L’Horta Sud cap a una comarca educativa

“El passat, el present i la planificació  de futur, ens mostren una immensa capacitat d’intel·ligència col·lectiva i col·laborativa que hem de saber aprofitar a la nostra comarca per habitar-la, per a transformar-la, per a millorar-la. Habitar la comarca des dels nostres pobles, l’hem de transformar en la nostra casa, el nostre lloc al món. Habitar-la en plenitud i transformar-la dia a dia”

Celebrem el 50 aniversari de la Fundació Horta Sud inicialment creada com a Institut Pro-Desarrollo a 1972. Felicitem a la Fundació i ens felicitem per  aquesta celebració. La Fundació continua complint amb la finalitat i els objectius pels quals fou creada: el desenvolupament de la Comarca i de les persones de tots i cada un dels pobles de l’Horta Sud. És doncs, un motiu d’enorme satisfacció i de responsabilitat aquesta celebració. Celebrar el passat però, sobretot, el futur per l’immens potencial que tenim. 

Vivim un moment decisiu per a repensar el fet comarcal. La pandèmia que hem patit recentment, les guerres, les crisis econòmiques, humanitàries, la crisi ecològica i tantes coses més, ens situen en un temps nou i canviant que no ens pot deixar indiferents. 

Cal analitzar el passat, valorar el present i, sobretot, imaginar, planificar i construir el futur. 

 SERÀ HORTA SUD. Amb aquesta sòlida i fonamentada afirmació la Fundació ha llançat l’estratègia comarcal a l’horitzó 2030, una fulla de ruta que implica un pacte. SERÀ per l’acció de la Fundació, de la Mancomunitat, dels Ajuntaments, de les institucions, de la societat civil. Entre tots SERÀ HORTA SUD com una realitat concreta i universal i farem que també a la nostra comarca es complisca l’Agenda Urbana 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible proposats per les Nacions Unides per a la vertebració i millora de qualitat de vida de la comarca i de la seua gent. Aquest motiu de celebració és un excel·lent motiu de reflexió, de valoració, d’anàlisi i, sobretot, d’albirar perspectives de futur tant de la Fundació com de la Comarca de l’Horta Sud: la seua raó de ser. 

L’Horta Sud és un espai viscut que es basa en una unitat territorial, històrica, cultural, funcional en tots els àmbits de la vida social; una vida comunitària, de sentiments, de relacions i llaços familiars, d’amistats, de proximitat de les persones dels 20 pobles que conformen la nostra estimada Comarca. 

 Les reflexions al seu voltant poden ser moltes i variades, sempre riques i es poden abordar des de moltes perspectives. 

 L’eix conductor d’aquesta aportació es la consideració de l’Horta Sud com a Comarca Educativa. El terme no és nou. Tenim una llarga trajectòria i, al meu parer, una de les nostres fortaleses. Però aquesta trajectòria s’ha d’actualitzar a l’horitzó de 2030. 

Em sent identificada i implicada en la construcció i vertebració de l’Horta Sud. 

 La meua vivència comarcal està centrada en l’àmbit educatiu, associatiu i polític local i comarcal. 

La primera experiència personal i conscient sobre la idea de comarca s’inicia a meitat dels anys 70 quan un grup de joves de diferents pobles prenem consciència comarcal a través del Moviment Junior al que pertanyíem, des dels diferents pobles de l’Horta Sud Iniciem, les primeres passes com educadors i educadores en l’educació en la fe i en el temps lliure de xiquets i xiquetes i adolescents. Les accions coordinades, les campanyes anuals, els campaments d’estiu, prenen una dimensió comarcal més enllà de cada poble. 

En eixos moments ja s’havia creat l’Institut Prodesarrollo tan necessari i decisiu per al desenvolupament de la Comarca.  

“L’Horta Sud és un espai viscut que es basa en una unitat territorial, històrica, cultural, funcional en tots els àmbits de la vida social; una vida comunitària, de sentiments, de relacions i llaços familiars, d’amistats, de proximitat, de les persones dels 20 pobles que conformen la nostra estimada Comarca”

Aquesta acció que superava i enriquia l’acció local fou potent, una gran força pel que fa a la qualitat humana, compromís, qualificació de les persones que iniciaven aquets camí educatiu i cultural i de les que vam aprendre tant -Benito Nemesio, Paco Nemesio, José Vicente Alabajos, Amparo Espeleta, Paco Puig, Paco Ros, Joaquina, Paco Pons, Mari Carmen Tordera,  José María Peiró…  

 Els inicis ens marquen. També a tots nosaltres. Unes  de les primeres lectures elementals i compartides en la nostra incipient formació com a educadors/es foren El Petit Príncep i Conducción y acción dinámica de grupo.  Per qué cite aquets dos llibres?  Vam interioritzar allò que diu el Petit Príncep: “No es veu res sense el cor”, i per altra banda, volem aprendre i aplicar tècniques i dinàmiques de grup, metodologies de participació i de dinamització. Aquests principis ens han acompanyat en eixe llarg camí de Comarca Educativa: educació, estima i dimensió comunitària. Així anàvem creixent. 

