De la “Fundación Instituto Pro-Desarrollo” a la ”Fundació Horta Sud” 

“Al meu entendre, la Fundació ha sabut adaptar-se i evolucionar al ritme dels temps, tot respectant els objectius fundacionals. Si fa 50 anys els camins eren estrets, intransitables, potser perillosos… ara són oberts, còmodes i abundants. Si fa 50 anys els objectius prioritaris eren la informació, la formació, la democràcia… ara ho són la motivació, la participació i la cooperació. Així avança la Fundació Horta Sud des de fa mig segle, per diferents vies però sempre en la mateixa direcció: el foment de la vida associativa. I que siga per molts anys!”

En la dècada dels 60 del segle passat, la vida social i cultural de Torrent, com la dels altres pobles de l’Horta Sud, transcorria entre endormiscada i tediosa. Els mitjans de comunicació s’encarregaven de mesurar-nos les notícies i la censura permanent ens havia acostumat a no mirar cap a fora només que allò justet. Malgrat tot, hi havia persones, sobretot joves, que n’estàvem cansades d’eixa monotonia i demanàvem saber, conèixer, sentíem la necessitat de dialogar, de participar, de comprometre’ns. 

No obstant, poques coses es podien fer fora del règim; i una possibilitat era protegir-se’n davall del paraigües de l’Església tot aprofitant que hi havia clergues progressistes que s’arriscaven a oferir ajuda a persones amb inquietuds. El Concili Vaticà II, que s’havia acabat en 1965, tenia com un dels objectius obrir l’Església al diàleg amb la societat del moment. I això va tindre el seu reflex en el Convent dels Dominics de Torrent, on el P. Garganta, des de València on estava destinat, havia motivat als seus companys del Vedat per a què convidaren a un grup d’unes 15 persones a assistir a tertúlies periòdiques, amb l’objectiu de sensibilitzar-los en la participació i en l’acció social i cultural. D’allí haurien d’eixir persones preparades, en major o menor grau, per a assumir el compromís social dins d’un camí més llarg cap a la democràcia.  

Potser ací està l’origen més remot de la Fundació Horta Sud —nom actual des de 2007—  la trajectòria de la qual intentaré resumir a grans trets. A principis dels 70 el Cercle Catòlic de Torrent era l’única associació que disposava de mitjans adequats per a donar suport a les activitats que desitjàvem dur a terme.  En 1971 s’havien produït unes vacants en la junta directiva i vaig aconseguir ser nomenat per cooptació, des d’allí havíem de continuar la feixuga labor de modernitzar la institució que havia encetat feia uns anys la junta anterior. I ho havíem de fer de la forma més professional possible, per la qual cosa vàrem recórrer a l’Instituto Pro-Desarrollo, fundació que acabava de crear la Caixa d’Estalvis de Torrent amb la finalitat de promoure estudis i activitats per al desenvolupament cultural i social de Torrent i la seua Comarca. L’ajuda dels educadors socioculturals de l’Institut, entre els que vull destacar a Ernesto Moltó Lluch i Sílvia Fernández Belenguer, fou eficaç i propicià la creació de grups d’activitats dins del Cercle, formats per jóvens inquiets disposats a explorar sendes novelles. 

El segon pas imprescindible era la formació de la gent que s’incorporava als grups amb ganes d’implicar-se en noves experiències. Per la meua professió assistia com a Interventor en funcions a les sessions plenàries municipals, i havia percebut de primera mà com era de necessària i útil la formació associativa i la capacitat de gestió per a exercir la responsabilitat que comportava el càrrec de regidor. Per això no vaig dubtar, i en 1976 Antonio del Valle Gutiérrez va dirigir amb profit la Jornada de reflexió per a animadors culturals; era evident la necessitat d’institucions i organismes que prepararen ciutadans per a la vida associativa i per a ser futurs gestors públics. El Cercle i l’Institut, treballant conjuntament, varen complir la part que els pertocava. 

En 1992, l’última Assemblea General de Caixa Torrent —abans de la fusió amb la CAM— acordà destinar 100 milions de pessetes per a l’Institut Pro-Desarrollo que modificaria els seus estatuts, canviaria de nom i passaria a dir-se en avant Fundació Caixa Torrent. En el primer patronat celebrat amb la nova denominació vaig ser elegit president. 

Encetàvem una nova etapa i, com que en els últims anys de l’anterior havia minvat significativament l’activitat, semblava que ningun membre del patronat érem prou conscients del que l’Institut havia representat en els anys 70 i 80 com a agent dinamitzador sociocultural. Vàrem pensar que allò millor seria començar de nou amb una “tempesta d’idees”, d’entre les quals cal remarcar el suggeriment de Miguel Ángel Furió de crear un museu —sense més especificacions en un principi— que va quallar en l’adquisició en 1995 de la casa coneguda com la de “l’Estudiant de Boqueta” a Torrent, que esdevingué museu etnogràfic d’àmbit comarcal inaugurat cinc anys després mitjançant la constitució d’un Consorci amb la Mancomunitat de l’Horta Sud, l’Ajuntament de Torrent, la Caixa Rural de Torrent i la pròpia Fundació. 

