La comarca de l’Horta Sud. El seu futur a la llum de la intel·ligència col·lectiva

“La realitat de l’Horta Sud és complexa; però farem un gran pas si podem estudiar i reflexionar sobre els desitjos de millora que somiem. L’estudi gradual i rigorós de les realitats contemporànies de la nostra Comarca podem ensenyar-nos el camí per dirigir-se cap a aquest futur desitjable”

Les persones que vivim a l’Horta Sud o formem part de les seues fundacions, cooperatives, institucions, societats, comissions…, intentem despertar emocions quan reflexionem sobre l’espai geogràfic i sentimental on transcorre la nostra vida i, especialment, quan tenim la certesa que estem ajudant a construir noves realitats que ajuden a viure millor a tots. A la fi i a la cap el temps no deixa de ser un relat sobre les aventures que somiem, aquelles que repercuteixen sobre els horitzons socials i culturals actuals i que ajuden a posar uns bons fonaments al futur del lloc on vivim. 

 L’any 1971 el professor Burriel de Orueta publicava la seua tesi doctoral La Huerta de Valencia, Zona Sur. Estudio de Geografia Agraria. Sempre he pensat que aquell estudi era el punt de partida “geogràfic” del que després hem nomenat l’Horta Sud. Eugeni Burriel comentava que havia estudiat el marge dret del riu Túria o Horta Sud perquè considerava que el riu Túria havia arribat modernament a crear una vertadera diferenciació entre el sud i el nord del seu curs. La part sud posseïa una concentració molt notable d’establiments industrials i l’aglomeració de persones era ja en aquells moments més urbana que rural. 

Uns mesos més tard, el 3 de novembre de 1972, per iniciativa de la Caixa d’Estalvis de Torrent, va nàixer com a fundació privada l’Institut Pro-Desarrollo amb l’objectiu de promoure i coordinar tots els esforços encaminats a aconseguir el desenvolupament comunitari de Torrent i dels pobles de la comarca. El concepte “comarca” aplicat al nostre territori naixia acompanyant les profundes transformacions estructurals que estaven produint-se.  

Uns pocs anys més tard, durant la transició democràtica, amb el naixement de les Comunitats Autònomes, va ser quan augmentà l’atractiu comarcal com a centre d’interés d’associacions culturals, empresarials, polítiques, culturals i pedagògiques. El 1981, amb motiu del 75 aniversari de la Caixa d’Estalvis de Torrent, es va presentar El reflejo formal de la historia en el territorio de l’Horta-Sud, un magnífic estudi, on es reclamava que l’Horta Sud devia ser entesa i valorada autònomament i no com a “mera reserva para el crecimiento de la gran urbe central”. D’aquell estudi es va editar una col·lecció d’imatges dirigida als alumnes d’EGB de la comarca on es pretenia “fomentar la identidad de los habitantes de l’Horta-Sud, reafirmando su vocación comarcal”. El mateix any, el concurs d’idees llançat per Caixa de Torrent accelerava la participació i afirmació comunal. 

La transició democràtica va propiciar un dinamisme cultural que aviat es concretà en un nombre extraordinari de projectes on el fet comarcal va adquirir protagonisme. De seguida, publicacions, debats, investigacions, llançaren propostes d’estudi o de  millora del nostre entorn. 

