A propòsit de la comarca

Foto: Picassent 21

“No sols és la proximitat física dels pobles del voltant, sinó també la realitat de la vida quotidiana que ens uneix per conviure. Són freqüents les visites als mercats d’altres pobles, és freqüent anar a les festes d’altres pobles, és freqüent inclús tindre quadrilla d’amics d’altres pobles, molts casaments es produeixen en parella d’altre poble, etc. És a partir de tot açò que comence a vore que a tota la comarca tenim multitud de realitats, problemes, etc., semblants, i que les solucions o possibles accions a prendre són molt paregudes a tots els pobles de la rodalia (comarca)”

“Les campanetes de Torrent el sol fora i ploguent”… Era un acançoneta que cantàvem els xiquets de Picassent quan jo era menut i quan segons d’on venia el vent i la tronada (generalment d’estiu) se sentien de lluny les campanes de Torrent. 

“On aneu?: al Cristo (cara contenta). D’on veniu?: del Cristo (cara trista i cansada). Es referia a les festes del Crist de Silla que es celebren al mes d’agost. 

Estem a les primeries dels anys 60 del segle passat. A Picassent ha vingut un vicari nou que porta algunes innovacions per a l’acció catòlica. Es tracta d’un sistema de treball que diuen “revisió de vida”, que comporta analitzar i jutjar casos, situacions, etc., de la vida real i a partir d’eixe anàlisi actuar per a solucionar, millorar, aclarir, o el que calga allò que s’ha estudiat. Allò se n’ix de la “normalitat” dels cercles d’estudi de l’acció catòlica tradicional. Era la JARC (Joventut Agrícola Rural Catòlica). Prompte venen al poble responsables diocesans que ens posen al dia. L’organització que porten és comarcal; hi ha un responsable comarcal que coordina-dirigeix-ensenya les accions i/o els treball a fer. És el meu primer contacte amb el fet comarcal. 

Des de la JARC es promociona el que dèiem una campanya anual que des de nivells nacional, diocesà, comarcal i finalment local intenta incidir en el lema de la campanya. 

La campanya sempre porta un eslògan enunciatiu d’algun problema/situació que s’acopla a cada poble. 

No sols és la proximitat física dels pobles del voltant, sinó també la realitat de la vida quotidiana que ens uneix per conviure. Són freqüents les visites als mercats d’altres pobles, és freqüent anar a les festes d’altres pobles, és freqüent inclús tindre quadrilla d’amics d’altres pobles, molts casaments es produeixen en parella d’altre poble, etc. És a partir de tot açò que comence a vore que a tota la comarca tenim multitud de realitats, problemes, etc., semblants, i que les solucions o possibles accions a prendre són molt paregudes a tots els pobles de la rodalia (comarca). Aprofundint en la temàtica comence a vore també que cal anar oblidant-se un poc la “política de campanar” i tindre un pensament més ample: la comarca. 

El que inicialment conec i participe en la JARC vaig ampliant a altres sectors de la vida i entre en contacte amb altra gent que pel mateix camí o per altres senten inquietuds comarcals. Participe com a membre actiu a l’inici dels tràmits per a la creació del que uns anys després serà la Fundació Horta Sud. De forma pareguda també participe a l’IDECO de l’Horta Sud i amb una dedicació més intensa a La Nostra Escola Comarcal. 

Molt per damunt d’açò seria la meua visió del fet comarcal.