de Vivendes Populars (COVIPO), que al poca de temps, seria dirigida per COINSER (Cooperativa Industrial de Servicios).  

Tot començà en Alaquàs, quan un grup de joves volien casar-se i la vivenda no podien pagar els preus, es junten i proposen fer una cooperativa per a ells i altres amics, que estaven en una situación semblant. 

Pepe Soriano comenta en amics la possibilitat i em proposa tirar endavant el projecte, junt a Toni Ferrer, arquitecte, que els tres ens coneixiem de la JARC (Juventut Agrícola Rural Catòlica), junt a altres joves, creen la cooperativa i posteriorment, la gestora. 

Es farien més promocions de vivendes en Alaquàs i en altres pobles de la Comarca Horta Sud, en més de 3.000 vivendes en casi 60 promocions, repetint moltes d’elles.  

Crec que hem col·laborat en facilitar vivenda a preu de cost, sense especulació, crear cos de convivència i ajudar a fer altres cooperatives nascudes en la nostra Comarca i expandides per tot el territori valencià, gràcies al fons social creat per les cooperatives de vivendes. 

Altre aspecte va ser, que a mitat dels anys 80 del segle XX, Paco Pons Alfonso, de l’escola La Florida, em comentava la conveniència d’impartir xarrades en la societat cultural ABC de Catarroja, dirigida sobretot a empresaris de la comarca; va tenir prou ressò, d’ahí isqueren algunes activitats, així com la possibilitat de fer pràctiques de part de l’alumnat de l’escola, en empreses del pobles propers. 

“Vam iniciar en molta il·lusió i algun problema, el més gros fou el que la policia local anava a tancar l’escola, per ser un lloc <<un poc subversiu>>”

He viscut una experiència significativa: em referisc al concurs que Fórum Catarroja, junt a altres entitats culturals i esportives; presentà a la Fundació Horta Sud, en concret les bases tenien com a criteris, entre altres, que foren entitats sense ànim de lucre, de la comarca i a tenir en compte els criteris de l’Agenda 2030 de l’Unió Europea. 

Ens vam presentar: Fórum, Coral de San Antonio, Orquesta La Unió y Club de Tenis, tots quatre de Catarroja, y La Coral L’Unió,de Picanya. Vàrem solicitar ajuda i se mos otorgà, junt a altres entitats; això ens ha portat a una més estreta relació entre les entitats, portant a terme activitats conjuntes, tant a Catarroja com a Picanya. Crec que és uan forma de fer comarca, apropant i ficant en comú allò que fem a nivell local.