El nom Horta Sud aplicat al nostre entorn es consolida els primers anys huitanta amb el naixement de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (1981), la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta-Sud (1982), i publicacions com L’Horta (1978-1981) o 7 Dies de la Comarca (1983-1985) que, al costat de l’Institut Pro-Desarrollo i d’altres institucions, com La nostra Escola Comarcal o La Florida, obriren el camí per posar nom al territori que preteníem vertebrar. L’IDECO naixia com un “intent de recuperar la memòria històrica de l’Horta Sud i, al mateix temps amb un desig de delimitar-la i de crear la consciència comarcal necessària que portara a la seua institucionalització”. Ben aviat es demanava una planificació educativa comarcal justificada per la seua importància però també perquè ja s’havien produït acords en altres serveis com bombers, escorxadors o en l’eliminació de residus sòlids. Calia també una representació gràfica de la Comarca i es considerava de gran interés dibuixar i fer arribar mapes de l’Horta Sud a les escoles, el que ens “permetria parlar de comarca”, es deia. La participació del professorat era vital per ajudar a explicar la identitat comarcal; així que, l’any, 1983, es va fundar l’Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta Sud que tenia com a objectiu “la formació permanent i la renovació pedagògica dels professionals de l’ensenyament en el marc de la comarca de l’Horta Sud” . I, dos anys més tard, el 1985, naixia el Centre de Professors de Torrent, que ràpidament consolidaria la visió comarcal educativa a través d’innumerables publicacions didàctiques sobre el nostre espai geogràfic.  El Mapa Comarcal de l’Horta Sud es presentava aquell mateix any i era el delegat del Govern a la comunitat autònoma, el professor Eugeni Burriel, autor de la tesi sobre l’estudi agrari de la nostra comarca,  el que va fer la presentació del mapa. Per cert, al mateix acte, el diputat a les Corts Valencianes i professor de la Facultat d’Econòmiques, Victor Fuentes, presentava el Grup d’Estudis i Documentació per ajudar a les institucions al coneixement de l’Horta Sud. Poc després l’Institut Pro-Desarrollo editava la Guia de recursos socials i culturals (1986) i se celebrava el Primer Aplec d’Ensenyants de l’Horta-Sud (novembre de 1986); també s’editava el quart volum dels Annals (1986), començava la col·lecció Monografies de l’Horta-Sud (1988) o es convocaven els primers premis d’Investigació comarcal (1988). Durant aquests anys grups entusiastes d’investigadors es dedicaren a estudiar la història local i comarcal amb ànims d’analitzar i reflexionar sobre la nova situació política. La comarca de l’Horta Sud demostrà una gran vitalitat. El CEP, a més, editava, gràcies a l’ajut de l’Institut Pro-Desarrollo, desenes de materials didàctics.  

El procés de normalització lingüística mamprés per la Generalitat Valenciana avançava després de la promulgació de la Llei d’Ús i ensenyament del Valencià (1983). La normalització de les demarcacions territorials va ocupar a la conselleria d’Administració pública molts anys. Així, l’any 1994, encara que estava aprovada la Mancomunitat de municipis de l’Horta Sud des de 1982, quan la conselleria d’Administració pública publicà la Denominació oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana, al citar la llista de demarcacions territorials de la província de València, feia referència al Consell Metropolità de l’Horta, que quedava integrat per L’Horta Nord, L´Horta Oest; València i L´Horta Sud. El nom Horta Oest venia a introduir una pàgina conflictiva en els desitjos de voluntat de la majoria; encara que el nom Horta Sud vivia ja intensament en la nostra cartografia sentimental.  

Molt s’ha fet al llarg d’aquests cinquanta anys per part de la Fundació i les institucions de l’Horta Sud; hem passat la prova del temps; així és que vaja per davant el nostre reconeixement a totes les persones que, amb la perspectiva que donen els anys, valorem el seu treball on es demostra el caràcter intel·ligent,  militant, reivindicatiu, de les accions per demostrar les grans possibilitats de l’Horta Sud. La protecció del patrimoni, l’animació social i comunitària, la investigació, la formació, la solidaritat amb altres institucions, la informació, el debat…, han estat àmbits d’actuació prioritària al llarg d’aquests cinquanta anys. Al llarg del temps s’han desenvolupat noves recreacions culturals i socials que, n’estic convençut, han ajudat a demostrar que les persones de la Comarca participem en una empresa comuna que té com a objectiu sostindre l’esperança d’un futur social, cultural, econòmic que ens il·lusiona i es construeix cada dia. La llavor de la Fundació està ampliant els nostres horitzons personals amb noves idees que ens influeixen. La Fundació també ha demostrat la seua experiència en la reflexió del nostre entorn i cada moment que passa tenim un coneixement més exhaustiu de la Comarca:  coneixem el seu cor i podem gaudir del sentit de Comunitat. Gràcies, doncs, a tots els que han estudiat i confiat en aquesta xicoteta pàtria, l’Horta Sud. 

