La comarca de l’Horta Sud. El seu futur a la llum de la intel·ligència col·lectiva

“La realitat de l’Horta Sud és complexa; però farem un gran pas si podem estudiar i reflexionar sobre els desitjos de millora que somiem. L’estudi gradual i rigorós de les realitats contemporànies de la nostra Comarca podem ensenyar-nos el camí per dirigir-se cap a aquest futur desitjable”

Les persones que vivim a l’Horta Sud o formem part de les seues fundacions, cooperatives, institucions, societats, comissions…, intentem despertar emocions quan reflexionem sobre l’espai geogràfic i sentimental on transcorre la nostra vida i, especialment, quan tenim la certesa que estem ajudant a construir noves realitats que ajuden a viure millor a tots. A la fi i a la cap el temps no deixa de ser un relat sobre les aventures que somiem, aquelles que repercuteixen sobre els horitzons socials i culturals actuals i que ajuden a posar uns bons fonaments al futur del lloc on vivim. 

 L’any 1971 el professor Burriel de Orueta publicava la seua tesi doctoral La Huerta de Valencia, Zona Sur. Estudio de Geografia Agraria. Sempre he pensat que aquell estudi era el punt de partida “geogràfic” del que després hem nomenat l’Horta Sud. Eugeni Burriel comentava que havia estudiat el marge dret del riu Túria o Horta Sud perquè considerava que el riu Túria havia arribat modernament a crear una vertadera diferenciació entre el sud i el nord del seu curs. La part sud posseïa una concentració molt notable d’establiments industrials i l’aglomeració de persones era ja en aquells moments més urbana que rural. 

Uns mesos més tard, el 3 de novembre de 1972, per iniciativa de la Caixa d’Estalvis de Torrent, va nàixer com a fundació privada l’Institut Pro-Desarrollo amb l’objectiu de promoure i coordinar tots els esforços encaminats a aconseguir el desenvolupament comunitari de Torrent i dels pobles de la comarca. El concepte “comarca” aplicat al nostre territori naixia acompanyant les profundes transformacions estructurals que estaven produint-se.  

Uns pocs anys més tard, durant la transició democràtica, amb el naixement de les Comunitats Autònomes, va ser quan augmentà l’atractiu comarcal com a centre d’interés d’associacions culturals, empresarials, polítiques, culturals i pedagògiques. El 1981, amb motiu del 75 aniversari de la Caixa d’Estalvis de Torrent, es va presentar El reflejo formal de la historia en el territorio de l’Horta-Sud, un magnífic estudi, on es reclamava que l’Horta Sud devia ser entesa i valorada autònomament i no com a “mera reserva para el crecimiento de la gran urbe central”. D’aquell estudi es va editar una col·lecció d’imatges dirigida als alumnes d’EGB de la comarca on es pretenia “fomentar la identidad de los habitantes de l’Horta-Sud, reafirmando su vocación comarcal”. El mateix any, el concurs d’idees llançat per Caixa de Torrent accelerava la participació i afirmació comunal. 

La transició democràtica va propiciar un dinamisme cultural que aviat es concretà en un nombre extraordinari de projectes on el fet comarcal va adquirir protagonisme. De seguida, publicacions, debats, investigacions, llançaren propostes d’estudi o de  millora del nostre entorn. 

El nom Horta Sud aplicat al nostre entorn es consolida els primers anys huitanta amb el naixement de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (1981), la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta-Sud (1982), i publicacions com L’Horta (1978-1981) o 7 Dies de la Comarca (1983-1985) que, al costat de l’Institut Pro-Desarrollo i d’altres institucions, com La nostra Escola Comarcal o La Florida, obriren el camí per posar nom al territori que preteníem vertebrar. L’IDECO naixia com un “intent de recuperar la memòria històrica de l’Horta Sud i, al mateix temps amb un desig de delimitar-la i de crear la consciència comarcal necessària que portara a la seua institucionalització”. Ben aviat es demanava una planificació educativa comarcal justificada per la seua importància però també perquè ja s’havien produït acords en altres serveis com bombers, escorxadors o en l’eliminació de residus sòlids. Calia també una representació gràfica de la Comarca i es considerava de gran interés dibuixar i fer arribar mapes de l’Horta Sud a les escoles, el que ens “permetria parlar de comarca”, es deia. La participació del professorat era vital per ajudar a explicar la identitat comarcal; així que, l’any, 1983, es va fundar l’Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta Sud que tenia com a objectiu “la formació permanent i la renovació pedagògica dels professionals de l’ensenyament en el marc de la comarca de l’Horta Sud” . I, dos anys més tard, el 1985, naixia el Centre de Professors de Torrent, que ràpidament consolidaria la visió comarcal educativa a través d’innumerables publicacions didàctiques sobre el nostre espai geogràfic.  El Mapa Comarcal de l’Horta Sud es presentava aquell mateix any i era el delegat del Govern a la comunitat autònoma, el professor Eugeni Burriel, autor de la tesi sobre l’estudi agrari de la nostra comarca,  el que va fer la presentació del mapa. Per cert, al mateix acte, el diputat a les Corts Valencianes i professor de la Facultat d’Econòmiques, Victor Fuentes, presentava el Grup d’Estudis i Documentació per ajudar a les institucions al coneixement de l’Horta Sud. Poc després l’Institut Pro-Desarrollo editava la Guia de recursos socials i culturals (1986) i se celebrava el Primer Aplec d’Ensenyants de l’Horta-Sud (novembre de 1986); també s’editava el quart volum dels Annals (1986), començava la col·lecció Monografies de l’Horta-Sud (1988) o es convocaven els primers premis d’Investigació comarcal (1988). Durant aquests anys grups entusiastes d’investigadors es dedicaren a estudiar la història local i comarcal amb ànims d’analitzar i reflexionar sobre la nova situació política. La comarca de l’Horta Sud demostrà una gran vitalitat. El CEP, a més, editava, gràcies a l’ajut de l’Institut Pro-Desarrollo, desenes de materials didàctics.  

