Fondazione MeSSInA: Inversió comunitària d’impacte ambiental, i també social

Desembre 2023 –  Ens situem a Messina, Sicília, fa exactament vint-i-cinc anys. Encara no havíem entrat al segle XXI i les transaccions econòmiques a Itàlia encara es feien amb lires. Aquell mateix any, a més, se’n complien noranta de l’últim terratrèmol a la zona, un fenomen que va arrasar pràcticament al complet la ciutat i que va acabar amb gairebé la meitat de la població. Va ser llavors quan es va crear Ecos-Med, una cooperativa social per llançar els primers experiments de models avançats de benestar comunitari a Messina i que ens condueix a la història de la Fondazione MeSSInA, la història d’una fundació comunitària molt vinculada a l’energia, i especialment al sol.

Aquell 1998, la recent creada cooperativa social Ecos-Med va començar a fomentar sistemes socioeconòmics innovadors, per a «oferir a les persones marginades opcions alternatives d’educació, habitatge o inclusió social». Un any més tard es va crear el consorci Sol.E., que reunia a les diferents cooperatives socials locals de Messina, per tal de «desenvolupar les llibertats substantives de les persones marginades». Altres passos també van ser importants per arribar a la creació de la Fondazione MeSSInA, com la creació de la Fondazione Padre Pino Puglisi per a «fomentar projectes d’economia social i inclusiva i servir com a instrument financer per contrarestar la usura», o la creació de la Fondazione Horcynus Orca, que unia a universitats, centres de recerca, municipis i organitzacions de l’economia social «com a centre internacional d’investigació tecnològica i ambiental».

Totes aquestes iniciatives van desembocar, en 2010, en la creació d’un ampli clúster d’economia social, format per entitats molt diverses i que van decidir donar vida a la Fondazione MeSSInA. Es tractava d’una fundació que naixia per exercir el lideratge i la coordinació del clúster, així com per dissenyar, cofinançar i implementar polítiques de desenvolupament social.

Des del primer moment, la Fondazione MeSSInA està connectada a l’energia renovable. Com explica Giacomo Pinaffo, gestor de projectes d’aquesta fundació comunitària, «el tema energètic ha estat molt estratègic per l’entitat des dels seus inicis», i és que la fundació italiana va nàixer en plena crisi financera mundial per un projecte de plaques fotovoltaiques. Aquest projecte no es va gestar ni amb una recepta màgica ni amb fórmules molt complexes. Al contrari, «va ser una inversió de mercat, una cosa que tothom podia fer». Per Giacomo Pinaffo, aquesta inversió va tenir a veure sobretot amb entendre la forma que més podria beneficiar a la comunitat: «quan recol·lectes els diners per fomentar serveis socials tens dues opcions: la primera, gastar en la realització directa de serveis; la segona, fer una inversió que et servisca per a garantir un flux constant de recursos per a realitzar els serveis». Aquesta segona opció, a través de la instal·lació fotovoltaica, és per la qual van optar a Messina: «si optes per la primera, a curt termini pots operar més ràpidament en la comunitat, però una vegada s’acaben els diners inicials s’acaba el servei». Contràriament, «si optes per la segona, vas generant recursos que et permeten tenir un impacte constant i creixent en la comunitat».

De fet, gràcies a aquesta aposta i havent ampliat la infraestructura amb el pas del temps, actualment la Fondazione MeSSInA aconsegueix entre 300.000 i 400.000 € anuals «lliures d’ingerències polítiques», afirma Pinaffo, el que els permet poder actuar en la comunitat sense dependre de voluntats individuals d’empreses o governants de torn.

Ho assoleixen «des de la lògica del benefici mutu, sent les persones sòcies les beneficiàries de tota l’energia produïda, i transferint-se com a donació a la fundació comunitària de Messina el Compte d’Energia. En l’actualitat, aquest parc energètic produeix aproximadament 2 megawatss d’energia a l’any, el que permet estalviar 600 tones de combustible fòssil i evitar l’alliberament de 1.800 tones de CO2 anualment.

Però des de la fundació messiniana sempre han tingut clar que la seua actuació -i per tant també la seua inversió- ha d’anar lligada no sols a la transició ecològica, sinó també a afavorir als col·lectius més vulnerables. Aquest paper de lideratge polític i social el que desenvolupen des de la fundació dins el clúster d’innovació social, mentre que és el propi clúster qui juga el paper tècnic. És gràcies a aquesta combinació de lideratge polític i experiència tècnica que en els últims anys la Fondazione MeSSInA ha tendit a la inversió en comunitats energètiques. Un dels seus projectes més importants ha estat la construcció de sis blocs de pisos marcats per la innovació tecnològica i l’arquitectura sostenible, atraient fons europeus, i que han constituït «comunitats energètiques socials».

I és que Messina és una zona de màxim alt risc sísmic. Aquesta situació fa encara més necessari disposar d’habitatges adequats. Això no passava especialment en l’àrea de faveles de la ciutat, construïdes després del terratrèmol de 1908. Amb aquests nous habitatges, tots ells amb una gran xarxa d’energia solar, han pogut reubicar a les famílies que hi vivien. Es tracta, com explica Giacomo Pinaffo, d’un espai col·lectiu de treball i investigació per a la transició energètica: «s’ha creat un algoritme per redistribuir l’energia o el subsidis segons el nivell de salut o d’ingressos, entre altres, i que permet contrarestar la pobresa i la desigualtat energètica», al mateix temps que «es monitoritzen les despeses i els hàbits de consum per poder implementar mesures que reduisquen l’impacte ecològic».

Per Pinaffo, el més important per la Fondazione MeSSInA és impulsar «el desenvolupament sostenible per les comunitats amb més problemes i més desconnectades per al sistema polític y de desenvolupament tradicional italià». Per aquest motiu, actualment la seua activitat ja no se centra únicament a Messina, sinó que s’amplia a diferents comunitats de la regió de Sicília. Totes elles «han de comptar amb la col·laboració activa de l’ajuntament», que és qui s’ha d’encarregar de la convocatòria i de la selecció, per exemple, dels edificis on es promouran les noves comunitats energètiques socials, ja que «han de donar resposta a les necessitats de la ciutadania del seu municipi i la inversió suposarà un benefici pel mateix municipi, al ser la pròpia comunitat qui genere».

Des de la fundació comunitària de Messina, tenen clar també que és imprescindible connectar a persones que consumeixen amb persones que produeixen i aprofitar els fluxos d’energia. Amb aquesta intenció de continuar afavorint als col·lectius més vulnerables i avançant en la transició ecosocial, des de Messina tenen clar que encara hi ha molt per fer i que no poden aturar-se. I ja pensen en accions futures: «una inversió futura pot ser en sistemes d’acumulació; ara mateix és car, però si hi ha una forma viable per a poder emmagatzemar l’excedent, seria una molt bona inversió perquè ens permetria ser molt més eficients». no se