“A la fi i a la cap el temps no deixa de ser un relat sobre les aventures que somiem, aquelles que repercuteixen sobre els horitzons socials i culturals actuals i que ajuden a posar uns bons fonaments al futur del lloc on vivim”

I el futur? A la nostra Comarca vivim persones que lluitem cada dia per arribar a aconseguir les nostres utopies. Així és que em fa il·lusió pensar que la Fundació podria arribar a ser una espècie de sisé sentit de la Comarca gràcies a la seua voluntat d’investigar, comprovar, comparar o animar; també per unir a la gent amb un itinerari de treball clar que presente un horitzó comprensible i avaluable. La definició geogràfica de la Comarca i dels municipis que en formen part comporta també una definició dels àmbits d’estudi i de les investigacions que es deuen complir per convertir-se en aquest sisé sentit, clarivident, intuïtiu, que es compromet a aconseguir aspiracions emergents, i a vegades quasi desconegudes, adaptades al marc cronològic de l’any 2030.  

Idees, busquem idees… Perseguim el somni de descobrir les millores a introduir en la Comarca.  Cal investigar les situacions reals de les persones que viuen ací amb un afany de generar oportunitats de millora perquè els ciutadans que viuen als nostres pobles continuaran sent els protagonistes de la Fundació. Cal també formular les hipòtesis que porten a crear una biblioteca de possibilitats i millores de vida. L’elaboració d’indicadors econòmics, educatius, socials, culturals… seran el pas previ per a portar endavant els estudis i la posterior avaluació continuada dels objectius fixats. 

Un període de temps concret, deu o més anys, permet redactar i aplicar els indicadors d’anàlisi referents a situacions o problemes que es consideraren urgents (treball, protecció social, entorn físic saludable, cultura, formació professional, cohesió i participació social, medi ambient…). La seua discussió posterior, les aportacions de les institucions que participen en els estudis i la comunicació i aplicació dels resultats són instruments d’obligada valoració per als anys vinents. 

La Fundació Horta Sud genera valor econòmic, social i cultural. El context de la Comarca i els seus àmbits d’estudi són la seua font d’inspiració i objectiu dels seus treballs, encara que sempre cal preguntar-se si es pot generar més valor. Treballar els sistemes de gestió de la informació que aporten talent; comunicar sistemàticament els resultats de les investigacions, debats o els compromisos a complir; redactar indicadors econòmics, socials o ambientals;  organitzar concursos d’idees; planificar interessos futurs de la Comarca; facilitar el camí de la innovació; prioritzar temes d’estudi; concretar el temps de duració de les investigacions; discórrer  els camins que porten al final desitjat, etc., ajuden metodològicament a aconseguir els objectius.  

L’anàlisi estructural de la comarca és vital. L’economia, les empreses, la qualitat de vida, el medi ambient, les comunicacions, la generació de feina, la cohesió territorial, les noves oportunitats, la formació professional comarcal, etc., són decisives i formen part dels compromisos ja adquirits o que es devien adquirir. Les idees apareixen tenaçment una i una altra vegada; de segur que moltes de les propostes que escric a continuació han estat treballades; de qualsevol forma, amb molta humilitat, amb elles, intente incorporar la meua mirada sobre les possibilitats infinites dels raonaments i els debats de la Fundació de l’Horta-Sud. 

1. L’Horta Sud i la necessària complementarietat dels estudis municipals i comarcals: Conéixer prèviament els estudis i investigacions que fan cadascú dels Ajuntaments i la Mancomunitat de la comarca és probablement un somni difícil de complir però cal intentar-ho. Poder introduir en les investigacions municipals visions comarcals permetrà que els estudis locals siguen complementaris. Aquesta complementarietat mantindrà l’epicentre econòmic o social, de forma cooperativa, en el conjunt de l’Horta Sud. Construir un repositori d’estudis municipals i comarcals servirà perquè visitants tranquils, encara que molt interessats, troben la ruta fàcil per a descobrir noves localitzacions empresarials.