Si donem una ullada  a la vitalitat  comarcal d’aquell moment podem remarcar alguns fets que converteixen l’Horta Sud en pionera , com ho és ara també, en matèria d’associacionisme, en la tasca de les institucions i en el paper de la Fundació.  

Hem de remarcar que estàvem en plena Transició Democràtica, les expectatives i les esperances eren moltes. Un moment històric que comportava un nivell de participació social en tots els àmbits, una rellevància de la societat civil i una afirmació territorial important. En aquestes coordenades ens movíem ací, a casa nostra. 

L’Horta Sud ha estat pionera també en la creació de gabinets psicopedagògics municipals. A principis dels 80 tots els pobles de la comarca compten amb un Gabinet Municipal que acaba homologat per Conselleria d’Educació i es converteixen en un recurs extraordinari al camp de l’educació tenint en les línies d’actuació la prevenció primerenca, les aules d’educació especial, els tractaments de l’alumnat, la formació del professorat, l’orientació la formació a les famílies, l’atenció a les escoles de persones adultes, publicacions… 

Podem imaginar l’enorme potencial que té aquesta acció a nivell comarcal? Els gabinets estan presents en tots els pobles de la comarca. 

Cal destacar la importància de la creació de l’Escola La Florida l’any 77 basada en valors cooperatius i comarcals i que tant de fruit ha donat i dóna a nivell educatiu i social, així com Florida Universitària. No seria el mateix l’Horta Sud sense Escola La Florida. El seu paper és cabdal. 

La Nostra Escola Comarcal que ens ha aportat models de participació en educació des dels valors cooperatius i des de la innovació pedagògica. 

A  la dècada dels 80, es crea l’Institut d’Estudis Comarcal, tan compromés en la vertebració, en la recerca, la historia i la cultura comarcal i local. Com diu Joan Fuster: “Tota història, si es vol història total, ¿no haurà de començar per ser història local?” 

Aquet plantejament d’història local tan present també a la línia editorial de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, ens ha aportat pes, llum i color a la història local que va des de la recerca a l’aplicació didàctica a l’escola. 

L’any 82 els ajuntaments dels pobles de la comarca constitueixen la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud per tal d’articular les relacions i les accions municipals en eixa nova dimensió comarcal. No cal dir de l’evolució positiva i extraordinària de la Mancomunitat, del paper polític que ha jugat i exercit en la vertebració comarcal. Imprescindible. 

L’any 83 es crea l’Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta Sud. Una fortalesa de la nostra comarca és l’associacionisme. També a l’ensenyament es dóna aquest fenomen social: la capacitat d’agrupar-nos, d’associar-nos, de pensar i saber que junts som més forts i podem fer les coses millor. Mestres de tots els pobles de la comarca ens sentim vinculats per la innovació i renovació pedagògica. L’Associació representa la branca pedagògica integrada en IDECO, d’aqueixa dimensió comarcal de recerca i acció pedagògica aplicada a l’Escola. Està constituïda per ensenyants de tots els nivells educatius de tots els pobles de la comarca i, mitjançant el seu treball, es van generant projectes pedagògics, materials didàctics, accions de formació del professorat que tindran una efectiva transcendència per la producció de materials didàctics, pel  plantejament d’una escola arrelada al medi, pel grau de consciència professional. Tot açò es dóna en tots els pobles de la comarca i els ajuntaments   recolzen aquesta tasca així com la Mancomunitat i la Caixa de Torrent en aquell moment. 

 L’Associació forma part de l’Assemblea Constituent de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià des del seu inici.    

A novembre de l’any 86 l’Associació organitza el I Aplec d’Ensenyants de l’Horta Sud en què s’analizà el Fet Educatiu Comarcal des de tres punts referencials: Bilingüisme, Educació Compensatòria i Reforma del Sistema Educatiu. El 25-26 d’abril de 1991 es celebrà el II Aplec d’Ensenyants de l’Horta Sud i a partir de tres idees fonamentals: Escola i territori; Cap a una Comarca Educativa: el cas concret de l’Horta Sud i L’Administració Comarcal i Administracions Locals com a propiciadores de l’educació i de la cultura. És així com poc a poc anem avançant cap a allò el que volíem ser i que ens definia: Comarca Educativa, l’Horta Sud com una escola de vida. 

L’Associació de Renovació participa activament en la creació i posada en marxa del Centre de Professors de Torrent, el CEP. 