El procés de normalització lingüística mamprés per la Generalitat Valenciana avançava després de la promulgació de la Llei d’Ús i ensenyament del Valencià (1983). La normalització de les demarcacions territorials va ocupar a la conselleria d’Administració pública molts anys.

Així, l’any 1994, encara que estava aprovada la Mancomunitat de municipis de l’Horta Sud des de 1982, quan la conselleria d’Administració pública publicà la Denominació oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana, al citar la llista de demarcacions territorials de la província de València, feia referència al Consell Metropolità de l’Horta, que quedava integrat per L’Horta Nord, L´Horta Oest; València i L´Horta Sud. El nom Horta Oest venia a introduir una pàgina conflictiva en els desitjos de voluntat de la majoria; encara que el nom Horta Sud vivia ja intensament en la nostra cartografia sentimental.  

Molt s’ha fet al llarg d’aquests cinquanta anys per part de la Fundació i les institucions de l’Horta Sud; hem passat la prova del temps; així és que vaja per davant el nostre reconeixement a totes les persones que, amb la perspectiva que donen els anys, valorem el seu treball on es demostra el caràcter intel·ligent,  militant, reivindicatiu, de les accions per demostrar les grans possibilitats de l’Horta Sud. La protecció del patrimoni, l’animació social i comunitària, la investigació, la formació, la solidaritat amb altres institucions, la informació, el debat…, han estat àmbits d’actuació prioritària al llarg d’aquests cinquanta anys. Al llarg del temps s’han desenvolupat noves recreacions culturals i socials que, n’estic convençut, han ajudat a demostrar que les persones de la Comarca participem en una empresa comuna que té com a objectiu sostindre l’esperança d’un futur social, cultural, econòmic que ens il·lusiona i es construeix cada dia. La llavor de la Fundació està ampliant els nostres horitzons personals amb noves idees que ens influeixen. La Fundació també ha demostrat la seua experiència en la reflexió del nostre entorn i cada moment que passa tenim un coneixement més exhaustiu de la Comarca:  coneixem el seu cor i podem gaudir del sentit de Comunitat. Gràcies, doncs, a tots els que han estudiat i confiat en aquesta xicoteta pàtria, l’Horta Sud. 

I el futur? A la nostra Comarca vivim persones que lluitem cada dia per arribar a aconseguir les nostres utopies. Així és que em fa il·lusió pensar que la Fundació podria arribar a ser una espècie de sisé sentit de la Comarca gràcies a la seua voluntat d’investigar, comprovar, comparar o animar; també per unir a la gent amb un itinerari de treball clar que presente un horitzó comprensible i avaluable. La definició geogràfica de la Comarca i dels municipis que en formen part comporta també una definició dels àmbits d’estudi i de les investigacions que es deuen complir per convertir-se en aquest sisé sentit, clarivident, intuïtiu, que es compromet a aconseguir aspiracions emergents, i a vegades quasi desconegudes, adaptades al marc cronològic de l’any 2030.  

Idees, busquem idees… Perseguim el somni de descobrir les millores a introduir en la Comarca.  Cal investigar les situacions reals de les persones que viuen ací amb un afany de generar oportunitats de millora perquè els ciutadans que viuen als nostres pobles continuaran sent els protagonistes de la Fundació. Cal també formular les hipòtesis que porten a crear una biblioteca de possibilitats i millores de vida. L’elaboració d’indicadors econòmics, educatius, socials, culturals… seran el pas previ per a portar endavant els estudis i la posterior avaluació continuada dels objectius fixats. 

Un període de temps concret, deu o més anys, permet redactar i aplicar els indicadors d’anàlisi referents a situacions o problemes que es consideraren urgents (treball, protecció social, entorn físic saludable, cultura, formació professional, cohesió i participació social, medi ambient…). La seua discussió posterior, les aportacions de les institucions que participen en els estudis i la comunicació i aplicació dels resultats són instruments d’obligada valoració per als anys vinents. 

“Idees, busquem idees… Perseguim el somni de descobrir les millores a introduir en la Comarca.  Cal investigar les situacions reals de les persones que viuen ací amb un afany de generar oportunitats de millora perquè els ciutadans que viuen als nostres pobles continuaran sent els protagonistes de la Fundació. Cal també formular les hipòtesis que porten a crear una biblioteca de possibilitats i millores de vida”

La Fundació Horta Sud genera valor econòmic, social i cultural. El context de la Comarca i els seus àmbits d’estudi són la seua font d’inspiració i objectiu dels seus treballs, encara que sempre cal preguntar-se si es pot generar més valor. Treballar els sistemes de gestió de la informació que aporten talent; comunicar sistemàticament els resultats de les investigacions, debats o els compromisos a complir; redactar indicadors econòmics, socials o ambientals;  organitzar concursos d’idees; planificar interessos futurs de la Comarca; facilitar el camí de la innovació; prioritzar temes d’estudi; concretar el temps de duració de les investigacions; discórrer  els camins que porten al final desitjat, etc., ajuden metodològicament a aconseguir els objectius.  

L’anàlisi estructural de la comarca és vital. L’economia, les empreses, la qualitat de vida, el medi ambient, les comunicacions, la generació de feina, la cohesió territorial, les noves oportunitats, la formació professional comarcal, etc., són decisives i formen part dels compromisos ja adquirits o que es devien adquirir.