Prendre decisions comunes sobre temes d’investigació (polígons industrials i comunicacions;  feines directes o indirectes; formació d’equips de treball o polítiques de gènere; benestar i hàbits saludables…) poden posar en el camí de la Comarca a viatgers interessats per l’economia.  La complementarietat comarcal i el rigor intel·lectual a l’hora de realitzar els estudis i comunicar-los són necessaris. Les  iniciatives econòmiques a l’atzar són ben bé impossibles.  

2. L’Horta Sud i l’articulació dels seus ecosistemes econòmic, social i mediambiental, sostenibles i a llarg termini. L’Horta Sud té en els seus pobles, empreses, vies de comunicació, paisatges, en la seua gent, els grans elements de seducció. Aconseguir la seua prosperitat requereix una metodologia  d’investigació, d’anàlisi i de gestió de les conclusions. Arribar a una definició mediambiental rigorosa de la Comarca, per exemple, pot produir grans titulars nacionals i internacionals. Davant d’aquesta declaració i d’altres del mateix estil sempre hi haurà gent interessada a conéixer millor aquest espai. Així, la Fundació, pot ajudar a seduir la inversió estranya a partir, per exemple, de la redacció, investigació i posterior difusió dels resultats  dels indicadors de desenvolupament sostenible de la comarca.  

Cal analitzar amb rigor l’àmbit comarcal present: els espais i els habitatges; les comunicacions i la localització industrial;  els centres de formació i les demandes de treball; el percentatge de dones en els treballs i els llocs directius que ocupen. La informació ens pot permetre detectar centres neuràlgics de creixement comarcal. Detectar oportunitats de feina o d’inversió augmentaran la cadena de valor del territori; tindrem també més arguments per demanar la millora de les infraestructures: des de les vies de comunicació fins al nombre de recàrregues dels cotxes elèctrics. 

3. L’Horta Sud i el talent. Un laboratori d’idees.  Necessitem el concurs de la gent de l’Horta Sud, de gent compromesa, de persones que s’hi interessen per descobrir mesures de millora. La Fundació, ella mateixa, pot ser un laboratori d’idees; però també una entusiasta animadora de la creació de Labs municipals. La destrucció de feina converteix l’expectativa d’aconseguir-la en objectiu del laboratori d’idees i les anàlisis que patrocinem poden facilitar l’elaboració de previsions de millora. Les aportacions de la gent als Lab tenen un gran avantatge: proporcionen idees sorprenents. Podríem analitzar els festivals de música a la comarca? Mobilitzaran molts diners els anys vinents. Com aconseguir finançament per constituir “incubadores” comarcals? El disseny d’espais maker locals o comarcals o l’assessorament jurídic per ajudar a emprenedors, poden aportar nous somnis col·lectius? Facilitar la recepció de les noves idees i posar en contacte a persones que demostren interés pot ser un altre objectiu. En aquest sentit la Fundació també pot comptar amb la Universitat per establir convenis de col·laboració. Pot ser bo crear una narrativa sobre el futur de la Comarca que possibilite l’atracció de talent global, recursos i inversió. Quan  passegem pels nostres termes ens agradarà descobrir aquelles iniciatives intel·ligents  que tots esperem trobar en els millors llocs; i no es tracta solament de convertir cadascun dels nostres municipis en una smart city; de fet tots ho seran en uns pocs anys. 

4. L’Horta Sud, “ecosistema blau” de la innovació. Què deuríem de fer per aconseguir que la nostra Comarca arribe a ser un referent en la innovació?  Què hem d’investigar? Quins són els indicadors que defineixen un “espai innovador”? Quins estudis podem generar per aconseguir-ho?  Amb quines institucions? Quantes empreses de la Comarca podrien considerar-se  “innovadores”? En quins aspectes productius? Quin és l’estat actual de la Comarca respecte a aquest tema? On podríem arribar? En quant de temps? Com mesurarem els avanços? Cal estudiar els models de ciutats on vivim; els patrons o pautes que organitzen cadascun dels nostres pobles. Això ens podria ajudar a crear metodologies de treball comunes entre els Ajuntaments de la Comarca. Quina representació tenim de la tecnologia creativa al nostre espai comarcal? Descobrir la innovació dispararà  les expectatives dels estudis que fem. 

