Eixir del poble, fer comarca

“Ja en la dècada dels anys 60, joves de pobles de la comarca iniciem, amb la revista Parlem, una primera activitat supramunicipal, a la que aconseguim que s’incorporen també joves de Torrent. Es tracta d’un primer intent de crear complicitats més enllà dels pobles de procedència, teixint relacions fora de l’àmbit absorbent de la capital”

En la dècada dels anys 50 del segle passat, els joves eixíem del poble sovint i per motius diversos: a jugar a futbol contra equips d’altres pobles; a buscar pasqueres; per anar al cine o al ball; per motius d’estudi o de treball…Ho fèiem, però, amb molta més freqüència els que vivíem en pobles més menuts. Els joves de Torrent jo observava que eren prou menys eixidors. 

Era una conseqüència lògica de viure en una població molt més gran, amb majors possibilitats de contactes i de relacions dins del mateix poble.  

Amb el pas del temps, ja en la dècada dels anys 60, joves de pobles de la comarca iniciem amb la revista Parlem  una primera activitat supramunicipal, a la que conseguim que s’incorporen també joves de Torrent. Es tracta d’un primer intent de crear complicitats més enllà dels pobles de procedència, teixint relacions fora de l’àmbit absorbent de la capital. 

Ja en la dècada dels 70, la Caja de Ahorros de Torrente tot i que operava des de feia prou anys en varies oficines obertes en algunes poblacions, era una entitat molt endogàmica, dirigida per torrentins, centrada en els servicis bancaris, i amb una obra social que es quedava en Torrent i no arribava als pobles.  

La posada en marxa en 1972 de l’Institut Pro Desarrollo de la mà de Caja de Ahorros de Torrente, i amb l’inici d’activitats de desenvolupament social i comunitari centrades exclusivament en Torrent, genera interrogants i expectatives entre alguns joves inquiets de la comarca per a que eixa dinàmica arribe també als pobles de l’entorn comarcal. Un any abans la Caja de Ahorros havia encarregat a dos sociòlegs de Madrid l’elaboració d’un Estudio socioeconómico de Torrente, amb l’objetctiu de conéixer els canvis que havia sofert la ciutat després d’uns anys de fort creixement econòmic. 

Això motivà en 1974 a un grup de joves, majoritàriament vinculats a la cooperativa COINSER, a promoure un escrit, amb el suport de quinze associacions de pobles de la comarca, per a que la Caja de Ahorros de Torrente patrocine també l’elaboració d’un estudi socioeconòmic de tota la comarca per tal de valorar les carències i oportunitats dels municipis que la integren. Es tractava de seguir el mateix camí seguit en Torrent. 

Davant la insistència per part dels promotors de l’escrit, la realització de  l’estudi fou encarregada al professor de la Universitat de València Josep Vicent Marqués, en eixos moments apartat de la docència per les autoritats franquistes. El mètode participatiu, amb dinàmiques compartides amb alguns grups locals, emprat pel professor requeria moltes atencions i energies que desbordaven l’àmbit acadèmic de l’estudi. No era fàcil amb eixa búsqueda d’implicació de la gent, dinamitzar una recollida efectiva de dades que portara a l’elaboració del treball. A més a més, en alguns poblacions sorgiren denuncies de franquistes destacats que dificultaren, i fins i tot en alguns pobles portaren a les autoritats municipals a prohibir les reunions del professor amb els grups locals interessats en la participació.  

El camí seguit buscava la dinamització de les minories, que se movien en els pobles, més que la realització efectiva de “l’estudi socioeconòmic” requerit. El resultat final fou que l’estudi no acabà realitzant-se.  

Una segona fita de militància comarcal : un any abans, en 1973, un grup de pares de diferents poblacions de la comarca materialitzen esforços més enllà del propi poble, per tal de tindre un ensenyament que superara les limitacions de la pedagogia franquista imperant. Naix l’Escola Comarcal ubicada en el terme de Picassent. 

1978: un altre pas important en la sembra de la idea de comarca . Alguns joves nacionalistes troben la necessitat de posar en marxa una revista que establira lligases entre els veïns dels pobles, i que despertara la necessitat de crear vincles comarcals. Naix L’Horta, i durant vora tres anys les seues pàgines recolliren els canvis que anaven generant els nous Ajuntaments democràtics. I crearen per primera volta la necessitat d’establir lligases entre els pobles, sense passar per la capital. 

Un any abans, en 1977, havia iniciat la seua activitat l’Escola La Florida i els seus promotors deixaren ben palés en els seus inicis que volien un centre “estretament vinculat al seu entorn comarcal i al sector empresarial i cooperatiu”. Això explica els contactes que prompte s’iniciaren amb el Club de Gerents de Torrent, centrat exclusivament en les empreses del municipi. I també amb l’Agrupació Empresarial d’Alaquàs, l’altra organització d’empreses operativa en la comarca. 

Ni en l’Institut Pro Desarrollo de Torrente, ni en el Club de Gerents existia en estos anys sensibilitat ni presència comarcal. Sobretot en aquesta darrera organització, on les mirades i les atencions dels dirigents s’orientaven cap la capital sense detindre’s en els pobles del camí. Si en 1980 s’incorporen en el Patronat de l’Institut Pro Desarrollo dos persones d’Aldaia i Alaquàs, fou per iniciativa i a petició d’aquestes per tal d’obrir les activitats de l’Institut cap a la comarca. I el mateix va ocórrer en el Club de Gerents quan, després d’insistents oferiments, deixaren entrar  en la directiva a una persona vinculada a l’Escola La Florida.  

