La xarxa associativa com a objectiu i tasca

“La bastida de la Fundació va quedar aviat formada per tres pilars potents, encara que ben senzills: un que mirava al passat (“Les nostres arrels”, s’anomenava), un altre que buscava respondre als problemes i assumptes del present (“La realitat que ens envolta”) i un tercer pilar que pretenia aixecar una mica la vista per albirar el futur (“On anem”).

Només cal revisar els papers de l’arxiu i mirar les Actes per comprovar que la Fundació Horta-Sud (denominació oficial des del 2007) va iniciar el 1993 una reorientació sobre el seu sentit i missió a la comarca de l’Horta Sud que, en gran mesura, arriba fins a actualitat. Aquest any assumia la presidència de la Fundació José Ferris March i, acompanyat dels consellers, va anar dissenyant la nova trajectòria que es volia per a la institució comarcal. Convé deixar clar que no hi va haver una línia definida des del principi, sinó que més aviat es va anar dibuixant al llarg dels primers quatre o cinc anys de la nova presidència. Certament, no es partia de zero, ja que de l’etapa anterior de la Fundació es mantenien algunes idees força, entre elles la importància de l’educació comunitària per a la transformació de la societat, la potenciació de l’associacionisme civil i el suport a la identitat comarcal . Sobre aquests eixos bàsics, ampliats amb altres de nous, s’anirà definint la direcció en què havia de caminar la Fundació, a la qual es proporcionarà –novetat que cal destacar– cert discurs ideològic que donarà sentit i coherència a tot el programa de treball. 

La bastida de la Fundació va quedar aviat formada per tres pilars potents, encara que ben senzills: un que mirava al passat (“Les nostres arrels”, s’anomenava), un altre que buscava respondre als problemes i assumptes del present (“La realitat que ens envolta”) i un tercer pilar que pretenia aixecar una mica la vista per albirar el futur (“On anem”). D’aquest trípode se’n parla molt al llibre de Francesc Martinez, per la qual cosa remeto a les seves pàgines per a una informació més detallada. Em limitaré, doncs, a comentar el que més he conegut per haver tingut certa responsabilitat de gestió: em refereixo al Fòrum de Debats (el 2000 canviaria de nom), secció que s’emmarcava al gran apartat de “La realitat que ens envolta”.

Vist en perspectiva, es podria dir que les xerrades i taules rodones que formaven part del Fòrum de Debats entre 1993-1996 representen una etapa de transició anterior al moment en que l’associacionisme passés a ser allò central del Fòrum, com es dirà després. Tal com explicava el full justificatiu, el Fòrum naixia per contribuir a “armar ideològicament el ciutadà, i posar a l’abast les claus que configurin la nostra societat”, des de la consciència que s’assistia a l’aparició d’una nova cultura que estava originant un canvi accelerat en els costums i les actituds. 

Un repàs als cicles organitzats i als ponents (que només cobraven el desplaçament) mostra l’interès del programat al Fòrum de Debats, alhora que revela el nivell de les inquietuds dels que formaven el Consell de Patronat. Cicles com el de “Als llindars del Tercer Mil·leni”, “La política en clau de futur”, “Per a una societat civil adulta”, o “Els Drets Humans a Espanya” eren abordats des de diverses disciplines, amb participació de ponents tant de l’àmbit valencià (Adela Cortina, Ferran Belda, Ramon Lapiedra, Vicent Ventura, etc) com de l’estatal (Enrique Miret Magdalena, Antoni Espasa, Gregorio Peces Barba, José Luis Aranguren, etc.). Amb el format típic d’una conferència magistral, el ponent il·lustrava el públic i li proporcionava elements de judici sobre el tema en qüestió. Una cosa semblant passava en el cas de les taules rodones, amb quatre o cinc participants. Com sol passar, el limitat temps reduïa el diàleg posterior, lluny de qualsevol debat. És evident que el Fòrum estava destinat a la il·lustració i formació ideològica dels assistents, sense pretendre articular cap acció col·lectiva. Per l’interès d’algunes exposicions, es va decidir transcriure determinades conferències enregistrades en magnetòfon i editar-les, arribant-se a publicar set fullets del que es va anomenar Quaderns de lectura, distribuïts gratuïtament a la següent conferència. 