5. L’Horta Sud i el treball remot. A causa de l’epidèmia de Covid quasi el 50% de les empreses han assumit aquest format laboral. El treball de les oficines s’ha traslladat a casa. Treballs que estaven a la ciutat de València o a Madrid ara es fan des dels nostres municipis de l’Horta Sud. Moltes persones han descobert aquests dos darrers anys els avantatges de lloguers, menjars, preus, espais…, dels nostres “pobles urbans” per viure i treballar en ells. Quins productes i serveis necessiten aquestes persones? Podem estudiar què significa aquest model de vida als nostres pobles? La Fundació podria ajudar a definir, concretar i divulgar les condicions  idònies per a realitzar aquests tipus de feines. Es podrien redactar uns protocols que acabaren amb les pors interiors sobre aquests treballs i obriren els ulls de les noves escales de valor comarcals. 

6. L’Horta Sud, l’activisme i els moviments socials. Viure a l’Horta Sud permet enllaçar veus de molts pobles per a crear veus comunes. Què pensa la gent de la Comarca respecte al canvi climàtic, les polítiques de gènere, el cicloturisme, les exposicions culturals o l’estalvi d’energia? La Fundació ja té experiència en facilitar actuacions i pensaments “comarcals” comuns que poden beneficiar a tots els municipis.  Quines temàtiques són les més valuoses o prioritàries? Com podem ajudar a “l’enginyeria social” de la comarca? Com convertir la Fundació en patrimoni de tots? En aquest sentit, la Fundació pot tindre subscriptors? Es podrien inscriure empreses que pagaren una quota per ajudar a realitzar  les investigacions i rebre les conclusions? Quantes persones poden regalar la seua experiència executiva en fer possibles altres experiències? 

7. L’Horta Sud i l’esperança universal que proporciona l’educació. Caldria que la Fundació tinguera una dedicació especial a l’educació. Treballar sobre com aconseguir millorar els indicadors de lectura dels alumnes (Pisa) o conéixer les  competències i habilitats professionals més demandades per les empreses de la comarca multiplicarien les possibilitats de treball dels alumnes. Podria ser interessant tindre contactes amb els mestres de les escoles i instituts; també de les escoles universitàries de la Comarca, com La Florida o el Centre de Professors (Cefire) de Torrent. Els recursos didàctics sobre l’Horta Sud són ingredients crucials de la identitat comarcal. Preocupar-se per la formació en informàtica, la programació i gestió de dades, la intel·ligència artificial, la formació digital (la quarta revolució industrial) o el tipus de formació que haurien de impartir els Instituts de Formació Professional, millorarà la vida de la gent de la comarca. La bona imatge reforçarà la consciència del saber comarcal sent conscients que els inversors tenen sempre una bona relació amb el saber. 

8. El campus Horta Sud de la cultura popular. La cultura popular és la clau de l’èxit de la identitat. El Museu Comarcal, l’Institut d’Estudis Comarcals, les Associacions locals d’estudis, els Congressos, les Associacions festives, les Biblioteques, els Premis literaris o d’investigació…, allarguen i justifiquen la memòria de l’Horta Sud. Cal conéixer les convocatòries que es publiciten; cal saber les esperances intel·lectuals dels diferents grups de treball. És important redactar els indicadors dels itineraris artístics de l’Horta Sud; o de la gestió dels animadors culturals, les exposicions, les obres de teatre, els concerts, les bandes de música, les biblioteques locals… Caldrà difondre la necessitat dels oficis culturals o donar a conéixer  el consum de cultura a través de les xarxes o suggerir la complementarietat entre les programacions culturals dels diferents Ajuntaments. La proximitat dels pobles ens facilita compartir desenes d’actes comunitaris. La relació cultural, com un acte de compromís, volgut entre els veïns de la Comarca, es converteix en un gran tresor. 