L’any 85 es crea el Centre de Formació Permanent del Professorat en exercici, el CEP de Torrent. Sota la primera direcció, a càrrec d’Enric Juan, iniciem una aventura educativa comarcal extraordinària amb totes les possibilitats que podia donar el treball pedagògic, la professionalitat, l’esforç, la col·laboració d’entitats i institucions per a aprendre permanentment. 

El CEP ubica a Torrent per l’oferiment decisiu de l’Ajuntament de Torrent tan per a la seu com al recolzament total al projecte. De fet, continua estant ubicat a un lloc singular i emblemàtic com és l’Hort de Trénor. 

El CEP té un paper fonamental en la formació del professorat a l’Horta Sud. La formació desenvolupada en cada centre educatiu de tots els pobles de la comarca, en tots els nivells educatius, i en totes les àrees troncals i transversals, basada en la investigació en l’acció, cursos de formació,  l’atenció i treball als grups de treball, edicions d’itineraris, guies i materials didàctics, investigacions del medi natural i social, investigacions sobre les Dones de l’Horta al llarg del temps, primeres passes al traçat dels actuals carrils bici…  

El CEP de Torrent, des dels seus inicis, ha considerat de gran importància la col·laboració amb el major nombre possible d’institucions de l’Horta Sud -ajuntaments, mancomunitat, col·laboració amb la Universitat, de manera molt especial amb Caixa Torrent i posteriorment la CAM. També amb Caixa Rural de Torrent i Caixa Popular- bé fóra per a coordinar diferents ofertes educatives que s’ofereixen des de les diferents institucions bé per a aconseguir nous recursos per als centres d’ensenyament i grups de treball bé suggerint el que alguns recursos econòmics d’aquestes institucions es destinen a l’edició i difusió de materials didàctics, edició de materials, consecució de recursos, ajudes econòmiques, col·laboració en projectes compartits i en l’organització de diversos actes. Continuem impulsant  L’HORTA SUD CAP A UNA  COMARCA EDUCATIVA. 

És als anys 90 quan convidem a dues persones de reconegut prestigi internacional en el camp de l’educació    que ens orienten a donar passes importants cap a una Comarca Educativa: Fiorenzo Alfieri i Francesco Tonucci. 

Alfieri visita l’Ajuntament de Torrent i manté una trobada al CEP . Tot  anava quedant     més clar. 

Alfieri va ser un gran defensor i activista de l’Escola a temps complet com a generadora d’oportunitats i resposta a les necessitats de l’alumnat més desfavorit. En 1975 entra a formar part del govern de la ciutat de Torí. Aquesta responsabilitat li permet constatar la necessitat d’unir forces entre l’escola i els diferents actors educatius de la ciutat. Aquesta articulació permet que l’escola se’n puga beneficiar d’escenaris reals de la ciutat per a exercir la seua funció educadora d’educar per a la vida i, alhora, que tots els habitants de la ciutat gaudisquen d’una educació permanent i d’oportunitats que els permeten conéixer, comprendre i participar en la vida de la ciutat.  

En 1990 intervé en el Primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores. En 1972 la UNESCO va difondre el document “Aprendre a ser, l’educació del futur”, elaborat per E. Faure i altres autors, en el qual es fa esment específic “Cap a una ciutat educativa”. Al  Primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores en 1990, a Barcelona es va produir la Carta de les Ciutats Educadores, en la qual es declara: 

Hui més que mai la ciutat, gran o xicoteta, disposa d’incomptables possibilitats educadores. D’una manera o una altra, conté en si mateixa elements importants per a una formació integral (…) La ciutat serà educadora quan reconega, exercite i desenvolupe, a més de les seues funcions tradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), una funció educadora, quan assumisca la intencionalitat i responsabilitat l’objectiu de la qual siga la formació, promoció i desenvolupament de tots els seus habitants. La ciutat serà educadora si ofereix amb generositat tot el seu potencial, si es deixa aprehendre per tots els seus habitants i si se’ls ensenya a fer-ho (Moncada 1997: 9). 

La Ciutat Educadora constitueix una eina de transformació social. Al seu torn, l’educació constitueix l’eix central del projecte de ciutat en el diàleg i la col·laboració entre el govern municipal i la societat civil, amb l’objectiu de mobilitzar i articular el màxim nombre possible d’agents educatius que incideixen en el territori. 

A partir d’aquesta experiència alguns pobles de la comarca com Alaquàs s’adhereixen a la Carta de  Ciutats Educadores i formen part de la Xarxa Mundial. 

