Teixim el futur

Foto: Ajuntament Quart de Poblet

“Si volem aconseguir un territori unit i integrat entre si, cal fomentar la participació a través del moviment associatiu i incorporar les seues opinions durant tot el procés de la presa de decisions: des de l’inici del diàleg entre les parts fins a la rendició de comptes de cadascuna de les decisions que s’hagen pres. Estic convençuda que aquesta manera de gestionar enforteix la democràcia, però també millora l’eficàcia dels governs; perquè la promoció del teixit associatiu a nivel local és, a més, un model de gobernança d’èxit des d’un punt de vista més pragmàtic”

Quart de Poblet compta amb unes 200 associacions de les quals almenys 150 estan actives actualment. Quasi 8.000 veïns i veïnes formen part d’alguna associació, alguns, fins i tot de més d’una. Gran part del personal municipal és també, al mateix cop, membre d’alguna d’aquestes associacions. I tot aquest entramat conforma la que és, segurament, una dels nostres majors senyals d’identitat: l’associacionisme. Un associacionisme que s’ha vist afavorit i impulsat per un model de governança participativa que busca precisament això, involucrar a la ciutadania en els assumptes municipals. 

Al llarg dels anys Quart de Poblet ha promogut un model social i educatiu que donara valor a la participació dels seus veïns i veïnes, donant-los les eines perquè aquesta romanga al llarg de totes les seues vides i la utilitzen; I per a això comptem amb Consells en totes les àrees municipals.

Estic profundament convençuda de la gran funció pedagògica que desenvolupen les polítiques de participació perquè afavoreixen una millor comprensió de l’entorn en els processos de presa de decisions, fent copartícips a tots els actors que intervenen i, al seu torn, corresponsables d’aqueixes decisions.

D’aquesta manera, la ciutadania, a través de les associacions, a través dels òrgans estables de participació o de les accions puntuals que s’organitzen per a recollir l’opinió general, té l’oportunitat de convertir-se en cogestora i, per tant, és capaç de comprendre i valorar el context del procés.

Quan un teixit associatiu és fort es produeix un efecte dominó perfectament organitzat que acaba beneficiant a totes les fitxes que formen part del joc. La ciutadania s’expressa i desenvolupa a través de qualsevol de les associacions a les quals pertany, aqueixes opinions i iniciatives arriben als cercles de poder mitjançant les polítiques participatives, i els equips de govern converteixen tot aqueix coneixement en millores per al poble i per a la vida dels veïns i veïnes. És una madeixa perfectament teixida, sense nusos ni embolics; però perquè això ocórrega, la clau es troba a mantindre sempre el contacte.

Si volem aconseguir un territori unit i integrat entre si, cal fomentar la participació a través del moviment associatiu i incorporar les seues opinions durant tot el procés de la presa de decisions: des de l’inici del diàleg entre les parts fins a la rendició de comptes de cadascuna de les decisions que s’hagen pres. Estic convençuda que aquesta manera de gestionar enforteix la democràcia, però també millora l’eficàcia dels governs; perquè la promoció del teixit associatiu a nivel local és, a més, un model de gobernança d’èxit des d’un punt de vista més pragmàtic.  

És inqüestionable el valor democràtic que té per a les nostres societats implantar models de gestió cívica, però també podem valorar-lo a partir dels beneficis econòmics que suposa aquest model de gestió. En concret, a Quart de Poblet, el moviment associatiu genera uns 500 llocs de treball segons l’avaluació que fa la Fundació Horta Sud. I mobilitzen una quantitat de recursos econòmics que multipliquen per 3 la quantitat inicial rebuda de les administracions.

Però, a més, el grau de satisfacció de les polítiques compartides és infinitament major, generant uns serveis públics de major qualitat i més eficients, ja que estan més pròxims a la voluntat de les persones destinatàries finals, que prèviament han col·laborat activament en la definició de les estratègies.

En aquest sentit, els municipis de la comarca de l’Horta comptem amb una entitat que, al seu torn, ens vertebra a nivell supramunicipal, i aquesta és la Fundació Horta Sud. La Fundació ens ofereix una informació incalculable als Ajuntaments que ens permet enfocar les nostres decisions i posar el punt de mira en aquells aspectes que els nostres col·lectius consideren més importants; però, a més, ens espenta a continuar implantant i promovent la governança participativa en les nostres rutines. Perquè la fortalesa de l’associacionisme es troba en els dos extrems d’una mateixa corda. Sense l’empenyiment institucional no hi ha possibilitat de participació i, sense la iniciativa cívica no hi ha intercanvi d’opinions i, per tant, no hi ha avanços significatius.

Com a alcaldessa porte quasi 24 anys practicant la cogestió amb el moviment associatiu local, però també anteriorment com a regidora, perquè crec fermament en què és potencialment un model de governança més intel·ligent. La relació dels governants amb la ciutadania és una garantia de legitimitat i l’avanç de la tecnologia ha facilitat la participació dels veïns i veïnes en els assumptes públics.

“Quan un teixit associatiu és fort es produeix un efecte dominó perfectament organitzat que acaba beneficiant a totes les fitxes que formen part del joc. La ciutadania s’expressa i desenvolupa a través de qualsevol de les associacions a les quals pertany, aqueixes opinions i iniciatives arriben als cercles de poder mitjançant les polítiques participatives, i els equips de govern converteixen tot aqueix coneixement en millores per al poble i per a la vida dels veïns i veïnes”

A Quart de Poblet vam ser pioners quan l’any 2002 aprovem la nostra primera Carta de Participació Ciutadana, molt avançada al seu temps i recentment renovada per a adaptar-la a la realitat actual i a les eines existents. En aquesta Carta definim la gestió cívica com l’instrument pel qual s’atribueix a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’activitats, equipaments i serveis municipals susceptibles de gestió indirecta sobre la base del principi de Subsidiarietat: no fer alguna cosa que ja estiga fent la societat civil de manera organitzada; I a la corresponsabilitat en els assumptes públics: fer partícip a la ciutadania de la gestió municipal. Involucrar-la i compartir amb ella l’enorme responsabilitat que suposa gestionar això que anomenem “el públic”. D’una banda, perquè tenim el convenciment que allò que construïm entre tots i totes és millor que allò que qualsevol gestor pot fer unilateralment.