La importància de la societat civil

“Davant els perills que afrontem com a societat, caldria fer l’esforç tant per part de la societat civil com del poder polític d’equilibrar les forces i les mediacions entre ells, assolir i posar en pràctica un compromís conjunt en favor de la llibertat, el respecte i la igualtat que tinga com a fruit que la ciutadania passe de la passivitat a l’activitat i a la participació com a resultat d’un important despertar de la societat civil”

En una democràcia, la societat civil és el conjunt format per  la diversitat de ciutadans que actua per a influir en aspectes de l’ámbit públic que afecten a tots els individus que conformen la societat i que estan fora de les estructures de govern i del poder econòmic. Així, és l’espai de vida social organitzada,  autogenerada, independent, autònoma de l’Estat i que ha d’actuar dintre el marc normatiu, siga el legal o el de les regles compartides.

Involucra a ciutadans actuant col·lectivament en una esfera pública per a expressar els seus interessos, necessitats i idees en relació a temes com salut, educació, benestar social,  desenvolupament, cultura, etc. Intercanviant informació i coordinant-se en accions que els porten a assolir objectius en relació al bé comú, sense cercar més benefici ni poder  polític directe ni indirecte.

En un marc de pluralisme, hi estaria el conjunt de moviments i d’organitzacions socials que, a més de plantejar nous principis i valors, noves demandes sociales, atenen i controlen el respecte efectiu als drets que ja es tenen. Seria aquest un component essencial, garant, actiu i transformador que interpel·la al poder polític de qualsevol nivell i intenta mediar amb ell. Son exemples d’institucions de la societat civil les organitzacions no lucratives, les institucions solidaries, les associacions de ciutadans, els sindicats, els col·legis professionals, les associacions veïnals…

Resulta favorable per a la democràcia en tant que constitueix una espècie d’escola per a la participació, així como una barrera que dificulta que l’Estat ocupe monopolísticament els espais socials o que els margine, com a conseqüència de la primàcia de la relació Estat-Mercat, i més en un temps de tan ampla globalització.

Com es pot veure, per a que la societat civil puga desenvolupar la seua activitat de manera fruitosa per a la societat de la que naix i forma part, serà indispensable que s’estableixca una adequada correlació o un equilibri entre las seua capacitat d’actuació i d’influència i la que exerceix el poder polític des del seu estatus privilegiat. A més, seran també necessàries l’autonomia i la independència  de la pròpia societat civil doncs, si no es donen, afectaria a la seua essència i passaria a ser instrumentalitzada per altres poders, amb més medis i capacitats reconegudes.

Així, la societat civil deurà defensar i protegir la seua independència i autonomia, malgrat que li supose més esforç en la seua dinàmica, no entregant-se ni intentant ser un braç més del poder polític, situació tal vegada més facilitadora a curt termini, però que, com ja hem dit, alteraria la seua essència i concepte.

Correlativament, el poder polític, en tots els seus àmbits i nivells, deurà respectar esta autonomia i independència de la societat civil, el que no vol dir que no recolze i la tinga en compte, doncs, en definitiva, aquella és la seua base de legitimació i pot ser ben profitosament orientadora de l’activitat política. El poder polític deurà, en conseqüència, esforçar-se en no capitalitzar els projectes, actuacions ni els resultats de les actuacions de les institucions que conformen la societat civil, per molt que li puga convenir.

Malauradament no és difícil trobar-se davant d’actituds del poder polític totalment opostes al que s’ha dit.

I açò és un error que comporta greus conseqüències: quan el poder polític ocupa totalment l’esfera social, engolint l’actuació i resultats de la societat civil, comença a convertir-se en un proveïdor total de serveis que només té en compte a la societat civil amb la finalitat de legitimar-se, veient-se el resultat de que a major ocupació de l’esfera social per part del poder polític, menor presència i transcendència de la societat civil, que no és respectada ni tinguda en compte des de la perspectiva de la seua funció, característiques essencials i finalitats. I la societat civil no és tan sols una font de legitimitat.

No podem perdre de vista que el fet de que el poder polític ocupe totalment l’esfera del social el que fa és bloquejar el potencial creatiu i crític de la societat civil, fomentar el consum passiu i l’apatia ciutadana, la disminució de la participació, el desencís d’allò polític i l’abstenció que pot dur a que es consolide l’emergència de orientacions i de forces polítiques no desitjades, com acabem de veure recentment de ben a prop.

I, també, el fet que, en neutralitzar-se així l’actuació de la societat civil, les estructures de poder no es senten observades ni interpel·lades, governant de vegades només en el pla del formal. És a dir, sense tindre en compte les vertaderes necessitats de la societat i, amb la mirada orientada principalment als interessos del partits al qual pertanyen els qui governen.

“Així, la societat civil deurà defensar i protegir la seua independència i autonomia, malgrat li supose més esforç en la seua dinàmica, no entregant-se i intentant ser un braç més del poder polític, situació tal vegada més facilitadora a curt termini però que alteraria la seua essència i concepte”

Així les coses, davant d’aquests perills caldria fer l’esforç tant per part de la societat civil com per la del poder polític, d’equilibrar les forces i les mediacions entre ells, assolir i posar en pràctica un compromís conjunt en favor de la llibertat, el respecte i la igualtat que tinga com a fruit que la ciutadania passe de la passivitat a l’activitat i a la participació com a resultat d’un important despertar de la societat civil. La participació ciutadana entesa com un medi d’enfortir la societat civil perquè li incorpora vigència i visibilitat.

En una democràcia, la participació activa de la ciutadania és el factor que materialitza els canvis, pel que és necessari que entre els governants i els ciutadans s’estableixca un autèntic diàleg, no sols formal o justificador, per assolir objectius comuns. Democràcia amb una forma de govern justa i convenient per a viure tots amb harmonia.