El 1996 el balanç del Fòrum de Debats mostrava algunes insatisfaccions que aconsellaven reduir esforços i recursos. La irregularitat a l’assistència del públic (potser cansat de l’intens calendari de xerrades), unit que l’activitat no apareixia com un servei a la comarca (era insignificant el nombre de persones de fora de Torrent), van posar en qüestió el ritme anterior. En els tres anys següents, la programació contindrà un sol cicle el darrer trimestre de l’any. 

En realitat, les insatisfaccions esmentades van venir a confluir amb un procés de reflexió que José Ferrís dirigia al Consell de la Fundació i que oportunament es traslladava a l’Assemblea de Patrons, reflexió que marcarà la que qualifiquem com a segona etapa del Fòrum de Debats, a partir aproximadament de 1996. Al punt de partida de la nova orientació es col·locava la importància i urgència de potenciar la societat civil, l’associacionisme ciutadà de base voluntària, com a densa xarxa que havia de possibilitar la participació política, no partidista, en una societat democràtica. Amb claredat, ho recollia un dels primers esborranys d’aquells anys: “La toma de decisiones colectivas y la capacidad de análisis de problemas (…) no es una tarea exclusiva de las instancias políticas. En las sociedades con un grado de desarrollo económico y social relativamente alto esta tarea forma parte cada vez más de las responsabilidades individuales y colectivas de la propia sociedad. El gobierno, ya sea nacional, regional o local no puede resolverlo todo. Además, no es bueno para la colectividad que el gobierno, las instancias políticas, pretendan resolverlo todo (…)”. Contra el pretès monopoli de “la política”, dels assumptes ciutadans, pels partits polítics, a la Fundació es començava a parlar que la persona “antes que política, productora o consumidora, es ante todo miembro de una sociedad civil, que alcanza desde la familia, la amistad o la vecindad hasta los movimientos sociales de todo tipo”.

A més, en un altre ordre de coses, des del propòsit de la Fundació de potenciar la identitat comarcal de l’Horta Sud i donar suport a les manifestacions culturals que hi contribuïssin, era evident que les associacions cíviques constituïen un pilar fonamental en la maduració d’aquesta pretesa consciència comarcal si s’aconseguia treure-les del localisme habitual. En definitiva, com es pot observar, eren unes bases elementals per donar forma al discurs reivindicatiu de l’associacionisme civil. 

De moment, el Fòrum de Debats va fer un important gir i, sense abandonar del tot les conferències, va quedar centrat a promoure cursos de formació per a associacions de tota mena (festives, veïnals, feministes, juvenils, esportives, escolars, musicals, etc) ubicades a l’Horta Sud. Era fàcil constatar el voluntarisme que predominava en l’associacionisme i la manca de coneixements bàsics (directius, administratius, legislatius, etc) a la majoria dels dirigents. Fets uns primers temptejos de cursos, els anys 1997-2001 va ser Javier Bascuñán Cortés, doctor en Pedagogia, l’encarregat d’impartir la major part de la formació en base a tres mòduls de quinze hores cadascun: “Lideratge a les associacions”, “Gestió del conflicte” i “Mètodes i tècniques d’anàlisi i intervenció sobre la realitat social”. Amb l’ajuda financera de Caixa Popular, pràcticament a tots els pobles de la comarca es va impartir algun dels mòduls, essent diversos centenars de persones –moltes joves– les que van poder aprendre habilitats relacionals i competències tècniques bàsiques. A més, com que l’objectiu era anar creant una xarxa a la comarca que superés l’aïllacionisme local, el novembre de 1999 es va iniciar la sèrie de Jornada de Convivència i Diàleg de les Associacions de l’Horta-Sud, que tindria continuïtat als anys següents.