A partir de 1996 l’activitat de la Fundació s’orienta cap a l’associacionisme de base voluntària i, conseqüentment, a la formació de líders socials i comunitaris. En 1997 s’impulsa el curs Lideratge en les associacions. Mètodes i tècniques d’anàlisi i intervenció sobre la realitat social, impartit pel consultor Javier Bascuñán Cortés. En 1998, ENRED Consultores ens elabora l’estudi Proyecto para el desarrollo comarcal de l’Horta Sud, des d’on sortiran iniciatives com ara la d’una Agencia comarcal de servicios para las asociaciones de l’Horta Sud.  

La Fundació participa anualment en les jornades Primavera de les associacions a Barcelona, on es poden descobrir conceptes aleshores nous per a nosaltres com ara l’associacionisme de voluntariat i el lloc que ocupa dins la societat civil. Aquelles coneixences ens portaran a formular el pla de gestió de 1999 amb tres línies d’actuació: 1. Les nostres arrels (museu comarcal), 2. La realitat que ens envolta (publicacions, la Guia de recursos socials i culturals de l’Horta Sud, cooperació solidaritat…) i 3. Anàlisi prospectiu de la Comarca (investigació L’associacionisme en l’Horta Sud. Un estudi de la Societat Civil organitzada).  

En novembre s’organitza la primera Jornada de Convivència i Diàleg d’associacions de l’Horta Sud en la que pronuncia una conferència María Gallego del “Centro de asociaciones de Cádiz y la Bahía CRAC“. Els continguts presentats son convincents i, l’any següent, Vicent Comes, aleshores vicepresident de la Fundació, i jo mateix anàrem a Cadis per a conèixer les finalitats i les activitats que duien a terme. El Director del Centre, Fernando de la Riva ens feu molt de cas i allò significà l’inici d’una col·laboració fructífera que, entre d’altres resultats, abocà en la possibilitat d’editar els quaderns CREO. Els tres primers números de la col·lecció duien per títol Les reunions, Els projectes, i Els equips. Posteriorment, Fernando de la Riva vingué a impartir un curs de 16 hores sobre Metodología de la promoción asociativa. Cómo impulsar y fortalecer la participación en el tejido asociativo en los procesos de desarrollo local.  

“En la dècada dels 60 del segle passat, la vida social i cultural de Torrent, com la dels altres pobles de l’Horta Sud, transcorria entre endormiscada i tediosa. Els mitjans de comunicació s’encarregaven de mesurar-nos les notícies i la censura permanent ens havia acostumbrat a no mirar cap a fora només que allò justet. Malgrat tot, hi havia persones, sobretot joves, que n’estàvem cansades d’eixa monotonia i demanàvem saber, conèixer, sentíem la necessitat de dialogar, de participar, de comprometre’ns”

Posats dins del món associatiu, Vicent Comes i jo ens reunim amb Jesús Martí —aleshores Tècnic d’animació juvenil de l’Ajuntament de Quart de Poblet i hui Director General de l’IVAJ— i amb Julio Huerta —aleshores Tècnic d’animació juvenil a l’Ajuntament de Manises i ara Director de la Fundació Horta Sud— per tal d’explorar vies de col·laboració. Com a resultat d’aquell encontre començà a publicar-se la revista Papers Associatius de l’Horta i es va crear el Foro d’Associacions de l’Horta Sud.  

Amb l’entrada del nou mil·lenni, Vicent Comes em substituix com a president de la Fundació Horta Sud, l’activitat de la qual s’orientarà en avant, més intensament, cap a l’acció amb les associacions de la comarca sense abandonar les tres línies d’actuació abans esmentades. Queda així demostrat que entre la primera etapa de la Institució i l’actual hi ha un denominador comú: l’acció social. 

Després d’este resum històric puc dir que, al meu entendre, la Fundació ha sabut adaptar-se i evolucionar al ritme dels temps, tot respectant els objectius fundacionals. Si fa 50 anys els camins eren estrets, intransitables, potser perillosos… ara són oberts, còmodes i abundants. Si fa 50 anys els objectius prioritaris eren la informació, la formació, la democràcia… ara ho són la motivació, la participació i la cooperació. Així avança la Fundació Horta Sud des de fa mig segle, per diferents vies però sempre en la mateixa direcció: el foment de la vida associativa. I que siga per molts anys!