L’Horta Sud i la cultura: esquitxos sobre la transició

Foto: Francesc Vera

“La cultura en totes les seues manifestacions va ocupar un lloc important en la lluita contra la dictadura i reeixí en els moments de canvi a la comarca”

El 1972 —enguany fa 50 anys— es va crear la Fundació Horta Sud. Eren les darreres alenades del franquisme. Un any que recorde bé perquè es va crear la Taula Democràtica del País Valencià, un dels objectius de la qual era que es promulgara un estatut d’autonomia que situara el País Valencià entre les nacionalitats de l’Estat anomenades «històriques». La Taula tingué la seua rèplica als pobles de la comarca i vaig participar-hi a la de Catarroja. Els partits espanyols s’hi van posar d’acord —els uns i els altres— i no va poder ser. Van ser uns anys d’il·lusió i de lluita contra aquell règim arnat que ens tenallava des de feia quaranta anys i que ara, amb la mort del dictador, obria l’esperança a construir una societat democràtica arrelada al país i a la cultura. 

M’aturaré a explicar petits esquitxos sobre el paper que va jugar aquells anys la cultura a la comarca. Ho feu, com no podia ser d’una altra manera, assumint un paper rellevant en la lluita d’oposició al franquisme. A l’Horta Sud, la institució més veterana fou el Club Cultural de Picassent, una organització nascuda en la dècada dels seixanta del segle passat i que durant anys va publicar la revista Raons. També tingué la seua importància el Cercle Ramon Muntaner, de Xirivella, una entitat que, com l’anterior, comptava amb una publicació pròpia (La Closa). L’Alcota de Quart es va distingir per l’organització de les festes del 9 d’Octubre, mentre que l’Organització Cultural de Catarroja convocà durant els primers anys de la transició —fins que van ser assumits per l’ajuntament— els Premis Vila de Catarroja. Les Aules de Cultura de Benetússer, Alfafar i Sedaví van acreditar abastament la seua experiència en el muntatge d’exposicions. Les organitzacions culturals d’Albal (OCA) i Paiporta (OCP), juntament amb la Tio Canya de Picanya i Amics de la Cultura de Silla, entre altres, van fer un gran esforç per difondre el valencià, l’ecologisme, la història, l’antropologia, l’art, etc., de la comarca. 

Pel que fa a l’activitat teatral, cal recordar el grup El teló d’Aquil·les, de Massanassa, i en el camp musical és obligatori citar el Primer Cicle de Cançó Valenciana-Catalana-Balear celebrat el 1977 a Catarroja, quan encara era alcalde del poble el franquista Joaquín Pedro Vila, el darrer del règim del 39. L’esdeveniment tingué lloc al saló que hi havia a la primera planta del nou edifici de l’església de Sant Antoni que havia substituït una dècada anterior l’ermita del mateix nom amb actuacions que marginaven la llei i que algun dia caldrà aclarir i fer públiques. Hi van actuar —ho recorde perfectament— Ovidi Montllor, Francesc Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet, mentre que l’actuació de Lluís Llach fou prohibida per ordre del Govern Civil. 

Els anys anteriors a la constitució de les entitats culturals esmentades van donar protagonisme als Consells Populars de la Cultura que, si bé van existir a la quasi totalitat dels pobles de la comarca, els qui més es caracteritzaren per la seua activitat constant foren els de Silla i Torrent. Així mateix, es van celebrar cada any un bon grapat de certàmens culturals, a banda de nombroses exposicions de tota mena. I ací cal fer esment com a referent comarcal del Primer Simpòsium d’Història de l’Horta-Albufera (1981), precedent del que serien en anys successius els congressos d’Història de l’Horta Sud, amb exposicions de pintura, cartografia, arquitectura comarcal, etnografia, arqueologia i un parell de representacions teatrals, un concert de música clàssica, conferències, projeccions de cinema, volteig de campanes, exhibició de danses, etc., que acompanyaren les sessions científiques que van tenir lloc a Silla sota la presidència acadèmica del meu mestre Sebastià Garcia Martínez i l’honorífica de Joan Fuster. 

“Van ser uns anys d’il·lusió i de lluita contra aquell règim arnat que ens tenallava des de feia quaranta anys i que ara, amb la mort del dictador, obria l’esperança a construir una societat democràtica arrelada al país i a la cultura”

La cultura en totes les seues manifestacions va ocupar un lloc important en la lluita contra la dictadura i reeixí en els moments de canvi a la comarca. Ara, només he volgut fer constar algunes de les activitats que van tenir lloc en aquell moment crucial de la nostra història col·lectiva, així com del fet que en tot aquest camí de reivindicacions democràtiques, culturals i identitàries, la Fundació Horta Sud hi va participar. I ho ha fet donant suport a moltes de les iniciatives que al llarg dels darrers cinquanta anys han fet de la comarca un dels indrets amb més iniciatives culturals del país. Des d’aquell ja llunyà 1972, la Fundació ha jugat un paper clau donant suport a l’associacionisme i fent de pal de paller de la cohesió, i la dignificació d’aquesta porció de País Valencià que és l’Horta Sud, com ho ha fet l’Institut d’Estudis Comarcals, fundat el 1982 i que, juntament amb la Fundació, ha esdevingut un eix central de la cultura de la comarca.