Un pas important, en este llarg camí de militàncies i compromisos comarcals, es produeix en els anys finals de la dècada dels 70 amb l’entrada d’un equip jove en el consell d’administració de la Caja de Ahorros de Torrente. Per  guanyar-li les eleccions a l’altra candidatura conservadora han contat amb el recolzament de joves actius de diferents pobles on la Caja de Ahorros té oficines, i clients amb dret al vot. Hi ha una voluntat manifesta d’este nou equip per obrir-se a la comarca, incorporant a persones dels pobles als òrgans institucionals.

I el que és més important:  porten a terme activitats en les que per primera volta la, ja  valencianitzat el nom, ara ja es Caixa de Torrent, prenen la comarca amb un compromís d’actuació. 

Una bona mostra, entre altres iniciatives, fou el patrocini de l’estudi “El reflexe formal dela historia en el territorio” dut a terme pels arquitectes Vicent Garcia Martínez i Josep Múrcia Vidal, convertit després en una documentada exposició exhibida en molt dels pobles de l’Horta, i en uns àlbums escolars divulgatius. 

Amb aquest recolzament “institucional”, la idea de comarca , predicada fins aleshores per grups minoritaris nacionalistes, pren una forta embranzida. Tant es així que els dirigents dels partits que operen en els pobles, en 1981, en ple procés de democratització de la vida municipal acorden, a iniciativa dels partits d’esquerres, la creació de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. Els partits polítics recullen d’esta manera el fruit de la llavor comarcal que han anant sembrant les minories actives, i ajusten encertadament el marc geogràfic de la comarca metropolitana, el riu Túria pel mig. A partir d’ara el territori comarcal conta amb una estructura administrativa que dona cert crèdit a les lligases que als darrers anys han anat creant-se entre alguns sectors actius alhora que minoritaris dels pobles.  

Els grups militants de la idea de comarca continuen actius, i en 1982 des d’Alaquàs i auspiciada per director dels “Quaderns d’Investigació”, Enric Juan, sorgix la iniciativa de crear un Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, l’IDECO. La proposta és molt ben acollida pels activistes de la comarca, i es dinamitza la incorporació de socis. S’oferix per part de grup promotor la presidència a Pepe Ferrís,  que havia liderat en 1978 els canvis en la Caixa d’Estalvis de Torrent, i ja havia acabat el mandat en la Caixa. També es molt ben rebuda la creació de l’IDECO pel grup dirigent de la Caixa d’Estalvis de Torrent: d’esta manera l’entitat disposa d’un nou camp per tal de tangibilitzar el seu compromís comarcal.  

Un anys després, en 1983, es detecta la necessitat de contar amb un mitjà informatiu d’àmbit comarcal, amb un major recolzament econòmic i una major professionalitat que en l’experiència anterior de L’Horta. La proposta es materialitza amb la contractació d’un periodista per a que coordine una xarxa de corresponsals als pobles, i amb el desembossament de 50.000 pessetes per part de 20 persones de poblacions de la comarca. Es una iniciativa que naix de persones compromeses amb la idea de comarca, amb un recolzament explícit de la Caixa d’Estalvis de Torrent i del propi Club de Gerents que facilita en les seues dependències un despatx per a la redacció.  

Fou esta una fita important en el camí que venia obrint-se, des de feia uns anys, per disposar d’una caixa de ressonància creadora d’estats d’opinió generats en la pròpia comarca, sense dependre dels mitjans informatius de la capital que no podien permetre eixes autonomies territorials. Al cap d’un temps, la publicació no acabà consolidant-se perquè, entre altres raons, des del diari “Levante” iniciaren una nova política d’ampliar la informació dels pobles de la comarca, i seguiren el camí fàcil de publicar informacions diàries de major interés que les que facilitava un mitjà informatiu de caràcter setmanal, amb la contractació dels corresponsals amb remuneracions més nodrides.    

“La creació d’un mitjà de comunicació comarcal va possibilitar a l’Horta Sud disposar d’una caixa de ressonància creadora d’estats d’opinió sense dependre de la capital”

Estos primers anys de la dècada dels 80, de creixent protagonisme dels polítics i dels partits, són propicis a recolzar i implicar-se en les iniciatives que, en els propis pobles i en la comarca, ha anat generant la societat civil als darrers anys. En anys ben avançada esta dècada, un reduït grup d’activistes de diferents pobles de la comarca, implicats molts d’ells en les iniciatives sorgides en els darrers anys, veuen convenient mantindre vives les relacions comarcals a través de trobades periòdiques: dirigents del moviment veïnal, docents compromesos amb la renovació pedagògica, sindicalistes aliens als grups dirigents dels partits, professionals, directius d’empresa vinculats a algunes Associacions Locals d’Empresaris , etc. Naixen així els Sopars Comarcals en els que, a partir de ponents invitats, es debaten temes vinculats a la problemàtica que afecta a la vida dels pobles.  

Amb el pas del temps, i després d’un parèntesi d’inactivitat, els empresaris troben necessari continuar ells amb les trobades per a abordar temes relacionats amb l’activitat de les seues respectives Agrupacions Locals. Els  dirigents de la patronal, situats en el mando de la Confederación de Empresarios de Valencia o de la Cámara de Comercio, ignoren els problemes que afecten als inacabables polígons dels pobles de l’Horta o als xicotets comerços que necessiten defendre’s front a les grans superfícies implantades en la capital i en els mateixos pobles. 

D’esta manera van consolidant-se les trobades del que acabarà anomenant-se Foro Empresarial de l’Horta Sud. Directius de Caixa Popular i de l’Escola La Florida, requerits des del primers moment pels responsables de les Associacions locals d’empresaris o comerciants, participaran i recolzaran l’activitat desplegada per esta coordinadora d’empresaris de la comarca.  

Recolzament que també han tingut els darrers anys des de la Fundació de l’Horta Sud, en plena identificació amb les iniciatives i compromisos que duen avant les associacions de la comarca.