Tonucci i el projecte Ciutat de Xiquets i Xiquetes té com a objectiu canviar el punt de vista organitzatiu de les ciutats i passar de la visió adulta a la de la infància, partint de la idea que, com més s’adapte als menors, millor viuran tots els ciutadans. Això és pel fet que la visió dels menors és una visió diversa que té en compte les necessitats de totes les persones, especialment d’aquells amb més dificultats com les persones amb discapacitat o de 3a edat. 

El projecte no consisteix en crear més espais per a la infància sinó en canviar veritablement l’organització de la ciutat per a retornar l’autonomia als menors i que puguen anar sols a escola o eixir al carrer i anar als diferents espais públics i jugar amb els seus amics i amigues. 

El projecte de Ciutat de Xiquets i Xiquetes busca la participació dels xiquets i xiquetes en el govern de la ciutat, del poble. En eixa participació poden expressar la seua opinió i ser escoltats en la presa de decisions que els afecten. La proposta de Tonucci és la creació del Consell de Xiquets i Xiquetes. En definitiva, una escola de participació.  

Les teories i practiques de Ciutat/comarca educativa i Ciutat dels Xiquets i Xiquetes han anat  desenvolupant-se en molt pobles de l’Horta Sud en què, a hores d’ara, compten amb Consells de Xiquets i Xiquetes i adhesió a la Carta de Ciutats Educadores. 

Però l’Horta Sud no és una illa. Estem oberts al món i som ciutadans i ciutadanes del món. 

Estem vivint un temps convuls, incert, difícil però també farcit d’oportunitats. El futur no està escrit i serem nosaltres el que escriurem línia a línia. Estem albirant un món nou que no sabem com serà però sí sabem sobre quins valors volem que s’assente. 

Un món canviant en què apareixen amb força noves realitats en tots els àmbits de la vida educativa, científica, cultural, tecnològica, laboral, social, política… Noves amenaces i noves oportunitats. Oportunitats que hem de saber aprofitar i que es basen en el nostre compromís. 

“Estem vivint un temps convuls, incert, difícil però també farcit d’oportunitats. El futur no està escrit i serem nosaltres el que escriurem línia a línia. Estem albirant un món nou que no sabem com serà però sí sabem sobre quins valors volem que s’assente”

SERÀ HORTA SUD, fulla de ruta basada en els ODS, pacte social, impuls de la Fundació i acció de la Mancomunitat, dels Ajuntaments, del CEFIRE, institucions i entitats comarcals, és el marc referencial per a caminar cap un millor futur de la Comarca i del món sencer. Per a transformar i treballar per allò que és substancial a la vida humana: la llibertat i la dignitat.  

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són el pla mestre per a aconseguir un futur sostenible per a tots. 

Algunes propostes de futur. 

1. Repensar el fet educatiu a la Comarca de l’Horta Sud  a la llum del s.XXI i orientats per l’estratègia marcada en SERÀ HORTA SUD i basada en els ODS. 
2. Obrir fòrums i debats i de pensament al respecte. 
3. Profunditzar i avançar en el fet de Considerar l’Horta Sud com a Comarca Educativa contextualitzada en l’àmbit SERÀ HORTA SUD. 
4. Profunditzar i avançar en la consideració de l’Horta Sud com a Comarca de Xiquets i Xiquetes. 
5. Promoure en cada poble l’adhesió i a la Carta de Ciutat Educadora i la Ciutat de Xiquets i Xiquetes. 
6. Coordinació de centres educatius per tal d’analitzar i proposar accions conjuntes referents a la planificació educativa en tots els nivells tant a l’educació reglada i no reglada. 
7. Fer visible i treballar per  la igualtat de gènere amb polítiques educatives, socials i culturals clares. 
8. Promoure l’associacionisme entre els ensenyants de la comarca. 
9. Convocar Fòrums de Reflexió Educativa des de la Fundació, Mancomunitat, Ajuntaments, CEFIRE. 
10. Compartir experiències educatives  
11. Promoure encontres entre alumnat de Secundària i Formació de Persones Adultes.
12. Establir línies d’actuació en la Fundació Horta Sud, a la Mancomunitat, als Ajuntaments, institucions i Centres Educatius i Professorat en matèria educativa. 
13. Implicar a xiquets, xiquetes, joves en eixa acció transformadora i de futur. 

El passat, el present i la planificació  de futur, ens mostren una immensa capacitat d’intel·ligència col·lectiva i col·laborativa que hem de saber aprofitar a la nostra comarca per habitar-la, per a transformar-la, per a millorar-la. Habitar la comarca des dels nostres pobles, l’hem de transformar en la nostra casa, el nostre lloc al món. Habitar-la en plenitud i transformar-la dia a dia.  

Mantenim viva l´esperança.  

I l’educació té un paper fonamental. L’HORTA SUD SERÀ UNA COMARCA EDUCATIVA.