En paral·lel amb les activitats, el Consell de la Fundació buscava aprofundir tant el discurs ideològic sobre l’associacionisme com el coneixement d’experiències d’altres llocs. Una estada de Josep Ferrís a Barcelona, ​​el 1998, li va permetre escoltar el director de l’Agència Municipal de les Associacions de Barcelona, ​​Toni Puig, que va parlar sobre “Deu idees estratègiques per reinventar la nostra associació de voluntariat i no morir abans del 2000”, ocasió a més especial per poder observar una àmplia panoràmica de l’associacionisme català. L’any següent, 1999, es va entrar en contacte amb la rica experiència de Cádiz, on un grup de persones, encapçalades per Fernando de la Riba, dinamitzaven el “Centre de Recursos per a Associacions de Cadis” (CRAC). L’actitud dels gaditans va ser tan col·laborativa que una dirigent del CRAC va venir al novembre a explicar el funcionament del centre andalús en el marc de la Primera Jornada de Convivència de les Associacions de l’Horta Sud. Uns mesos després, al juliol, Josep Ferrís i l’autor d’aquestes línies van anar a Cádiz a veure in situ el que s’hi feia i, entre altres assumptes d’interès, van tornar amb el compromís de Fernando de la Riba de venir a València a explicar les claus ideològiques i operatives del CRAC, compromís que va complir el desembre del 2000 reunint un grup reduït, al qual va ampliar detalls sobre la metodologia del CRAC i va explicar com avançar en la promoció associativa. En definitiva, no és exagerat afirmar que el contacte amb Fernando de la Riba i el coneixement del CRAC va tenir la virtut per a la nostra Fundació de confirmar-nos en la línia de treball amb les associacions i d’aportar-nos noves idees sobre possibles serveis a oferir. 

“Al punt de partida de la nova orientació es col·locava la importància i urgència de potenciar la societat civil, l’associacionisme ciutadà de base voluntària, com a densa xarxa que havia de possibilitar la participació política, no partidista, en una societat democràtica”

El llarg procés que resumidament s’ha exposat va tenir el seu reflex el 2000. Aquest any el Fòrum de Debats finalitzava la seva segona i última etapa en passar a anomenar-se Fòrum de les Associacions de l’Horta Sud, nom que recollia amb més claredat el que havia de ser el seu objectiu i destinataris. El pla de treball del nou Fòrum de les Associacions abastava tres àmbits: el de la formació, el dels ajuts econòmics i el dels serveis. Si els dos primers no introduïen grans novetats respecte de l’etapa anterior, sí que ho feia, en canvi, l’àrea dels serveis, que es contempla com un gran ventall de oferta per a les associacions: assessorament jurídic, Declaració de Renda, Guia de Recursos Associatius actualitzats permanentment a la web de la Fundació, un butlletí (Papers Associatius) com a canal de comunicació periòdica, local obert per a reunions, etc. 

No hi ha dubte que el salt qualitatiu i quantitatiu que es feia en aquesta tercera etapa requeria nous recursos, tant econòmics com personals. Es necessitava una mica més de dedicació i, sobretot, molt més de professionalitat, cosa que es va aconseguir el 2004 amb la incorporació de Julio Huerta com a tècnic de la Fundació. Calia intensificar la formació, consolidar la inicial xarxa associativa de l’Horta Sud, respondre a les demandes jurídiques i fiscals de les associacions, mobilitzar-les davant de determinades polítiques negatives per a la nostra comarca, elaborar materials didàctics, fer servir les noves tecnologies per a dinamitzar l’associacionisme, etc. Però sobre el desenvolupament de tota aquesta tasca en els darrers quinze anys ho han d’escriure altres persones.