9. Les empreses de l’Horta Sud, excel·lents reputacions en solidaritat. La Fundació pot assessorar  a les empreses per aconseguir una bona imatge solidària. Si no està fet ja, caldria definir el perfil d’empresa solidària a l’Horta Sud. Quins indicadors defineixen la solidaritat d’una empresa. Orientar les nostres empreses per desenvolupar programes d’aprenentatge o creativitat en la nostra o altres comarques, i en altres parts del món, ajuda a construir  inesperades gosadies que ens beneficien a tots. L’acte solidari de l’empresa farà que la imatge de l’Horta Sud quede de forma perenne en l’autobiografia de les persones.  

10. L’Horta Sud. La perifèria és desitjable.  L’Horta Sud ocupa una situació perifèrica a la ciutat de València; però ja fa temps que hem convertit allò que és perifèric en alguna cosa exòtica, desitjable. Els nostres municipis, per la seua qualitat de vida, poden guanyar atractiu per a les persones que teletreballen, tant valencianes com persones d’altres comunitats o de llocs més llunyans. El teletreball significa un gran canvi respecte a la demanda d’habitatges ben condicionats. Tots busquem qualitat de la vida i  bones comunicacions amb la ciutat de València i altres indrets. Atraure a emprenedors gràcies al clima, comunicacions, espais maker, facilitats per trobar locals, activitats culturals, ambient humà…, poden ajudar a la localització de persones que teletreballen; també a estudiants estrangers o a noves companyies industrials.  Desenvolupar els indicadors per ajudar a definir els nostres pobles com a llocs desitjables pot significar també descobrir les necessitats i demandes que generen aquests nous espais. 

“Idees, busquem idees… Perseguim el somni de descobrir les millores a introduir en la Comarca.  Cal investigar les situacions reals de les persones que viuen ací amb un afany de generar oportunitats de millora perquè els ciutadans que viuen als nostres pobles continuaran sent els protagonistes de la Fundació. Cal també formular les hipòtesis que porten a crear una biblioteca de possibilitats i millores de vida”

La realitat de l’Horta Sud és complexa; però farem un gran pas si podem estudiar i reflexionar sobre els desitjos de millora que somiem. L’estudi gradual i rigorós de les realitats contemporànies de la nostra Comarca podem ensenyar-nos el camí per dirigir-se cap a aquest futur desitjable. Devem insistir en les potencialitats: el teixit empresarial; la cadena de subministres industrials, la bona comunicació amb València o Madrid; el bon sistema educatiu; la riquesa cultural i natural; la cultura de proximitat amable de la seua gent… El nostre futur implica aconseguir la millora de la feina de les persones eliminant la desigualtat. La Fundació Horta-Sud pot ajudar a vertebrar sòlidament, solidàriament, intel·lectualment, la Comarca i aconseguir l’èxit col·lectiu.  La Fundació pot convertir-se en un proveïdor d’estratègies de desenvolupament comarcal i exercir un lideratge intel·lectual. La inspiració sobre els temes a investigar; l’eficiència en la investigació, l’accessibilitat dels resultats, la seua avaluació, la col·laboració amb les institucions administratives comarcals, facilitarà liderar les noves investigacions. Serà vital fer pedagogia comarcal perquè les investigacions tinguen una gran difusió. Cal insistir en aspectes que es començaren a treballar als inicis dels anys vuitanta: les capacitats industrials, socials, culturals i artístiques dels seus pobles; l’anàlisi dels seus centres de formació professional; l’edició de materials didàctics per l’estudi de la Comarca. La Fundació ha de continuar el debat sobre la qualitat de vida: la feina, l’emprenedoria, l’educació, el medi ambient, els serveis, la innovació.  Caldrà també donar a conéixer les  metodologies de treball que fem servir  tenint sempre en compte que la gent de la Comarca reclama la mirada de tots.